Els yaghnobis (en yaghnobi: yaγnōbī́t o suγdī́t; en Tadjik: яғнобиҳо), son una ètnia irànica de l'est que habita principalment a la vall del riu Yaghnob, al sud de la província de Sughd, a Tadjikistan.Cilli, E., Sarno, S., Gnecchi Ruscone, G. A., Serventi, P., De Fanti, S., Delaini, P., ... & Gruppioni, G. (2019). The genetic legacy of the Yaghnobis: A witness of an ancient Eurasian ancestry in the historically reshuffled central Asian gene pool. American Journal of Physical Anthropology, 168(4), 717-728. El seu idioma, el yaghnobi, es considera un descendent directe d'un dialecte del sogdià, una llengua irànica actualment morta, de la qual només es conserven alguns manuscrits i testimonis arqueològics. L'idioma yaghnobi està tan relacionat amb el sogdià que sovint se l'anomena neo-sogdià en literatura acadèmica.Krippes, K. (1991). Sociolinguistic Notes on the Turcification of the Sogdians. Central Asiatic Journal, 35(1/2), 67-80. La seva condició de darrer dialecte viu d'una llengua morta ha despertat interès en la comunitat científica.
L'aïllament geogràfic de la Vall de Yaghnob, envoltada de grans muntanyes, clima rigorós i amb escasses i precàries infraestructures de comunicacions, ha ajudat aquesta ètnia a conservar la seva llengua i cultura al llarg dels segles, que els acadèmics consideren de gran singularitat. Els yaghnobis, tot i ser musulmans sunís, conserven alguns trets particulars que els lliguen al seu passat irànic i pre-islàmic.Panaino, A. C. D. (2008). Attraversando la Valle dello Yaghnob: passato, presente e (possibile) futuro di una minoranza etno-linguistica. Studio monografico in:" Sulla punta di uno spillo: Rapporto scientifico sulla Prima Missione Etnolinguistica nella Valle dello Yaghnob", A cura di GP Basello, D. Guizzo, P. Ognibene. Segons les tradició local, els yaghnobis eren sogdians que es van refugiar a la Vall de Yaghnob durant la conquesta àrab del , que féu caure les ciutats de Samarcanda i Panjakent. D'altra banda, avui en dia els investigadors consideren que els yaghnobis vivien en aquest indret remot des de temps anteriors, segons indiquen les troballes arqueològiques existents a la veïna Vall de Matcha.
Entre 1968 i 1969, la majoria van ser desplaçats a plantacions de cotó en les planes properes al poble de Zafarobod, al nord-oest del país, vora la frontera amb Uzbekistan. Una part va poder tornar a la vall originària a partir de 1978, però la majoria ho va fer durant la Guerra Civil del Tadjikistan (1992-1997). La població yaghnobi que a data de 2019 habitava la Vall de Yaghnob era inferior a 500 persones, que vivien repartides en 21 pobles i tenien una subsistència principalment basada en l'agricultura. Actualment, les altres comunitats Yaghnobis estan ubicades vora Dushanbe (la capital de Tadjikistan), i també a Zafarobod i a Zumand. Els tadjiks que viuen a les proximitats del riu Yaghnob sempre s'han distingit dels yaghnobis, a qui anomenen galcha.
Referències
Categoria:Tadjikistan Categoria:Grups humans d'Àsia