va ser un compositor i mestre de capella espanyol.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.

Biografia José Vasco es va formar musicalment amb el que va ser breument mestre de capella interí de la Col·legiata d'Alacant, José Juan, i l'arpista de la capella de música, Andrés Jover, amb el que va aprendre piano, orgue i harmonia.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.

Evidentment va tenir una estreta relació amb la capella de música de la Col·legiata, en què va ingressar com a tiple el 18 de juliol de 1804. Vasco tenia un fort caràcter que va portar a una relació difícil amb el mestre Joseph Alexandre i els músics, amb diverses faltes de respecte. També hi va haver problemes amb les funcions que ell amb altres components feien de forma privada per guanyar diners, cosa que provocava que haguessin de ser suplerts per músics de l'església de Santa Maria. Vasco va ser multat i reprès, i va acabar abandonant el càrrec per dirigir-se a Gandia, on va ocupar el càrrec d'organista.

El 1813 va tornar a Alacant i el 13 de juny de 1814 va ser nomenat tenor de la Col·legiata, sent mestre en aquell moment Francisco Pérez Guarner. En 1817 va haver de nou problemes d'absències, per la qual cosa va ser acomiadat i Vasco va trobar un lloc de cantor mig racioner a la Catedral d'Oriola.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.Flori López, Ana María (2018). «Recursos y litigios por el magisterio de capilla en la Colegial de San Nicolás de Alicante entre 1806 y 1822: Joseph Alexandre versus Francisco Pérez Guarner». Cuadernos de Investigación Musical (6): 252. ISSN 2530-6847. doi:10.18239/invesmusic.v0i0.1946. Consultado el 29 de abril de 2023.

Després de la mort de Francisco Pérez Guarner a Madrid, l'11 d'octubre de 1822, Vasco va escriure una carta oferint els seus serveis al consell municipal:Memorial de Josep Vasco, 18 d'octubre de 1822.

Tant José Pacheco, com Calixto Pérez Guarner, germà del mort mestre, van oferir els seus serveis com a mestres de capella de forma gratuïta. Calixto va ser nomenat mestre, però de forma interina, ja que les oposicions celebrades el 1824 les va guanyar José Vasco.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.

La capella de música de la Col·legiata de Sant Nicolau d'Alacant passava per un moment econòmic molt dolent, cosa que amb prou feines permetia pagar els sous dels músics; de fet, alguns músics actuaven sense cobrar per la seva feina, cosa que va produir nombrosos problemes. Va tenir problemes amb Calixto Pérez, que va acabar per renunciar al càrrec i ser substituït com a organista per José Garrigós. De fet, els músics de la capella van continuar queixant-se de les decisions arbitràries del mestre Vasco, que atemptaven contra la seva dignitat, fins al punt que el 1839 van dimitir quatre músics dels seus càrrecs. El 1834 va aconseguir mantenir el càrrec en poder demostrar que s'havia quedat a Alacant, després d'una Reial Ordre que separava del seu destí tots aquells que s'absentessin de la ciutat. El 1842 la capella de música va passar pel seu pitjor moment econòmic, que es va solucionar traient del repartiment del culte l'import del pagament als músics.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.

Durant el seu magisteri va participar en la vida cultural d'Alacant. Així el 1938 va compondre un Himne patriòtic a favor dels establiments de beneficència i el 1839 va presidir la secció de música i declamació del Liceu Artístic i Literari d'Alacant.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.Galbis López, vicente (1996-97). «La zarzuela en el área mediterránea». Cuadernos de Música Iberoamericana. 2 y 3: 331. Consultado el 30 de abril de 2023.

A partir de 1841 Vasco va començar a tenir problemes de salut, per la qual cosa es va absentar en diversos moments per rebre capellans a Múrcia, fins a 1844, quan ja no va tornar d'una cura de tres mesos, morint al març en aquella ciutat. Va haver de ser abans del 26 de març, ja que en aquella data es va nomenar el successor, Vicente Crevea Cortés, que va rebre una capella de música a punt de desaparèixer.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.Certificat expedit pel doctor Ildefons Bergez, 5 de febrer de 1844

Obra No es conserven gaires composicions de Vasco a la Col·legiata de Sant Nicolau. Corresponen majoritàriament a música sacra, a excepció de l'Himne patriòtic. Entre elles hi ha Les set paraules que va parlar El nostre Redemptor a la Creu, només de tenor amb acompanyament de piano; dues Misses a gran orquestra (1824 i 1825); una altra Missa a quatre veus amb acompanyament d'orgue; diverses nadales: Del centre de la terra (1824) , dotze Nadales de calenda; dos motets, Verbum car i Nobis datus; Turbes i Passillos; una Lamentació; Glòria laus; Passió del Diumenge de Rams; tres misereres; Salm de nona; diversos salms de vespres.Flori López, Ana María (2013). «La música religiosa en la ciudad de Alicante durante el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Inmaterial de la Cultura Cristiana (San Lorenzo del Escorial): 427-444. ISBN 978-84-15659-13-6. Consultado el 29 de abril de 2023.

Referències

Categoria:Nascuts el 1790 Categoria:Morts a Múrcia Categoria:Compositors alacantins Categoria:Compositors valencians del Romanticisme Categoria:Mestres de capella valencians contemporanis Categoria:Compositors valencians del segle XVIII Categoria:Compositors valencians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Valencians nascuts al segle XVIII