miniatura|Primer disseny de la insígnia divisional La 1a divisió cuirassada era una divisió cuirassada de l'exèrcit britànic. Es va constituir com a Divisió Mòbil el 24 de novembre de 1937, després de diversos anys de debat sobre la creació d'aquesta formació. Aleshores va ser rebatejada, l'abril de 1939, 1a Divisió Cuirassada. Després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, el setembre de 1939, les unitats i formacions subordinades van ser retirades de la divisió per reforçar-ne d'altres. A continuació, el maig de 1940, la divisió es va desplegar a França i després va lluitar en la batalla de França. Després de diversos enfrontaments i grans pèrdues de tancs, es va veure obligat a retirar-se al Regne Unit, al juny, durant l'operació Aèria. A finals de 1941, la divisió va ser enviada al nord d'Àfrica on va participar en la campanya del desert occidental, sobretot lluitant en la batalla de Gazala, i la primera i la segona batalles d'El Alamein.

La divisió va lluitar llavors a la campanya de Tunísia fins a la derrota de l'Eix al nord d'Àfrica el maig de 1943. Va ser durant aquest període que va ser rebatejada temporalment com a 1a Divisió Cuirassada Britànica, per evitar que es confongués amb la 1a Divisió Cuirassada americana. Amb la finalització dels combats a Tunísia, la divisió va romandre al nord d'Àfrica fins a 1944. Al maig, va començar a traslladar-se a Itàlia per lluitar en la campanya italiana. Entre finals d'agost i finals de setembre, la divisió va lluitar en diversos enfrontaments com a part de l'assalt aliat a la línia gòtica alemanya. A causa de l'escassetat de mà d'obra a l'exèrcit britànic, la divisió es va dividir per proporcionar reforços per a altres formacions per mantenir-les al màxim. L'octubre de 1944, la divisió va renunciar al comandament de les seves tropes finals i va deixar de ser una formació operativa i es va dissoldre l'11 de gener de 1945.

Antecedents i formació Durant el període d'entreguerres, l'exèrcit britànic va examinar les lliçons apreses durant la Primera Guerra Mundial i va determinar que era necessari experimentar i desenvolupar teories de maniobra i guerra cuirassada. Es va crear la Força Mecanitzada Experimental de curta durada i l'exèrcit va avançar cap a la mecanització per millorar la seva mobilitat al camp de batalla. Durant la dècada del 1930, el general Archibald Montgomery-Massingberd, el cap de l'Estat Major Imperial (CIGS), va advocar per la formació d'una força basada en tancs, anomenada Divisió Mòbil, que s'utilitzaria per protegir l'avanç de la Força Expedicionària Britànica (BEF), com ho havia fet la Divisió de Cavalleria el 1914. A principis de 1937, els planificadors britànics van suposar que es lliuraria una guerra europea contra Alemanya, i s'enviaria una BEF a Europa per complementar les forces francobelgues. La BEF havia de constar d'una divisions mòbils i quatre d'infanteria. L'ideal seria que el primer s'enviés set dies en una guerra així i al voltant d'una setmana per davant de la infanteria. A finals d'any, l'horari s'havia actualitzat perquè tota la força estava preparada per embarcar 21 dies en una guerra.

miniatura|alt=See caption| Un tanc lleuger Vickers Mk VI del 3r (The King's Own) Hussars, vers  1937 , el tanc principal de la 1a i 2a Brigades lleugeres Durant 1937, l'exèrcit es va dividir sobre com implementar una formació cuirassada. El general John Burnett-Stuart va argumentar per una formació de regiments de cavalleria, equipats amb tancs lleugers, per ser utilitzats en un paper de cribratge. El coronel Percy Hobart, director adjunt d'estudis de personal, va afavorir una força més equilibrada que inclogués tancs lleugers, tancs més blindats i armats, infanteria mecanitzada i armes de suport. B.H. Liddell Hart, un teòric militar, va donar suport a aquesta idea i va influir en el tema Leslie Hore-Belisha, el secretari d'estat de guerra. La divisió anunciada al novembre es basava en la idea de Hobart. La Divisió Mòbil es va formar amb sis regiments de tancs lleugers que es van dividir entre la 1a Brigada Lleugera i la 2a Brigada Cuirassada Lleugera; tres regiments de tancs mitjans que formaven la Brigada de Tancs; dos batallons d'infanteria motoritzada i dos regiments d'artilleria. Es pretenia que la formació fos de 620 vehicles blindats, però només tenia al voltant d'una vuitena part d'aquests vehicles en formació. La manca de vehicles blindats va fer que els camions fossin utilitzats per a l'entrenament en lloc dels tancs. David French, un historiador que va escriure sobre el desenvolupament de l'exèrcit britànic durant aquest període, va comentar que els oficials de cavalleria recolzaven en gran manera la mecanització, però es resistien a convertir els seus regiments en infanteria motoritzada. Van argumentar que els tancs lleugers eren un millor substitut per als cavalls i van permetre als regiments continuar amb el seu paper de reconeixement tradicional. French va declarar que això va tenir un efecte perjudicial sobre la divisió mòbil, que es va convertir en "tanc pesat" amb massa poca infanteria de suport i els regiments de tancs lleugers dedicats exclusivament al reconeixement. Un rinoceront, essent l'animal més blindat, va ser escollit com a insígnia divisional. El disseny incloïa un rinoceront blanc de peu sobre un oval negre.

Hi va haver una disputa pel comandament després de la creació de la divisió. El general Cyril Deverell, ara CIGS, va afavorir el major general John Blakiston-Huston, que era un oficial de cavalleria. Deverell creia que Blakiston-Houston era una opció adequada, tenint en compte que la majoria de les forces assignades a la divisió provenien de regiments de cavalleria. Hore-Belisha i els oficials superiors de l'exèrcit es van oposar a això; Liddell Hart va argumentar per un oficial del Royal Tank Corps com Hobart, Frederick Alfred Pile o Charles Broad, basant-se en que es necessitava experiència amb tancs i guerra cuirassada. En un compromís, el major-general Alan Brooke, que havia servit a l'artilleria però no tenia experiència prèvia en forces mòbils ni en la seva formació, va ser nomenat comandant el 24 de novembre de 1937.

Després, l'exèrcit va establir tres tipus de divisions i va consolidar el paper de la divisió mòbil. Les divisions d'infanteria penetrarien la línia defensiva de l'enemic amb el suport de tancs d'infanteria. Aleshores, les divisions mòbils explotarien qualsevol buit creat i el territori capturat estaria assegurat per divisions de motor ràpids (infanteria motoritzada). Es preveia que això transformaria l'atac en un avenç i mantindria la mobilitat. Burnett-Stuart, que havia estat responsable de l'entrenament de la Divisió Mòbil, va influir en la seva doctrina. Va argumentar que la infanteria assignada no havia de "ser posada en una posició pels tancs i dir-li que la mantingués, i que no estan pensades per lluitar colze a colze amb els teus tancs al capdavant"; el paper de la infanteria era simplement protegir els tancs quan estaven parats. La tàctica de Burnett-Stuart no s'ajustava a la doctrina britànica, que promou la cooperació d'armes combinades per guanyar batalles, igual que la doctrina alemanya de guerra cuirassada que creia que els tancs sols no serien una arma decisiva. El pensament de Burnett-Stuart, però, va predominar dins de les forces blindades britàniques fins que es va produir una reforma de la doctrina el 1942. miniatura|esquerra|alt=See caption|Un exemple del Vickers Medium Mark II, un tanc obsolet l'any 1938, i del que la Brigada de Tancs estava equipada inicialment

El 15 de juliol de 1938, el major-general Roger Evans, un oficial de cavalleria, va prendre el comandament de la divisió després de la promoció de Brooke. En aquest moment, el Vickers Medium Mark II, que era el principal sistema d'armes de la brigada de tancs, es considerava obsolet. A partir del desembre, van arribar els primers lliuraments de tancs creuers moderns per substituir-los. Durant el gener de 1939, Hore-Belisha va proposar dividir la Divisió Mòbil en dues formacions més petites però no va trobar cap suport. La qüestió va ser novament abordada un mes després, i va ser acceptada en principi pel Consell de Ministres. Poc després, el govern francès va ser informat d'un calendari preliminar per a l'arribada del BEF en cas de guerra; "Una divisió cuirassada regular estarà disponible a mitjans de 1940".

L'abril de 1939, la formació va ser rebatejada com a 1a Divisió Cuirassada. El mes següent, l'exèrcit va desenvolupar una nova organització per a aquestes formacions; es pretenia tenir una brigada cuirassada lleugera amb 108 tancs lleugers i 66 creuers lleugers, i una brigada cuirassada pesada equipada amb 78 creuers lleugers, 45 creuers pesats i 24 tancs equipats per oferir un suport proper. A més, s'havien de repartir 13 creuers pesats i 15 creuers lleugers per la seu de divisions i brigades. Això donaria a aquesta divisió un total de 349 tancs. El grup de suport de la divisió havia de tenir un regiment d'artilleria, un regiment antiaeri/antitanc, enginyers i dos batallons d'infanteria.

Segona Guerra Mundial Batalla de França En esclatar la Segona Guerra Mundial el 3 de setembre de 1939, la divisió estava formada per la 1a Lleugera, la 1a Pesada (antiga Brigada de Tancs) i la 2a Brigada Cuirassada Lleugera. Durant l'octubre d'aquell any, els dos regiments d'artilleria del grup de suport van ser retirats i enviats a França per unir-se a la BEF. El mes següent, la 1a Brigada Lleugera va ser retirada i utilitzada per formar la 2a Divisió Cuirassada durant els mesos següents. Aquesta reorganització va deixar la divisió amb 190 tancs lleugers i 25 creuers. Durant el mateix període, el comandant en cap de les forces nacionals , el general Sir Walter Kirke va desenvolupar Juli Cesar, un pla per defensar el Regne Unit d'una possible invasió alemanya. En aquest pla, la 1a Divisió Cuirassada havia d'estar a poca distància de la costa d'Ànglia Oriental, que es suposava que era el punt més vulnerable del país. La 2a Brigada Lleugera i el grup de suport estaven situats a l'oest de Suffolk i al nord-oest d'Essex, mentre que la brigada pesada es va sitaar més a l'interior a Hertfordshire. Un petit nombre de tancs i una companyia d'infanteria es van mantenir com a unitat separada per contrarestar qualsevol petit aterratge de Fallschirmjäger. Durant el gener de 1940, amb el risc d'un desembarcament reduït a causa de l'hivern, la divisió es va concentrar per entrenar a Dorset. El 14 d'abril, la 2a Brigada Cuirassada Lleugera va passar a anomenar-se 2a Brigada Cuirassada i la 1a Brigada Pesant es va convertir en la 3a Brigada Cuirassada. Més tard al mes, la infanteria del grup de suport va ser transferida a la 30a Brigada d'Infanteria. El 3 de maig de 1940, la divisió tenia 203 tancs lleugers i 121 creuers i s'esperava que pogués creuar el Canal de la Mànega fins a França i finalitzar el seu entrenament a Pacy-sur-Eure, Normandia.

miniatura|alt=See caption| L'àrea operativa de les diferents formacions aliades es mostra en blau. Les formacions alemanyes es mostren en vermell. La zona vermella denota el territori capturada per Alemanya el 21 de maig de 1940