miniatura|Ruïnes del broch de Dun Carloway, a les Illes Hèbrides, de l'edat del ferro. Se'n conserva gran part de l'estructura de doble mur, i les marques de les diferents plantes i, en contra del que sembla, se sap que no era una construcció militar o defensiva Aquesta cronologia de la prehistòria d'Escòcia és una llista ordenada d'importants jaciments arqueològics d'Escòcia i les seues illes més properes, i dels fets més importants que han afectat els seus habitants i la seua civilització durant l'època prehistòrica. La prehistòria d'aquest país acaba amb l'arribada dels romans al sud, al , i l'inici dels registres escrits. Els jaciments arqueològics i els fets inventariats no en són pas tots, sinó els exemples més primerencs o notables del seu tipus.

Encara no s'han trobat proves de presència humana, de neanderthal o d'Homo sapiens, durant els interglacials del Plistocè. Els primers senyals d'éssers humans en aquest país es produeixen després que el gel se n'enretiràs en l'XI mil·lenni abans de la nostra era. De llavors ençà, el paisatge d'Escòcia s'ha alterat severament per la mà humana i les forces naturals. Al principi, el nivell mitjà de la mar era més baix que ara, a causa de la gran quantitat de gel que restava acumulada en terra. Això significava que l'arxipèlag de les Òrcades i moltes illes Hèbrides Interiors estaven unides a l'illa actual de Gran Bretanya i aquesta, al seu torn, a l'Europa continental. Gran part de l'actual mar del Nord també fou terra ferma fins a després del 4000 abans de la nostra era. El banc Dogger, per exemple, era part d'una gran península unida al continent europeu, coneguda com a Doggerland. Això feia que viatjar fins a l'oest i el nord del país resultàs relativament fàcil per als humans primerencs. La posterior pujada isostàtica de la Terra provocà que ara hi haja moltes platges aixecades al voltant de l'actual Escòcia i que el càlcul de les línies de costa postglacials siga complex...

Molts jaciments arqueològics que s'esmenten en aquest article són a les Terres Altes i a les illes. Això és perquè les poblacions modernes en aquestes regions són relativament escasses i, per tant, hi ha hagut poca pertorbació de l'entorn. Gran part de la zona també té una gruixuda capa de torba que conserva fragments de pedra, tot i que les condicions àcides tendeixen a dissoldre els materials orgànics. Hi ha també moltes restes importants a l'arxipèlag de les Òrcades, on l'arena i les terres de conreu predominen. La tradició autòctona indica temor i veneració alhora per aquestes antigues estructures, i això degué contribuir a preservar-les..

Diferenciar els períodes de la història humana és una tasca complexa. El Paleolític va durar fins a la retirada dels gels; el Mesolític fins a l'adopció de l'agricultura i el Neolític fins que començà la metal·lúrgia. Aquests fets poden haver-se iniciat en diferents moments en diferents parts del país. Alguns jaciments abasten llargs períodes i les diferències entre el neolític i els períodes posteriors no són pas clares..

Cronologia La cronologia de la prehistòria escocesa engloba jaciments arqueològics i troballes de diferent mena: restes d'habitatges, construccions funeràries, estris de diferents materials, etc. Aquesta taula mostra els codis utilitzats en la columna «Tipus» de les llistes dels períodes.LletraTipusDescripció(H)OsMaterial humà o animal, incloent-hi els ossos, les dents i petxines, examinats amb tècniques zooarqueològiques(A)AmbientalsSuccessos naturals, com ara geològics i climàtics(C)FonamentsTerra remoguda, restes de fusta o pedra treballada(M)MetallMetall manufacturat per humans com ara eines, joies, etc.(O)Materials orgànicsEl material mort d'organismes que hi van viure(E)CeràmicaFragments d'atuell trencat; artefactes complets rarament(P)PedraEines de pedra, pedres emprades com a material de construcció, menhirs o pedres naturals característiques

Paleolític Escòcia continuava sota una glacera quan les pintures rupestres dels bisons d'Altamira es van crear a la península Ibèrica, circa 14000 abans de la nostra era. Els éssers humans començaren a poblar Escòcia durant l'actual interglacial Flandrian (Holocè), i l'assentament va començar-ne molt més tard que al sud d'Europa per les condicions climàtiques adverses del nord. Fins ara, només hi ha un jaciment que mostra l'habitació humana del Paleolític superior a Escòcia.

Data (ae)UbicacióDetallsTipusImatge12000BiggarObjectes de sílex trobats a Howburn Farm, prop d'Elsrickle, el 2005, però no s'han datat fins al 2009. Podrien pertànyer a partides de caça(P)

Mesolític El molt limitat registre arqueològic proporciona pocs indicis que la civilització a Escòcia es trobàs amb societats en vies de desenvolupament al sud durant aquest període de millora del clima. Algunes troballes, però, indiquen la presència de relativament grans i ben organitzades societats de caçadors-recol·lectors. No hi ha jaciments d'enterrament mesolítics descoberts a Escòcia fins hui.. Data (ae)UbicacióDetallsTipoImagen10800IslayUna punta de fletxa de sílex trobada en un camp prop de Bridgend, potser relacionada amb la fi de l'oscil·lació d'Allerod, un període relativament temperat entre c. el 12000 i el 11.000 ae. L'única troballa d'Escòcia per datar aquest període mesolític(P).11000 – 9640Tot EscòciaDurant el període fred de l'estadial Loch Lomond no s'ha trobat evidència d'activitat humana a EscòciaSolament l'esmentada punta de sageta del Paleolític d'Islay i amb una datació possible del 10800 ae, amb màrgens d'error significatius.(A)140x140px|Tres registros de proporción de 018 que muestran claramente que el evento Dryas Reciente interrumpe la fase de calentamiento hace aproximadamente 12 700 años (valor más negativo indica menor temperatura).8500CramondLes restes d'un campament temporal amb més de tres mil objectes (amb 300 eines de pedra i bocins)(O, P)8240South QueensferryLa «casa més antiga» d'Escòcia és un oval de 7 m de diàmetre trobada al 2012 prop d'Edimburg. Degué ocupar-se els mesos d'hivern.(O, C, P)7700 – 7500RùmCorfes d'avellana cremades i carbó microscòpic trobats a Farm Fields, Kinloch, indiquen un tipus d'assentament. Es considerava l'evidència d'ocupació més antiga fins al jaciment de Cramond (2001).(O)..140x140px|Kinloch en la cabecera de Loch Scresort, Rùm. Esta área ha proporcionado dos sitios de comienzos del Mesolítico. Una vista desde una elevación sobre los campos cultivados y un bosque mixto de coníferas y árboles caducifolios.7500 i 5500ApplecrossUn sambaqui i abric rocós a Sand, Wester Ross. L'estret interior i l'entorn de l'illa de Raasay s'estudien per trobar assentaments mesolítics a Escòcia. Les dues dates de Sand indiquen un període intermedi d'abandó(H, P)140x140px|Bahía Sand y el Inner Sound. El abrigo rocoso en Sand es un importante sitio mesolítico.6700ColonsayUn clot amb milers de corfes d'avellana carbonitzades, totes del mateix any, en una platja elevada d'Staosnaig. A prop, s'usaren clotets per torrar-les(O).140x140px|Playa sin nombre en Staosnaig, isla Colonsay. En una terrazada de esta isla se encontró una acumulación de cáscaras de avellana inmensa así como los sitios donde fueron tostadas.6500SkyeUn abric rocós i un sambaqui a An Corran d'Staffin, potser relacionat amb Sand. Conté alguna eina de pedra(O, P) 140x140px|En los acantilados de la isla de Skye, cerca de la bahía de Staffin hay un abrigo rocoso que ha proporcionado objetos del Mesolítico.6500IslayObjectes de pedra, amb 250.000 llesques de sílex a Bolsay(S)6500 – 5500RùmUn poblet costaner sobre Loch Scresort amb clots per a estaques, que suggereixen estructures com tendes de campanya(C, O)..6000JuraTres pedras d'una llar i traces d'ocre roig, que són l'estructura de pedra més antiga fins ara(S)140x140px|Una playa en Oronsay, viéndose Jura al fondo. Ambas islas han producido evidencias de asentamientos humanos mesolíticos.6000Inundacions costeresEls relliscaments d'Storegga crearen un tsunami de 25 m sobre el nivell normal de la marea alta. S'han trobat mostres d'inundacions per tota la costa, sobretot al nord i est(A)140x140px|Los números amarillos indican la altura de la ola del tsunami según los sedimentos recientemente estudiados.5300 – 4300OronsayCinc sambaquis amb gran quantitat de petxines, amb espines de peix, banyes i restes humanes. Els sambaquis semblen acabats segons un ritme estacional(H)140x140px|Conchas, huesos, espinas, etc. recogidos en los conchales de Oronsay. La vitrina es del Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow.

Neolític Els descobriments del Neolític a Escòcia representen un canvi radical respecte les societats de caçadors-recol·lectors anteriors. Durant aquest període les societats complexes evolucionen i creen estructures importants. L'evolució no és pas lineal i els avanços arquitectònics són sovint seguits per períodes d'estancament o reculada. Balbridie, per exemple, només és igualat per altres dos jaciments trobats fins ara a Escòcia, a Kelso i a la vall del riu Forth, i tots dos són molt diferents de les troballes anteriors i de les estructures monumentals de pedra posteriors. No hi ha edificis de fusta d'una grandària semblant fins a època de les invasions saxones, uns quatre mil anys després.. Els grans monuments neolítics de les Òrcades s'edificaren al mateix temps del sorgiment de la cultura egípcia antiga, més de 500 anys abans de la Gran Piràmide de Quèops i quasi un mil·lenni abans que les pedres de Sarsen i Stonehenge.