La Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI, més coneguda com a Llei trans, és una llei espanyola aprovada el 16 de febrer de 2023. La llei va permetre l'autodeterminació del gènere a partir dels 16 anys, i va prohibir les teràpies de conversió en tot el territori espanyol. La llei especifica, a més, en el seu article 46, la impossibilitat d'eludir el règim jurídic previ al canvi de sexe registral (per exemple, no és possible evadir una condemna per violència de gènere mitjançant un canvi de sexe legal en el registre).
Va ser aprovada al Congrés dels Diputats amb 191 vots a favor, 60 en contra i 91 abstencions, després d'un prolongat debat de més de mig any en què grups conservadors, sectors del feminisme transexcloent i part de la cúpula del PSOE —oposats al principi d'autodeterminació— es van enfrontar a forces progressistes i pro-LGBTI. Impulsada pel Ministeri d'Igualtat del segon Govern de Pedro Sánchez a través de la seva representant, Irene Montero, la llei va generar un conflicte intern entre les forces del govern de coalició PSOE-Unides Podem, que va culminar amb la sortida del govern de la seva principal opositora, la vicepresidenta socialista Carmen Calvo, així com la dimissió d'una de les representants transgènere més antigues al PSOE, Carla Antonelli.
El rei Felip VI va sancionar i va promulgar la llei el 28 de febrer de 2023, sent publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat l'1 de març de 2023, i la seva entrada en vigor es va fer efectiva a partir de l'endemà.
Antecedents miniatura|292x292px|Estats europeus que permeten l'autodeterminació de gènere. Des de 2009, diverses comunitats autònomes han aprovat lleis que regulen i protegeixen els drets de les persones LGBT, encara que només vuit reconeixen l'autodeterminació del gènere en la seva legislació regional. Des del 2014, la Llei 2/2014 d'Andalusia reconeix i garanteix en el seu article primer «el dret a l'autodeterminació de gènere de les persones que manifestin una identitat de gènere diferent a l'assignada en néixer». Les següents comunitats que van aprovar lleis que reconeixien aquest dret van ser Extremadura el 2015, la Comunitat de Madrid, les Illes Balears i la Regió de Múrcia, totes el 2016, i Aragó el 2018. El 2017 la Comunitat Valenciana va aprovar una llei trans comunitària en què es protegia específicament aquest col·lectiu; a l'any següent, el 2018, les Corts Valencianes van aprovar una llei que establia el dret a «una autodefinición respecte a la seva sexualitat, incloent cos, sexe, gènere, orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere». També el parlament navarrès va aprovar el 2017 la «Llei per a la igualtat de les persones LGTBI+» que reconeix l'autodeterminació de gènere.
Per seva banda, a nivell espanyol la «Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes», fa referència al canvi de sexe de les persones transsexuals, però no contempla ni legisla aquesta possibilitat per a menors o persones migrants. Així mateix, encara que sense rang de llei, la «Instrucció de 23 d'octubre de 2018, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre canvi de nom en el Registre Civil de persones transsexuals» recomana als registres civils facilitar el canvi de nom a menors trans.
En un informe del 12 de desembre de 2012, el Parlament Europeu convidava als països de la Unió Europea a modificar les seves lleis amb l'objectiu d'evitar la discriminació de les persones trans. Seguint aquesta línia, Dinamarca va esdevenir el 2014 el primer país a aprovar legislació en aquest sentit. A Espanya, a nivell autonòmic, es va aprovar aquell mateix any una llei al Parlament Andalús —promoguda per l'associació andalusa LLIGA-Sylvia Rivera— que garantia el dret a l'autodeterminació del gènere i que va ser celebrada pel col·lectiu trans com un pas favorable cap a «despatologitzar la transsexualitat». L'any 2015 i més tard a través del dictamen Una Unió de la igualtat: Estratègia per a la Igualtat de les Persones LGBTIQ 2020-2025, la Unió Europea recordava que aspectes com el canvi de sexe registral havien de permetre's a qualsevol edat sense exigir peritatge mèdic o judicial. Al llarg dels anys posteriors, fins a l'aprovació de la Llei trans el 2023, 15 comunitats autònomes d'Espanya van aprovar lleis que permetien l'autodeterminació de gènere.
A nivell estatal, el 23 de febrer de 2018 es va registrar al Congrés dels Diputats per part del Grup Confederal Unides Podem-En Comú Podem-En Marea la proposició de llei sobre la protecció jurídica de les persones trans i el dret a la lliure determinació de la identitat sexual i expressió de gènere que la Federació Plataforma Trans va impulsar al costat d'Unides Podem. La proposició de llei contemplava que els menors de 16 anys o més poguessin canviar en el registre civil el seu nom social i el seu sexe, que podria ser masculí, femení o no binari; així com accedir als tractaments hormonals sense permís dels seus pares i obtenir un defensor judicial en el cas que, no havent arribat a aquesta edat, no disposessin del consentiment dels representants legals. Tot això sense necessitat d'un informe mèdic o psicològic previ, o haver-se sotmès a procediments mèdics, quirúrgics o d'un altre tipus.
Context i tramitació miniatura|Setanta activistes trans i mares de menors trans, liderades per Mar Cambrollé, durant la vaga de fam davant del Congrés dels Diputats per demanar el desbloqueig de la Llei Trans. El 2020, al començament de la XIV legislatura espanyola, conformada pels socis de govern d'Unides Podem i el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Ministeri d'Igualtat, dirigit per Irene Montero, va manifestar la seva voluntat de crear una llei que permetés la «lliure autodeterminació de gènere», que s'havia establert com a condició per a la formació del pacte de coalició de govern el 2019. Això va generar una reacció negativa per part d'un sector del PSOE, que va culminar amb la publicació el 9 de juny de 2020 d'un comunicat de premsa signat per l'exvicepresidenta Carmen Calvo, l'ex Secretari d'Organització José Luis Ábalos i altres càrrecs del partit, en el qual s'afirmava que «el denominat 'dret a la lliure determinació de la identitat sexual' o 'dret a l'autodeterminació sexual' manca de racionalitat jurídica». Algunes figures del propi partit, no obstant això, van expressar públicament la seva desaprovació davant el comunicat. Carla Antonelli, llavors diputada del PSOE a l'Assemblea de Madrid, va afirmar que no se sentia representada per un document «embolicat amb seda no emanat de cap congrés». El conflicte, tant a nivell intern al PSOE com entre els dos partits del govern, va retardar la tramitació del text.
El 10 de març de 2021, Mar Cambrollé, presidenta de la Federació Plataforma Trans, juntament amb més de 70 activistes trans i mares de menors trans van iniciar una vaga de fam indefinida per a reclamar el desbloqueig a la tramitació del projecte de llei trans que el PSOE estava mantenint. L'acció va tenir repercussió tant a nivell espanyol com internacional. La ministra d'Igualtat va transmetre la seva solidaritat a les persones en vaga de fam; que també van rebre suport per part de la directora general de Diversitat Sexual i Drets LGTBI Boti García Rodrigo. Dos dies després que comencés, la vaga de fam va ser desconvocada davant el compromís dels Grups Parlamentaris d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Més País, Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Compromís de registrar una proposició de llei trans més àmplia per a eludir el bloqueig governamental si el Govern no arribava a un acord al consell de Ministres del 23 de març perquè es tramités com a avantprojecte de llei.
Finalment, el 17 de març, el govern va desestimar l'ultimàtum per part dels Grups Parlamentaris d'ERC, Més País/Equo, CUP i Compromís, i dels nous adherents, com ara Junts per Catalunya, el Partit Nacionalista Basc, Nova Canàries i Coalició Canària, per la qual cosa es va registrar la Proposició de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans, una llei trans més àmplia impulsada per la Federació Plataforma Trans. Unides Podem va donar suport a l'acció, però no es va unir a la signatura d'aquesta nova via legislativa, ja que va considerar que la via ministerial era més efectiva. El 18 de maig es va votar l'admissió a tràmit de la llei, sent rebutjada i decaient la seva tramitació pels vots en contra dels partits de dreta Vox i Partit Popular, i l'abstenció del PSOE. Aquesta decisió del partit socialista va provocar que la Federació Plataforma Trans exigís novament al PSOE el desbloqueig del procés legislatiu o que els seus membres s'abstinguessin «d'hissar la bandera LGBT» i que no participessin a l'Orgull de Madrid d'aquell any. Finalment, la pressió per part de l'activisme trans va aconseguir consolidar el compromís de Pedro Sánchez, que va apartar Carmen Calvo de les negociacions i va retornar la llei al camí de tramitació inicialment triat.
Després de mesos de negociacions, el 29 de juny de 2021, el Ministeri d'Igualtat va presentar al Consell de Ministres l'avantprojecte de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. El document incloïa la lliure autodeterminació del gènere per a majors de 16 anys, i preveia l'eliminació de la necessitat de presentar informes mèdics o anys de teràpia hormonal substitutòria, tràmits que eren necessaris per poder modificar el Document Nacional d'Identitat segons la legislació vigent en aquell moment. L'avantprojecte, a més, recollia en un sol document dues lleis que s'havien marcat com a projecte del Ministeri, una trans i una altra LGBT, per la qual cosa va quedar fora una de les demandes històriques del col·lectiu trans, aprovar una llei específica per a les persones trans. alt=Pancarta pidiendo una ley trans nacional durante la marcha del orgullo LGBT en Valladolid en 2022|miniatura|Pancarta demanant una llei trans estatal durant la marxa de l'orgull LGBT a Valladolid en 2022. El 27 de juny de 2022, el document va tornar a ser tramitat pel Consell de Ministres, on va ser aprovat, passant a ser projecte de llei. La nova revisió no incloïa modificacions en l'apartat d'autodeterminació de gènere de l'avantprojecte original. El text permetria el canvi de sexe legal a partir dels 12 anys mitjançant autorització judicial, entre els 14 i 16 amb consentiment dels representants legals, i a partir dels 16 de manera lliure.
El 8 de setembre de 2022, es va anunciar que la Mesa del Congrés tramitaria el projecte per via urgent, a petició del Govern, reduint a la meitat els terminis marcats pel reglament del Congrés.