Heinz-Wolfgang Schnaufer (16 de febrer de 1922 - 15 de juliol de 1950) va ser un pilot de caces nocturns alemany de la Luftwaffe i l'as de caces nocturns amb més puntuació en la història de la guerra aèria Totes les 121 victòries de Schnaufer van ser reclamades durant la Segona Guerra Mundial, la majoria contra bombarders britànics de quatre motors, per les quals va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants, la condecoració militar més alta d'Alemanya en aquell moment, el 16 d'octubre de 1944. Va ser sobrenomenat "El fantasma de St. Trond ", per la ubicació de la base de la seva unitat a la Bèlgica ocupada.
Nascut a Calw, Schnaufer va créixer a la República de Weimar i l'Alemanya nazi. Ja era pilot de planador a l'escola, va començar el servei militar a la Wehrmacht unint-se a la Luftwaffe el 1939. Després d'entrenar a diverses escoles de pilots i pilots de caça, va ser destinat al Nachtjagdgeschwader 1 (NJG 1—1a Ala de Caces Nocturnes), operant al front occidental, el novembre de 1941. Va fer les seves primeres sortides de combat en suport de l'operació Cerber, la sortida dels vaixells alemanys Scharnhorst, Gneisenau i Prinz Eugen de Brest. Schnaufer va participar en la campanya de Defensa del Reich a partir de 1942, en la qual aconseguiria la major part dels seus èxits. Va aconseguir la seva primera victòria aèria la nit de l'1/2 de juny de 1942. A mesura que avançava la guerra, va acumular més victòries i més tard es va convertir en cap d'esquadró i comandant de grup. Va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 31 de desembre de 1943 per assolir 42 victòries aèries.
Schnaufer va aconseguir la seva victòria aèria número 100 el 9 d'octubre de 1944 i va rebre els Diamants a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb fulles de roure i espases el 16 d'octubre. Va ser nomenat Geschwaderkommodore (comandant d'ala) del Nachtjagdgeschwader 4 (NJG 4) el 4 de novembre. Al final de les hostilitats, la tripulació de caces nocturns de Schnaufer tenia la distinció única que cada membre (operador de ràdio i artiller aeri) estava condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Schnaufer va ser fet presoner de guerra per les forces britàniques el maig de 1945. Després de ser alliberat un any més tard, va tornar a la seva ciutat natal i es va fer càrrec del negoci familiar del vi. Va patir ferides en un accident de trànsit el 13 de juliol de 1950 durant una visita de compra de vi a França, i va morir en un hospital de Bordeus dos dies després.
Biografia Primers anys Heinz-Wolfgang Schnaufer va néixer el 16 de febrer de 1922 a Calw, situat a l'estat popular lliure de Württemberg del Reich alemany, durant l' època de la República de Weimar. Va ser el primer dels quatre fills de l'enginyer mecànic i comerciant Alfred Schnaufer i la seva esposa Martha, de soltera Frey. Els altres tres fills eren el seu germà Manfred, la seva germana Waltraut i el seu germà Eckart. El seu pare era propietari i operava del negoci familiar, el celler Schnaufer-Schlossbergkellerei ( lit. "Celler del Castell de la Muntanya de Schnaufer "), a la Lederstraße, Calw Calw. miniatura|esquerra|upright| Casa SchnauferLlar dels Schlossbergkellerei|alt=A colour photograph of a timber framed house with a red truck standing in front. El celler havia estat fundat tant pel seu pare com pel seu avi, Hermann Schnaufer, l'any 1919, poc després de la Primera Guerra Mundial. Després de la mort del seu avi el 1928, el celler va ser dirigit pel seu pare sol. Quan el 1940 va morir inesperadament el seu pare, la seva mare va dirigir el negoci fins que els fills es van fer càrrec del celler després de la Segona Guerra Mundial. Llavors l'empresa va ampliar el negoci i a més del celler va oferir vins d'importació, vins escumosos i una destil·leria de vins i licors . El canal de distribució va treballar amb agents i oficines de vendes a tot Alemanya.
Schnaufer, als sis anys, va anar a la Volksschule local (escola primària) a Calw. Després d'acabar el quart grau, va rebre dos anys d'escolarització a lOberschule, també a Calw. A una edat primerenca va expressar el seu desig d'unir-se a una organització de caràcter militar i es va unir a la Deutsches Jungvolk (secció junior de les Joventuts Hitlerianes) el 1933. Després de completar el sisè grau a l'escola, va fer i aprovar l'examen d'ingrés al Backnang Instituts Polítics Nacionals d'Educació (Nationalpolitische Erziehungsanstalt —Napola), un internat de secundària fundat sota l'estat nazi recentment establert . L'objectiu de les escoles Napola era formar una nova generació per al lideratge polític, militar i administratiu del Tercer Reich. Schnaufer era considerat un molt bon estudiant, acabant cada any primer de la seva classe. Als disset anys es va graduar amb el seu Abitur (diploma) el novembre de 1939 amb distinció. A l'escola Napola també va rebre la Insígnia Esportiva de la Joventut del Reich (Reichsjugendsportabzeichen), el certificat base de l'Associació Alemanya de Salvament de Vides (Deutsche Lebens-Rettungs-Gesellschaft), la Insígnia d'actuació de les Joventuts Hitlerianes en Bronze (HJ-Leistungsabzeichen) i va completar la seva llicència B per volar avions planadors. El 1939 Schnaufer va ser un dels dos estudiants destinats al Napola de Potsdam. La Patrulla de Vol (Fliegerzug) estacionat a Potsdam va centralitzar tots els voladors destinats de tots els Napolas. Aquí va aprendre a volar avions planadors, al principi amb salts curts en el DFS SG 38 Schulgleiter, i més tard en el Göppingen Gö 4 de dues places que era remolcat per un Klemm Kl 25. Durant la seva estada a Potsdam, el productor de cinema Karl Ritter estava fent la pel·lícula Cadets per a la Ufa a Potsdam. La Napola havia desvinculat dues companyies per treballar en la pel·lícula, entre elles Schnaufer. Encara no és clar quin paper va tenir en aquesta pel·lícula.
Després de graduar-se a l'escola, Schnaufer va aprovar els exàmens d'ingrés per als oficials cadets de la Luftwaffe. Es va unir a la Luftwaffe el 15 de novembre de 1939 i va rebre la seva formació militar bàsica al Fliegerausbildungsregiment 42 (42è Regiment d'Ensenyament de Vol) a Salzwedel.Schnaufer va ser nomenat Fahnenjunker (cadet) l'1 d'abril de 1940. Després va rebre el seu entrenament de vol a la Flugzeugführerschule A/B 3 (FFS A/B 3—escola de vol per a la llicència de pilot) a Guben, ara l'aeroport de Cottbus-Drewitz. Va completar el seu entrenament de vol A/B el 20 d'agost de 1940. Va ser entrenat per pilotar el Focke-Wulf Fw 44, Fw 56 i Fw 58, i el Heinkel He 72, HD 41 i He 51, el Bücker Bü 131, el Klemm Kl 35, l'Arado Ar 66 i l'Ar 96, el Gotha Go 145 i el Junkers W 34 i A 35.
Schnaufer va assistir a la Flugzeugführerschule C 3 avançada (FFS C 3—escola de vol avançada) a Alt Lönnewitz prop de Torgau i a l' escola de vol a cegues Blindflugschule 2 (BFS 2—2a escola de vol a cegues) a Neuburg an der Donau des d'agost de 1940 fins al maig de 1941. Això el va qualificar per volar avions multimotor. Durant aquest destí va ser ascendit a Fähnrich (sargent cadet) l'1 de setembre de 1940, a Oberfähnrich (grau equivalent al de sergent major de la companyia) l'1 de febrer de 1941 i al grau d'oficial de Leutnant (segon tinent) l'1 d'abril de 1941. Després va ser enviat durant deu setmanes a la Zerstörerschule (escola de destructors) a Wunstorf prop de Hannover. A Wunstorf, Schnaufer i l'operador de ràdio (Bordfunker) Friedrich Rumpelhardt van ser assignats com a equip de la tripulació aèria el 3 de juliol de 1941. L'anterior operador de ràdio de Schnaufer havia demostrat ser incapaç de fer front a l'acrobàcia, i Schnaufer va provar a fons la capacitat de Rumpelhardt per fer front a l'acrobàcia abans de fer equip. Aquí els dos van decidir oferir-se voluntaris per fer volar caces nocturns per defensar-se de l'ofensiva creixent del Comandament de Bombarders de la Royal Air Force contra Alemanya. Després del seu entrenament a Wunstorf, els dos van ser enviats a la Nachtjagdschule 1 (1a escola de caces nocturns) a Schleißheim, prop de Munic, antigament la Zerstörerschule 1 (ZS 1—1a escola de destructors), per aprendre els rudiments de la lluita nocturna. L'entrenament de caces nocturns es va dur a terme a l'Ar 96, el Fw 58 i el Messerschmitt Bf 110. L'entrenament nocturn es va centrar en enlairaments i aterratges nocturns, cooperació amb reflectors, radiobalises i vols de travessa.
Segona Guerra Mundial miniatura|Un mapa de part de la línia Kammhuber. Es mostren el 'cinturó' i les 'caixes' dels combatents nocturns. El novembre de 1941, Schnaufer va ser destinat al II. Gruppe de Nachtjagdgeschwader 1 (II./NJG 1—2n grup de la 1a Ala de Caces Nocturns) en aquell moment amb seu a Stade prop d'Hamburg. Aquí, Schnaufer va ser assignat al 5. Staffel (5./NJG 1—5è esquadró de la 1a Ala de Caces Nocturns). Els Bf 110 de II./NJG 1 en aquell moment no estaven equipats amb radar aerotransportat com el radar Lichtenstein. Les tàctiques d'intercepció dels caces nocturns havien madurat des dels seus inicis al juliol de 1940, i el II. Gruppe ja s'havia acreditat amb 397 victòries. Les missions contra els bombarders enemics de l'època solien ser realitzades mitjançant interceptació controlada a terra, encara que la Luftwaffe ja estava experimentant amb el radar aerotransportat. Aquest sistema de defensa aèria, format per una sèrie d'estacions de radar amb cobertura superposada, en capes de tres profunditats, va ser concebut pel Generalleutnant Josef Kammhuber i va ser organitzat en l'anomenada Línia Kammhuber. Conceptualment, el sistema es basava en una combinació d'estacions de radar a terra, llums de recerca i un Jägerleitoffizier (oficial de control del pilot de caça). El Jägerleitoffizier havia de vectoritzar els caces nocturns per mitjà de comunicació per ràdio fins a un punt d'intercepció visual del bombarder il·luminat. Aquestes tàctiques d'intercepció es van anomenar procediment de Himmelbett (llit amb dosser) .
El 15 de gener de 1942, II./NJG 1 es va traslladar a Sint-Truiden—Saint-Trond en la pronunciació francesa— a Bèlgica. Schnaufer va entrar al servei de primera línia en un moment en què la RAF estava reavaluant l'ofensiva aèria contra Alemanya. L'eficàcia del Comandament de Bombarders britànic per colpejar amb precisió els objectius alemanys havia estat qüestionada pel secretari del gabinet de guerra, David Bensusan-Butt, que va publicar l'Informe Butt l'agost de 1941. L'informe en algunes parts va concloure que les tripulacions britàniques no van poder navegar, identificar i bombardejar els seus objectius. Encara que l'informe no va ser àmpliament acceptat pels comandants superiors de la RAF, el primer ministre Winston Churchill, va instruir al comandant en cap Richard Peirse que durant els mesos d'hivern només s'havien de dur a terme operacions limitades. Les operacions de vol també es van veure obstaculitzades pel mal temps durant els primers mesos de 1942, de manera que II./NJG 1 només va veure una acció molt limitada durant aquest període.
Sortida del Canal i pilot de caça nocturn