El merlet major (Pyrgus alveus) és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, centre de la península Itàlica als Apenins, i centre de Grècia fins als 63°N a Escandinàvia, Finlàndia i nord-oest de la Rússia europea. També present al nord d'Àfrica, al Marroc i Algèria, així com a l'Àsia temperada des de Turquia fins a l'oest i sud de Sibèria, Mongòlia, Transbaikàlia i nord de la Xina. Absent de la façana nord de la part central d'Europa, des del nord-oest de França fins a Dinamarca, així com de les principals illes mediterrànies i de les illes Britàniques. A la península Ibèrica es troba en zones muntanyoses de la meitat nord, mentre que és més escassa en altres serralades de la meitat sud, com les Serralades Bètiques. A Catalunya es troba als Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i Montseny, mentre que als Ports de Tortosa-Beseit hi havia estat present, però no es disposa de dades recents.
Descripció Envergadura d'entre 24 i 29 mm. Lleuger dimorfisme sexual en presentar el mascle un plec costal a l'ala anterior i un pinzell de pèls a la tíbia de la pota posterior. Anvers de l'ala anterior amb el fons bru fosc, una escamació grisa a la base i diverses petites taques blanques, sobretot a la meitat exterior. Anvers de l'ala posterior també de color bru fosc amb taques blanquinoses difuses que formen dues bandes. Ambdues ales tenen les fímbries escaquejades. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però més clara. Revers de l'ala posterior amb el fons bru verdós i diverses taques blanques, de les quals en destaca una amb el marge interior recte a la part exterior (espais E4–E5), la qual permet distingir-lo d'altres membres del gènere Pyrgus amb qui conviu a l'alta muntanya. En el cas del molt semblant merlet major bessó (Pyrgus bellieri), és necessari estudiar la genitàlia masculina o fer estudis genètics per separar-los.
Hàbitat Zones herbades, tant seques com humides, amb abundància de flors, com ara prats, clarianes, barrancs o vores de camins. A Escandinàvia, en altitud, ocupa erms pedregosos amb prats humits i rierols, mentre que a baixa alçada es troba en sòls secs amb herba escassa. Rang altitudinal des dels 100 m fins als 2800 m. L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies de caràcter herbaci del gènere Potentilla, com ara P. sterilis al centre d'Europa, i cistàcies del gènere Helianthemum, sobretot H. nummularium, però també H. croceum al nord d'Àfrica i H. hirtum al sud de la península Ibèrica, on també s'ha registrat la cistàcia Halimium lasianthum. A Escandinàvia també es coneix la rosàcia Agrimonia eupatoria.
Període de vol i hibernació A gran part de la seva distribució vola en una generació entre finals de juny i mitjans d'agost, en funció de la localitat, l'altitud i la temporada, mentre que al nord d'Àfrica també vola en una generació, però entre finals de maig i finals de juny. A Catalunya, s'observa el màxim d'adults al mes de maig, tot i que se'n poden veure durant tot l'estiu fins al setembre, de manera que podria ser que existís una segona generació parcial. Tot i això, la dificultat de separar aquesta espècie del molt semblant merlet major bessó (Pyrgus bellieri), fa que aquest aspecte de la seva ecologia no estigui confirmat. Hiverna com a eruga a gran part de la seva distribució, excepte al seu extrem nord, a Escandinàvia, on hiberna com a ou.
Comportament i particularitats biològiques Els mascles són territorials. Les erugues s'aixopluguen en una fulla de la seva planta nutrícia que mantenen plegada amb fils de seda.
Espècies ibèriques similars Merlet boreal (Pyrgus andromedae) Merlet ruderal (Pyrgus armoricanus) Merlet major bessó (Pyrgus bellieri) Merlet alpí (Pyrgus cacaliae) Merlet reial (Pyrgus carthami) Pyrgus cinarae Merlet rogenc (Pyrgus cirsii) Merlet comú (Pyrgus malvoides) Merlet dels erms (Pyrgus onopordi) Merlet olivaci (Pyrgus serratulae) Pyrgus sidae
Galeria
Referències
Enllaços externs
Asturnatura European Butterflies
Categoria:Hespèrids