Un griot, en la cultura bamana i en altres cultures africanes properes, és un músic ambulant, que a la manera del bluesman va de poblat en poblat narrant històries. Aquesta tradició ha estat heretada per músics moderns de Mali com Habib Koité o per Soriba Kouyaté del Senegal.
Etimologia i terminologia La paraula Griot pot derivar de la transliteració al francès guiriot del mot portuguès criado, o la paraula en masculí singular per "servent". Els griots predominen en zones del nord d'Àfrica Occidental.
Malgrat la importància del rol del griot en la cultura africana, és complicat fixar la procedència del mot, per això hi ha molta varietat de mots per griot en les llengües africanes. Es fa referència als griots amb diferents noms: jèli en les zones mandé del sud, guewel escrit en wòlof, o o o en serer,Unesco. Oficina Regional de Educación para África, Educafrica, Numéro 11, (ed. Unesco, Regional Office for Education in Africa, 1984), p. 110Hale, Thomas Albert, Griots and Griottes: Masters of Words and Music, Indiana University Press (1998), p. 176, en pulaar (fula), en hassanía, en yoruba, i o en soninké. Algun d'aquests mots poden derivar de l'àrab .
La paraula mandé ("professió de músic") en casos es pot referir al coneixement dels griots, a vegades es refereix al coneixement dels griots, assenyalant el costum hereditari de la classe. Jali neix de l'arrel jali o ("sang"). Aquest mateix terme engloba als griots en regions de l'antic Imperi de Mali.
Actualment, és preferible utilitzar el terme i l'ortografia djali, tal com indicaren el poeta estatunidenc Amiri Baraka i el cineasta congolès Balufu Bakupa-Kanyinda.
Rol Històricament, els griots formen un grup professional especialitzat endogàmic o casta, indicant que gran part es casen amb altres griots i transmeten la tradició de la narració mitjançant la línia familiar. En l'antiguitat, una família de griots acompanya a una família de reis o emperadors, que eren d'un estatus superior als griots. Tots els reis tenien griots i gran part de les viles tenien el seu propi. Els griots del poble relataven històries sobre qüestions com els naixements, les morts, els matrimonis, les batalles, les caceres, les aventures i altres esdeveniments de la vida.
Els griots tenen com a responsabilitat principal d'assegurar la pervivència de les històries de les tribus i les famílies individuals en la tradició oral acompanyats per un instrument musical. Són essencials en molts dels esdeveniments de l'Àfrica Occidental. Per exemple, en els casaments, on els griots canten i comparteixen la història de la família dels nuvis. Els griots també són crucials per resoldre baralles i actuar com a mediadors en cas de conflicte. El respecte i la familiaritat que la gent tenia amb els griots comportava que aquests es poguessin apropar a ambdues parts de la disputa sense ser atacats i iniciar negociacions de pau entre les dues parts.Francis Bebey va escriure sobre el griot a African Music, A People's Art (Música africana, l'art d'un poble):Bebey, Francis (1969, 1975). African Music, A People's Art. Brooklyn: Lawrence Hill Books.
miniatura|200x200px|Un griot acompanyat per dues dones. c. 1910
Instruments musicals utilitzats pels griots A banda del seu rol com a cantaires i analistes socials, els griots acostumen a tenir habilitat amb els instruments. Aquests instruments poden ser de corda com la kora, el xalam (o khalam), el ngoni, el kontigi i el goje (o n'ko en la llengua mandinga).
La música dels griots es basa en diversos instruments tradicionals. Hi predominen els de corda, com la kora, similar a un llaüt i amb 21 cordes, o el xalam amb 5 cordes. Tots dos instruments compten amb una caixa de carabassa que fa de ressonador. Similar a aquests instruments, es troba el ngoni, que compta amb 5 o 6 cordes. El balàfon és un xilòfon de fusta, mentre que el goje és un instrument de corda que funciona com un arc, molt semblant a un violí.
Segons lEncyclopædia Britannica: «Els llaüts puntejats d'Àfrica Occidental com el konting, el khalam i el nkoni (que fou notat per Ibn Battuta l'any 1353) s'especula que poden tenir el seu origen en l'antic Egipte. Es declara que el khalam és el precedent del banjo. El ramkie, situat a Sud-àfrica, és un altre instrument amb el coll llarg».
El griot de Mali Toumani Diabaté, sovint explicava una història de l'origen de la kora. El griot afirmava que va ser creat per un dels seus avantpassats i en el seu origen, comptava amb 24 cordes. El mite explica que el griot va perseguir a la seva promesa fins a l'interior d'una cova. Tanmateix, quan sortí, la seva promesa s'havia convertit en una kora. Per tal d'honorar-la, el griot va tocar la kora amb 22 cordes. Més tard, quan el griot morí, es va treure una de les cordes com a tribut. miniatura|Toumani Diabaté, "Príncep de la Kora"
Referències
Categoria:Cultura bamana Categoria:Músics africans Categoria:Àfrica occidental