Ernst Friedrich Eduard Richter (Großschönau (Saxònia), 24 d'octubre, 1808 - Leipzig (Saxònia), 9 d'abril, 1879), va ser un cantor de l'església de Sant Tomàs de 1868 a 1879, professor al Conservatori de Leipzig i director musical de la Universitat de Leipzig. El seu fill va ser el compositor Alfred Richter.
Biografia Ernst Friedrich Richter va estudiar teologia a Leipzig a partir de 1831, però aviat es va dedicar completament a la música. El 1843, Richter va ser contractat com a professor d'harmonia i composició al Conservatori Reial de Música de Leipzig. Va ser un dels primers sis professors regulars d'aquest institut, juntament amb Felix Mendelssohn Bartholdy i Robert Schumann. De 1843 a 1847 també va dirigir la "Leipzig Sing-Akademie", es va convertir en organista a l'església de Sant Pere el 1851, a la Neukirche el 1862 i a l'església de Sant Nicolau el 1863. Aquí va poder interpretar moltes de les seves composicions amb el nou orgue Ladegast. Així va donar forma a la música de l'església a St. Nikolai durant sis anys fins al seu nomenament com a cantor de St. Thomas després de la mort de Moritz Hauptmann (1792-1868), que anteriorment havia ocupat aquest càrrec.
Al mateix temps, Richter va ser nomenat professor al Conservatori i la universitat li va atorgar el títol de Director de Música de la Universitat. Richter era ara director musical i cantor a la Thomasschule i al Conservatori, responsable de l'harmonia i la teoria de la composició, l'orgue i l'anàlisi de composicions clàssiques.
En la seva opinió, Ernst Friedrich Richter es va basar en l'antiga teoria del baix continu i la va combinar amb la teoria dels passos. No obstant això, això ja no podia fer justícia a les moltes innovacions harmòniques de l'art contemporani de l'època.
Els testimonis contemporanis jutgen Richter: "El seu ensenyament emfatitzava més el costat pràctic de la instrucció teòrica i evitava l'especulació. Objectivament, sense retòrica supèrflua, comprensible per a tothom, va explicar les lleis harmòniques i va perseguir l'objectiu de portar a l'èxit tantes persones com fos possible, fins i tot les menys talentoses. Richter va ensenyar sistemàticament, des de zero, i no va adoptar, com alguns dels seus col·legues contemporanis, l'opinió que els estudiants haurien de començar a compondre immediatament, sense haver estat introduïts en la composició estricta". (Reisaus, J.: 1993, 65)
L'alumne més famós de Richter va ser el musicòleg Hugo Riemann. Com a compositor, va escriure misses, motets i llibres de teoria àmpliament utilitzats.
Ernst Friedrich Richter va ser el pare del pianista i compositor Alfred Richter (1846-1919) i de l'investigador de Bach Bernhard Friedrich Richter.
Obres Die Grundzüge der musikalischen Formen und ihre Analyse (1852) (Digitalisat). Lehrbuch der Harmonie (1853) (Digitalisat). Lehrbuch der Fuge (1859) (Digitalisat). Katechismus der Orgel (1868) (Digitalisat). Lehrbuch des einfachen und doppelten Kontrapunkts (1872) (Digitalisat).
Patrimoni Part del patrimoni musical d'Ernst Friedrich Richter (extensió: 61 números de catàleg) es conserva a la Biblioteca Estatal Saxona - Biblioteca Estatal i Universitat de Dresden.Kalliope | Verbundkatalog für Archiv- und archivähnliche Bestände und nationales Nachweisinstrument für Nachlässe und Autographen. Abgerufen am 11. Mai 2020. Es poden trobar altres béns parcials a l'Arxiu Bach i a la Biblioteca Municipal de Leipzig.
Referències
Bibliografia Hans Michel Schletterer: jutge, Ernst Friedrich Eduard. A: Biografia general alemanya (ADB). Volum 28, Duncker & Humblot, Leipzig 1889, pàg. 455–457.
Categoria:Compositors alemanys del Romanticisme Categoria:Professors del Conservatori de Leipzig Categoria:Morts a Leipzig Categoria:Thomaskantor Categoria:Compositors saxons Categoria:Pedagogs musicals alemanys Categoria:Mestres de capella alemanys Categoria:Compositors alemanys morts al segle XIX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX