Qaryat Al Faw () fou la capital dels antics regnes de Dhakir, Qahtan i després de Kinda al voltant del . Es troba uns 100 km al sud de Wadi ad-Dawasir, i uns 700 km al sud-oest de Riad, capital d'Aràbia Saudita. El lloc arqueològic d'Al Faw mostra característiques diferents, com ara cases, mercats, camins, cementeris, temples i pous d'aigua."Qaryat Al Faw" . Saudi Commission for Tourism and Antiquities. Saudi Commission for Tourism and Antiquities. Retrieved 23 November 2016.

És famós entre els lingüistes per ser el jaciment de la primera i única certificació de l'àrab antic: una inscripció en escriptura sabea que data del . Es considera que l'idioma de la inscripció és un precursor de l'àrab, testificat per primera volta en la inscripció de Namara, del 328, a Síria.

Història Els investigadors saben poc sobre aquesta ciutat. Segons les excavacions, data del , i era coneguda per les inscripcions de Qaryat Dhu Kahl. Kahl fou la principal deïtat adorada por les tribus àrabs de Kinda i Madh'hij. També se la coneixia com a Qaryat al-Hamraa (Ciutat Vermella) i Dhat al-Jnan (Ciutat dels Jardins) pels habitants en el període de prosperitat.

L'edat d'or de la ciutat es va estendre durant gairebé vuit segles, entre el  abans de la nostra era i el , abans de ser abandonada. La ciutat va sobreviure als atacs dels estats veïns, com ho suggereixen els comptes sabeus de finals del . També la Inscripció de Namara esmenta l'expedició d'Imru 'al-Qays ibn' Amr a Najran, on va arribar a Qaryat al-Faw i expulsà la tribu governant de Madh'hij de la ciutat.المدنية في الوطن العربي في ضوء الاكتشافات الآثارية: النشأة والتطور p.98

^ Mai no es va tornar pas a esmentar després d'aquest incident, tret d'un breu relat d'Al-Hamdani.

L'excavació arqueològica va concloure que la ciutat havia nascut a partir d'una petita estació de pas de caravanes, fins a arribar a ser un important centre comercial, religiós i urbà al bell mig d'Aràbia, el Najd.

Arquitectura El poble d'Al Faw es troba a la frontera nord-oest del Barri Buit, en la ruta comercial que uneix el sud de la península Aràbiga amb el seu nord-est. Al Faw era un important nucli comercial i tenia més de dèsset pous d'aigua.(2)

Descobriment L'interés per Qaryat al-Fāw com a jaciment arqueològic es remunta a la dècada dels 1940, quan alguns treballadors de la companyia petroliera saudita Aramco s'hi van referir. El 1952, tres membres del personal de la companyia van visitar la ciutat i van escriure sobre ella. El 1996, el poble fou visitat per un expert de l'agència d'Antiguitats i Museus. El 1976, el visità primer l'Associació d'Història i Antiguitats de la Universitat Rei Saüd de Riad i després el Departament d'Antiguitats i Museus, tots dos amb l'objectiu d'identificar la ubicació de la ciutat. El treball es perllongà entre el 1972 i el 1995. Les excavacions, les va fer un equip de la Universitat Rei Saüd, del 1970 al 2003, i van descobrir dos sectors principals de la ciutat. El primer era una àrea residencial, amb cases, places, carrers i un mercat, mentre que el segon era una àrea sagrada, composta per temples i tombes. El pla arquitectònic general és molt indicatiu de les ciutats preislàmiques a Aràbia. Abdulrahman al-Ansary, exprofessor d'arqueologia de la Universitat Rei Saüd de Riad i membre del Consell Consultiu d'Aràbia Saudita, és considerat el redescobridor de la ciutat de Qaryat al-Fāw.

Condició actual A partir de l'1 de gener del 2014, el jaciment està encerclat per a protegir-lo dels saquejadors. Conté moltes tombes espaiades al llarg de la perifèria oriental. La Tomba dels Reis n'és una mica separada i al nord-oest de la ciutat. El mercat mostra una erosió significativa de les parets. Hui encara s'hi poden veure restes d'emmagatzematge de grans i forns de cocció. Situat a l'est de la ciutat, hi ha un gran jàbal, amb importants coves i petròglifs.

Galeria d'imatges

Referències

Categoria:Geografia històrica de l'Aràbia Saudita Categoria:Jaciments arqueològics de l'Aràbia Saudita Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Àsia