miniatura|Portada de l'edició original de 1783 En la filosofia kantiana, la cosa en si (en ) és l'estat dels objectes tal com són, independentment de la seva representació i observació. El concepte de la «cosa en si» introduït per Immanuel Kant ha estat conflictiu des de la seva formulació i ha creat controvèrsia entre filòsofs posteriors. Està estretament relacionat amb el concepte kantià dels noümen, o objectes d'investigació, en oposició al fenomen, les seves manifestacions.
Filosofia kantiana En la seva doctrina de l'idealisme transcendental, Kant argumenta que la suma de tots els objectes, el món empíric, és un complex d'aparences l'existència i connexió de les quals només es produeix en les nostres representacions d'elles. Kant formula la «cosa en si» de la següent manera:
Crítica F. H. Jacobi El primer a criticar el concepte de la «cosa en si» va ser Friedrich Heinrich Jacobi, amb l'expressió:
G. E. Schulze L'obra publicada de manera anònima Enesidemus va ser un dels atacs més reeixits contra el projecte de Kant. Segons l'ensenyament de Kant, les coses en si mateixes no poden causar aparences, ja que la categoria de causalitat només pot trobar aplicació en objectes de l'experiència. Kant, per tant, no té dret a reclamar l'existència de coses en si mateixes.
Posteriorment, aquesta contradicció va ser generalment acceptada com el principal problema de la «cosa en si». Aquest atac escèptic contra el concepte kantià va tenir un gran impacte en Johann Gottlieb Fichte i Arthur Schopenhauer, segons Gottlob Ernst Schulze, que finalment es va revelar com l'autor "més agut" dels oponents de Kant.
Fichte Inicialment Johann Gottlieb Fichte va abraçar la filosofia kantiana, inclosa la »cosa en si», però el treball de Schulze el va fer revisar la seva posició.
El sistema que Fichte va publicar posteriorment, Fonaments de tota la ciència del coneixement (Grundlage der gesammten [sic] Wissenschaftslehre,1794-95, 2a ed. 1802, primera gran exposició de Fichte de la Wissenschaftlehre), descarta la «cosa en si».
Schopenhauer A la seva Crítica de la filosofia kantiana adjunta a El món com a voluntat i representació (1818), Arthur Schopenhauer estava d'acord amb els crítics que la manera en què Kant havia introduït la «cosa en si» era inadmissible, però considerava que Kant tenia dret a afirmar-ne l'existència i va elogiar la distinció entre la «cosa en si» i l'aparença com el màxim mèrit de Kant. Tal com va escriure al volum 1 del seu Parerga i Paralipomena, «Fragments de la història de la filosofia», §13:
Mainländer Philipp Mainländer adoptà una posició única que va elogiar Kant per trencar les regles de la seva pròpia filosofia per proclamar l'existència de la «cosa en si»:
Referències
Vegeu també Acatalèpsia Argument Distinció entre ús i menció Noümen
Categoria:Conceptes filosòfics Categoria:Immanuel Kant