El llangardaix serp de Burton (Lialis burtonis) és una espècie de sargantana de la família dels Pygopodidae. Li manquen les potes davanteres i les posteriors són rudimentàries.Pygopod. (2013). In The free dictionary online. Retrieved from http://www.thefreedictionary.com/Pygopod Les altres espècies de llangardaixos pigopodids també són anomenades comunament com a "llangardaixos serp",Bradshaw SD, Gans C, Girons HS (1980). "Behavioural thermoregulation in a pygopodid lizard, Lialis burtonis ". Copeia 1980 (4): 738-743. "llangardaixos amb potes de solapa"Wall M, Shine R (2013). "Ecology and behaviour of Burton’s legless lizard (Lialis burtonis, Pygopodidae) in tropical Australia". Asian Herpetological Research 4 (1): 9-21. i "llangardaixos-serp".Weber E, Werner YL (1977). "Vocalisations of two snake-lizards (Reptilia: Sauria: Pygopodidae)". Herpetologica 33(3): 353-363. És una espècie endèmica d'Austràlia i Papua Nova Guinea.Cogger HG (2000). Reptiles and Amphibians of Australia. Sixth Edition. Sydney: Reed New Holland.
Descripció miniatura|esquerra|Un llangardaix serp de Burton, es pot apreciar el seu musell allargat característic El llangardaix serp de Burton té importants adaptacions morfològiques que li permeten fer front a grans preses que es resisteixen. La primera adaptació és un crani amb un musell allargat que, juntament amb les seves dents punxegudes, recorbats i articulades, pot ser una adaptació que l'ajudi a agafar la seva presa.Patchell FC, Shine R (1986b). "Feeding mechanisms in pygopodid lizards: How can Lialis swallow such large prey?" Journal of Herpetology 20 (1): 59-64. A més, aquest musell allargat també pot promoure la visió binocular que permetria dirigir els cops amb més precisió. Una altra adaptació que l'ajuda a subjectar la seva presa són les seves articulacions mesocinètiques i hipocinètiques flexibles que permeten que les seves mandíbules encerclin la presa. Finalment, la capacitat de l'espècie per retreure els ulls és d'importància clau, ja que és un depredador visual que es basa en la vista i aquesta adaptació els protegeix eficaçment durant els conflictes.Wall M, Shine R (2007). "Dangerous food: Lacking venom and constriction, how do snake-like lizards (Lialis burtonis, Pygopodidae) subdue their lizard prey?" Biological Journal of the Linnean Society 91 (4): 719-727.
Hàbitat Es troba gairebé a tot Austràlia, però està absent a les parts del sud, inclosa Tasmània. Aquesta espècie també es troba a Papua Nova Guinea, encara que les poblacions es limiten a una àrea petita.
Es poden trobar en una varietat d'hàbitats, des dels deserts fins als marges de les selves tropicals, però no a les zones alpines del sud i els deserts extrems del nord, com s'esperaria segons la seva distribució. Normalment es troba en vegetació baixa o en runes a terra, com ara la fullaraca, que s'ha demostrat que és important per als exemplars situats en ambients tropicals. Això es va demostrar en un experiment on els individus tenien l'opció de triar entre diversos entorns tèrmicament comparables i hi havia una preferència aclaparadora per la fullaraca dels exemplars dels tròpics. A les zones on la fullaraca no és tan fàcilment disponible, aquesta espècie utilitzarà pastures, caus abandonats i altres refugis que pugui trobar com a hàbitat.Cronin L (2001). Key guide: Australian reptiles and amphibians. Annandale, New South Wales: Envirobook. miniatura|Un llangardaix serp de Burton entre pals
Dieta S'alimenta gairebé exclusivament de sargantanes.Wall M, Shine R (2009). "The relationship between foraging ecology and lizard chemo-reception: Can a snake analogue (Burton’s legless lizard, Lialis burtonis) detect prey scent?" Ethology 115 (3): 264-272. En general, els escíncids són la presa principal, però altres llangardaixos serp i dragons també formen part de la seva dieta. Gràcies un estudi del contingut estomacal d'espècimens de museu, s'ha documentat que aquesta espècie també menja petites serps en rares ocasions.Patchell FC, Shine R (1986a). "Food habits and reproductive biology of the Australian legless lizards (Pygopodidae)". Copeia 1986 (1): 30-39.
Reproducció miniatura|esquerra|Un llangardaix serp de Burton a la sorra La reproducció sembla ser estacional i l'aparellament es produeix en moments similars a tota Austràlia. L'ovulació i l'aparellament de l'espècie solen produir-se des de setembre fins a l'estiu. És una espècie ovípara i els ous es ponen generalment de novembre a gener, tot i que la reproducció es pot produir en qualsevol moment fora de l'època de reproducció habitual i les femelles són capaces de pondre més d'una posta cada any. Els ous es posen sota troncs o pedres, a terra, sota la fullaraca i, de vegades, als nius de les formigues sucreres.
Cada posta que conté d'1 a 3 ous durs i coriosos, encara que una mida de posta de 2 ous és, amb diferència, la més comuna.Neill WT (1957). "Notes on the pygopodid lizards, Lialis burtonis and L. jicari ". Copeia 1957 (3): 230-232. La nidificació pot ser comunal i s'han trobat fins a 20 ous en un niu. Una altra característica que s'ha descobert és la capacitat de les femelles d'aquesta espècie per emmagatzemar espermatozoides per a la reproducció en un moment posterior o per reproduir-se mitjançant partenogènesi que no requereix l'aparellament per tenir èxit. Les cries fan aproximadament 13 centímetres de llarg.
Referències
Bibliografia Cogger HG (2014). Reptiles and Amphibians of Australia, Seventh Edition. Clayton, Victoria, Australia: CSIRO Publishing. xxx + 1,033 pp. . Goin CJ, Goin OB, Zug GR (1978). Introduction to Herpetology, Third Edition. San Francisco: W.H. Freeman. xi + 378 pp. . (Lialis burtonis, p. 286). Wilson, Steve; Swan, Gerry (2013). A Complete Guide to Reptiles of Australia, Fourth Edition. Sydney: New Holland Publishers. 522 pp. .
Serp de Burton Categoria:Rèptils d'Oceania