Joaquim Viaplana Lleonart (Sant Feliu de Codines, 1942) és un lingüista català procedent del camp de la Filologia Clàssica. Es doctorà en Lingüística General per la Universitat de Reading (Anglaterra) i en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i esdevingué catedràtic de Filologia Catalana d'aquesta universitat, on havia començat a exercir com a professor de Lingüística Catalana l'any 1975. Anteriorment, entre 1968 i 1970, havia estat professor de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. A la Universitat de Barcelona, fou vicerector de personal acadèmic entre 1984 i 1986, i director del Departament de Filologia Catalana entre 1988 i 1994 i entre 1998 i 2000. Està especialitzat en lingüística descriptiva, sobretot, en fonologia i en morfologia.També ha treballat en el camp de la dialectologia. Ha publicat diversos articles i llibres relacionats amb els àmbits esmentats i fou l'investigador principal de diversos projectes de recerca relacionats amb la variació sincrònica de la llengua catalana i amb la creació de corpus orals i escrits. Fou coordinador de la xarxa temàtica ‘La variació lingüística: dialectologia, sociolingüística i pragmàtica’ i el primer responsable del ‘Grup d'estudi de la variació' (GEV), associat amb el Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL).
Obres destacades Elements per a una gramàtica generativa del català. Relativització i temes annexos. Barcelona: Ed. 62, 1981.
Dialectologia. València: Universitat de València, 1996. Entre la dialectologia i la lingüística. La distància lingüística entre les varietats del català nord-occidental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. Lingüística descriptiva. Una introducció aplicada al català. Barcelona: Ed. 62, 2000.
Referències
Categoria:Codinencs Categoria:Lingüistes catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat de Reading Categoria:Nascuts el 1942