La hiperèmesi gravídica és una complicació de l'embaràs que es caracteritza per nàusees greus, vòmits, marejos, pèrdua de pes i possible deshidratació. Habitualment es produeix una millora a partir de la vintena setmana d'embaràs, però pot ser present durant tot l'embaràs.

Es desconeixen les causes exactes de la hiperèmesi gravídica. Com a factors de risc coneguts hi ha: quan és un primer embaràs, si es tracta d'embaràs múltiple, persones grasses, antecedents familiars o previs d'hiperèmesi. Un estudi de desembre de 2023 publicat a Nature va indicar un vincle entre hiperèmesi gravídica i nivells anormalment alts de l'hormona GDF15, així com una major sensibilitat a aquesta hormona específica.

El diagnòstic es fa generalment a partir dels signes i símptomes observats. La hiperèmesi gravídica s'ha definit tècnicament com més de tres episodis de vòmits per dia de manera que s'ha produït una pèrdua de pes del 5% o tres quilos i les cetones estan presents a l'orina. S'han d'excloure altres causes potencials dels símptomes, inclosa la infecció del tracte urinari i l'hipertiroïdisme.

El tractament inclou beure líquids i una dieta suau. Les recomanacions poden incloure begudes de substitució d'electròlits, tiamina i una dieta més alta en proteïnes. Algunes persones necessiten líquids per via intravenosa.

Diagnòstic La hiperèmesi gravídica es considera un diagnòstic d'exclusió. Els criteris pel diagnòstic inclouen generalment vòmits que produeixen una deshidratació significativa i pèrdua de pes (almenys el 5% del pes abans de l'embaràs). Normalment, es fa una anàlisi d'orina, i es poden prendre mostres de sang per fer recomptes sanguinis complets, per tal de comprovar si hi ha cetonúria o desequilibris d'electròlits, el qual podria indicar hiperèmesi o permetre un diagnòstic alternatiu.

Les dones que pateixen hiperèmesi gravídica sovint es deshidraten i perden pes malgrat els esforços per menjar. De manera similar a l'inici dels atacs estàndard de nàusees matinals, les nàusees i els vòmits amb hiperèmesi solen començar entre les 5 i les 6 setmanes de l'embaràs.

Investigacions Les investigacions habituals inclouen nitrogen ureic en sang (BUN) i electròlits, proves de funció hepàtica, anàlisi d'orina, i proves de funció tiroidal. Les investigacions hematològiques inclouen els nivells d'hematòcrit, que solen ser elevats en cas d'hiperèmesi. Pot ser necessària una ecografia per conèixer l'estat de gestació i per excloure l'embaràs molar o parcial.

Maneig Segons com siguin cuinats i ingerits els aliments l'estat de les nàusees pot millorar. Els aliments secs i suaus i la rehidratació oral són tractaments de primera línia. A causa del potencial de deshidratació severa i altres complicacions, la hiperèmesi es tracta com una emergència. Si les mesures dietètiques conservadores fracassen, pot ser necessari un tractament més extens, com ara l'ús de medicaments antiemètics i la rehidratació intravenosa. Si la nutrició oral és insuficient, pot ser necessari un suport nutricional intravenós. Per a les dones que requereixen ingrés hospitalari, es poden utilitzar mitges tromboembòliques o heparina de baix pes molecular com a mesures per prevenir la formació d'un coàgul de sang.

Suport nutricional Les dones que no responen a la rehidratació intravenosa i als medicaments poden requerir suport nutricional. Els pacients poden rebre nutrició parenteral (alimentació intravenosa mitjançant una línia PICC) o nutrició enteral (mitjançant una sonda nasogàstrica o una sonda naso-jejunal). Només hi ha proves limitades dels assaigs que recolzen l'ús de vitamina B₆ per millorar el resultat. En determinats casos pot ser necessari un excés d'alimentació forçat (hiperalimentació) per ajudar a mantenir els requisits de volum i permetre l'augment de pes. Un metge també pot prescriure tiamina (per prevenir l'encefalopatia de Wernicke) i àcid fòlic.

Etimologia Hyperemesis gravidarum prové del grec hiper-, que significa excessiu, i èmesis, que significa vòmits, i del llatí , el genitiu femení plural d'un adjectiu, aquí utilitzat com a substantiu, que significa "[dona] embarassada". Per tant, hiperèmesi gravídica significa "vòmits excessius de les dones embarassades".

Referències

Categoria:Salut de la dona Categoria:Problemes de salut en l'embaràs