LAudiència i Cancelleria Reial de Santafé de Bogotá o Santa Fe de Bogotà va ser el més alt tribunal de la Corona hispana al territori del Nou Regne de Granada o Nova Granada. Va crear-se a l'actual Bogotá o Santafé de Bogotà, capital de Colòmbia.
Fins que no es va produir la constitució definitiva del Virregnat de Nova Granada. el 1739, el seu territori jurisdiccional pertanyia administrativament al Virregnat del Perú. Tanmateix, a la pràctica, es tractava directament amb el Consell d'Índies i amb la cort, a la Península Ibérica.
Va ser creada l'any 1549. De bon principi, es va encarregar a la Reial Audiència administrar i pacificar el territori; tanmateix, entre 1564 fins a 1717, va tenir un president al qual se li van atorgar funcions governatives.
Història miniatura|393x393px|Reals Audiències del Virregnat del Perú, cap a 1650: 1) Reial Audiència de Panamà 2) Reial Audiència de Santa Fe de Bogotà 3) Reial Audiència de Quito 4) Reial Audiència de Lima 5) Reial Audiència de Tolles 6) Reial Audiència de Xile.
Atenent als reclams d'en Gonzalo Jiménez de Quesada, l'emperador Carles I de Catalunya (Carles V del Sacre Imperi Romano-germànic) va concedir a Santa Fe de Bogotà el títol de ciutat, un 27 de juliol de 1540. Pel que fa a Nova Granada, va ser organitzada sota l'autoritat de la Reial Audiència de Santa Fe de Bogotà.
La Reial Audiència va ser creada per la reial cèdula del 17 de juliol de 1549; l'autoritat d'aquesta institució comprenia els territoris de les províncies de Santa Marta, Sant Joan, Popayán, Guaiana i Cartagena d'Índies. Tot i que les províncies de Caracas, Cumaná, i Maracaibo també van dependre de la Reial Audiència de Santa Fe, en diverses ocasions, alternant-se en aquesta funció, sobretot en l'àmbit judicial, amb la Reial Audiència de Santo Domingo, que depenia del Virregnat de Nova Espanya.
La Reial Audiència era un organisme que administrava la justícia, però que també es va encarregar de l'administració i de la pacificació del territori. La seva primera sessió es va fer el 7 d'abril de 1550, en una casa que donava a la Plaça Major (avui Plaça de Bolívar), actual Palacio de Justícia. Els jutges de la Reial Audiència, eren coneguts com els oidors.
La Recopilació de Lleis d'Índies, del 1680, i la Llei VIII (Audiència i Cancelleria Real de Santa Fe en el Nou Regne de Granada) del Títol XV (De les Audiències i Cancelleries Reals de les Índies) del Llibre II, recullen els límits i els funcionaris d'aquesta Reial Audiència de Santa Fé. Al ampliar la jurisdicción de la Capitanía General de Venezuela, la Real Cédula del 8 de setembre de 1777 agregó a la jurisdicción de la Real Audiencia de Santo Domingo las provincias de Maracaibo y Guayana:
Molesta amb la gestió dels oïdors, la corona espanyola va enviar als visitadors. Això va ser bastant ineficaç, i per aquest motiu només va durar entre els anys 1545 i 1558. La corona, aleshores, va dicidir enviar a Santa Fe de Bogotà un home fort per controlar la situació. Per això, des del 1564 fins al 1717, a Nova Granada, va existir un president, que dirigia a la Reial Audiència, a qui se li van assignar funcions de govern.
El 1715, els oidors es van rebel·lar contra don Francisco Meneses Bravo de Saravia, originant una crisi al sistema presidencial. La sublevacio contra Meneses, i la nova situació política dels regnes de la Peninsula Ibèrica en aquella època, van acabar amb la presidència i va donar origen al posterior Virregnat de Nova Granada.
Territori jurisdiccional cap a 1674
Presidents-governadors del Nou Regne de Granada (El president de la Reial Audiència de Bogotà també era governador general del Nou Regne de Granada)Vegeu Virregnat de Nova Granada per a la continuació, sota el virregnat, i que també eren presidents de l'audiència.
Vegeu també Nou Regne de Granada Real Audiència Confederació Muisca
Notes i referències
Bibliografia , Carlos. (1938). Libro de Acuerdos Públicos y Privados de la Real Audiencia de Santa Fe en el Nuevo Reino de Granada. Tomo I, Versión original de Carlos Gil S., dirigido por Eduardo Zalamea Borda en la Dirección del Archivo Nacional e ilustrada por Sergio Trujillo Magnenat/ Sección de Publicaciones del Ministerio de Educación Nacional - El Archivo Nacional de Colombia a la Ciudad de Bogotá en el IV centenario de su fundación. Bogotá, Colombia: Tipografía COLÓN - Casa Editorial. (31.VII.1938).
Categoria:Bogotà Categoria:Història de Colòmbia Categoria:Articles amb traduccions sense revisar