Saleh Abdel Hai () (el Caire, 16 d'agost de 1896-5 de març de 1962), conegut com «el cavaller del tàrab [i.e. del cant]», fou un cantant i compositor egipci, una de les figures més destacades del tàrab o cant tradicional.

Biografia Gràcies a les seves memòries, publicades a la revista Sabah al-Khair el 1959, sabem que va néixer al barri de Dar al-Halwani, per la zona de Sàyyida Zaynab, al Caire, un dia d'agost de l'any 1896, en una família que ja es dedicava a la música. Fou fill pòstum, per la qual cosa va ser acollit pel seu oncle Abdel-Hay Hilmi, de qui finalment va prendre el cognom. A l'escola, com era habitual a l'època, a més d'aprendre a llegir i escriure, memoritzà l'Alcorà, habilitat que després li serví per memoritzar els poemes, sobretot muwaixxahat, que li ensenyava el seu oncle, al qual acompanyava a casaments i festes privades.

A més de fer-ho amb el seu oncle, va estudiar amb Abduh Al-Hamuli i Salama Hegazy, tots ells grans autors i intèrprets del , fundadors de l'anomenada Edat d'Or de la cançó egípcia.

Va començar la seva carrera artística amb un grup popular conegut com As-Sahbajiya, fins que va conèixer els udistes Ali Al-Rashidi, que li va donar classes d'interpretació i cant, i Mohammed Omar, que el va acompanyar en molts concerts. A partir d'aquest moment la seva fama va anar creixent a Egipte i el 1914 va gravar el seu primer disc , ‘En la reunió de l'amic alegre’.

Abdel Hai no es va casar ni va tenir fills, la qual cosa li va permetre dedicar-se de ple a la composició i la interpretació. De fet, com el seu oncle Abdel-Hay Hilmi, Abdel Hai va dur una vida bohèmia i tenia fama de tenir la mà foradada i de ser un gran amant de l'alcohol i dels plaers de la vida.

Abdel Hai també va actuar en el naixent teatre musical egipci i es va unir a la companyia de Munira al-Mahdia, coneguda com «la sultana del tàrab», amb qui va representar l'obra , ‘Tosca’, amb música de Kamel Al-Khalai y direcció d'Abdulaziz Khalil. Més endavant ell mateix va fundar una companyia teatral, amb seu al teatre Printania. En la companyia hi va destacar l'actriu Buthaina Mohamed, que aleshores començava la seva carrera. Amb la companyia va estrenar obres com , ‘La festa de les bones noves’, amb llibre de Badi' Khairi i música de Zakaria Ahmed, i , ‘La torre de l'amor’, amb llibret d'Ahmed Zaki al-Sayyid i música de Kamel al-Khalai, estrenades el 1930. Als anys 1940 participà en diverses pel·lícules com a cantant: , ‘Tempesta al camp’ (1941) i , ‘Els miserables’ (1944), en què canta el mawal , ‘Sabàs’,Un sabà és un dels maqams o modes de la música clàssica àrab, així com de la tradicional egípcia. amb lletra de Badi Khairi i música de Zakaria Ahmed.

En la popularitat d'Abdel Hai hi va jugar un paper molt important la ràdio, sobretot la ràdio estatal egípcia, fundada el 1934, que es va convertir en el principal espai de difusió de la música egípcia de l'època. De fet, Abdel Hai va ser el primer cantant retransmès per la ràdio estatal, el maig de 1934. Tanmateix, el caràcter «conservador» de la música de Saleh Abdel Hai, fidel a la tradició, el va anar enfrontant als directius de la cadena, que li reclamaven melodies més modernes i que ampliés el repertori. Tanmateix, Abdel Hai es va mantenir lleial al seu estil, la qual cosa el va anar allunyant de la ràdio, a partir dels anys 1940, fins que van acabar prohibint-li gravar-hi les seves cançons. Això va tenir importants conseqüències en la seva situació econòmica, ja que el va privar de la seva principal font d'ingressos.

Allunyat de la vida artística i després d'una greu malaltia, que el va deixar paralitzat i li impedí cantar, Abdel Hai va morir al seu Caire natal el 3 de maig de 1962. A diferència d'altres artistes coetanis, el seu enterrament fou discret.

Crítica Saleh Abdel Hai representa baula entre les dues grans èpoques del renaixement musical egipci, entre els primers músics com Abduh Al-Hamuli i Mohammed Othman i els músics de la seva època, com Umm Kulthum, Mohammed Abdel Wahab i Riad Al-Sunbati, qui va compondre algunes de les cançons més boniques cantades per Abdel Hai. De fet, Abdel Hai ha estat considerat el darrer dels grans representants de la música de l'estètica de l'Egipte dels kedivs, sobretot en la vessant de la improvisació.

Les interpretacions d'Abdel Hai es caracteritzaven pel seu gust per «torturar» les lletres dels poemes que cantava, de forma que no només podia anar i tornar d'un vers a un altre, sinó que de tant en tant n'alterava el text. En una ocasió, en una cassida en què cantava la paraula mudam, ‘vi’, li va donar per afegir, espontàniament, ya madam, ‘oh, madame!’, com si es dirigís a la propietària d'un dels antres que freqüentava, fent un joc de paraules que trencava totalment l'atmosfera que havia creat. En una altra ocasió. durant una gravació, descontent amb el que li havia pagat la discogràfica Gramophone, va afegir al final de la cassida que estaven gravant l'exclamació ya sàriq, ‘oh, lladre!’ —com que cap dels músics ho va comentar a la discogràfica, el disc va sortir publicat amb aquesta crítica final, la qual cosa va provocar la hilaritat dels egipcis.

Tot i que sempre es va mostrar crític amb la mescla de música oriental i occidental, característica de l'obra de Mohammed Abdel Wahab, hi va mantenir durant molt de temps una forta amistat. També va elogiar l'elecció de temes i la forma de cantar de la gran diva Umm Kulthum.

Llegat Entre les peces més conegudes que va interpretar, destaca , ‘Per què, oh violeta?’, amb lletra de Mahmoud Bayram al-Tounsi i música de Riad al-Sunbati, que encara es considera una de les millors cançons i interpretacions de la música egípcia.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs .

Casset , ‘Per què, oh violeta?’, de Saleh Abdel Hai a /Syrian Cassette Archive.

Categoria:Cantants egipcis Categoria:Morts el 1962 Categoria:Morts al Caire Categoria:Compositors egipcis Categoria:Artistes del Caire Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1896