, va ser un metge, terapeuta farmacòleg, químic i microbiòleg valencià, destacat en alimentació i anàlisi química.
Nascut del matrimoni entre Francesca de Paula Cervera i Villanueva i el reconegut clínic Joan Baptista Peset i Vidal, va pertànyer a la nissaga de metges i científics, que va començar el seu avi Marià Peset i Martínez de la Raga, i a la que també pertanyen el seu germà Tomàs, son pare, o son tio Vicent Peset i Vidal, així com el prestigiós Joan Baptista Peset i Aleixandre, fill del mateix Peset i Cervera.
Va ser professor del laboratori de València, del de Madrid, i catedràtic de terapèutica de la facultat de València; fou un especialista en anàlisi de mostres i experimentació. Fou soci i president de l'Institut Mèdic Valencià (1899-1902), acadèmic de la Facultat de Medicina, i un escriptor prolífic i respectat.
Peset i Cervera després de realitzar el batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament de València, va estudiar medicina i ciències fisicoquímiques a la Universitat de València i va obtindre la llicenciatura en medicina i cirurgia el 1874; un any més tard, el 1875 es va doctorar en medicina, i quatre anys més tard, el 1879 es va doctorar en ciències fisicoquímiques a Madrid.
A la seua carrera, va estar influït per dos de les figures més significatives a l'àmbit del ressorgiment científic valencià a les darreries del segle XIX: Rafael Cisternas i Fontseré, cultivador de la biologia i la botànica, i Josep Monserrat i Riutort, un dels introductors de la química experimental a València, i qui més tard seria degà i rector. Al laboratori de Monserrat va aprendre les tècniques de treball experimental i es va interessar en la química i concretament a la aplicada a la medicina. El 1877 juntament amb Pau Colvée, va impartir al laboratori del seu mestre Monserrat i Riutort un dels primers cursos de microbiologia que es van realitzar a l'estat.
El 1881 es va crear el laboratori municipal de València, per lluitar contra els fraus alimentaris —fraus preocupants tant a nivell comercial com de salubritat pública—, i Peset i Cervera va obtindre la plaça de professor de Química del Laboratori Municipal. València i d'altres ciutats europees com tals com Brussel·les, París, Barcelona i Madrid, entre d'altres, començaren o reprengueren l'anàlisi qualitatiu dels aliments, no des de l'organolèptica sinó més be des de l'anàlisi química. La figura de Peset i Cervera fou clau en aquest sentit a València ciutat i el seu entorn. En aquests anys es va integrar a la redacció de La Crònica Mèdica, publicació important per la qualitat de les contribucions i per la difusió d'articles estrangers.
A la darrera epidèmia important de còlera a València, ressenyable per haver-hi estat la primera volta en que es feu servir al món la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran. Vicent Peset amb Pau Colvée entre d'altres, i encapçalats per Amalio Gimeno y Cabañas, catedràtic de Terapèutica promogueren l'ús de la vacuna.
El 1888 va deixar el laboratori municipal, i en va crear un de familiar on hi col·laboraren els seus fills Joan Baptista i Tomàs, entre d'altres. El laboratori va funcionar una trentena d'any, període en el que feren més de 60000 anàlisi clíniques. El prestigi del laboratori feu que arribarà a tindre preferència sobre el laboratori municipal en causes judicials. Peset i Cervera havia assolit gran projecció local con a autoritat en diverses matèries, i el prestigi obtingut a l'àmbit alimentari no es va esvair en deixar la plaça de químic municipal, és més la seua activitat científica en àrees tan diverses con la de tecnologia dels aliments, farmàcia, nutrició o agricultura entre d'altres. La seua influència va sobrepassar els límits valencians, i va ser molt actiu tant en la divulgació com en la investigació en un àmbit d'abast estatal. El 1925, en complir el seu setantè aniversari, va arribar la jubilació forçosa de Peset i Cervera, i va rebre un calorós homenatge per part dels seus companys de claustre i dels seus alumnes; va romandre actiu intel·lectualment fins a la seva mort, amb obres més o menys polítiques o científiques i aportacions diverses tant a títol individual com en coautoria amb el seu fill Joan Baptista, Peset Cervera. Va morir el 1945, quatre anys després que el seu fill Joan Baptista fos executat al cementeri de Paterna, víctima de la repressió franquista.
Investigacions Entre les seves investigacions cal esmentar: Pioner a l'aplicació dels raigs X per demostrar alteracions en medicaments Mètode per a la depuració d'oli de cacauet Manera d'obtenir fibra tèxtil de l'espart Determinació de la puresa d'opiacis Diagnòstic de la diabetis mesurant Saccharomyces Investigació sobre subsòl, fang, i pols atmosfèrica Procediments per anàlisi d'orina, aigües i tàrtars Acció antisèptica del bromol
Publicacions
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts el 1945 Categoria:Metges valencians del segle XIX Categoria:Metges valencians del segle XX Categoria:Valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1855