Jacques Chailley (París, 24 de març,Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 1910 - Montpeller (Occitània), 21 de gener, 1999), va ser un musicòleg i compositor francès.
Biografia La seva mare va ser la pianista Céliny Chailley-Richez (1884–1973), el seu pare el violinista Marcel Chailley (1881–1936).Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 Quan era adolescent, va ser pensionista a l'Abadia de Fontgombault (Indre) on va aprendre a tocar l'orgue i va començar a dirigir cors. Als 14 anys, va compondre un Domine non sum dignus a quatre veus. Durant molt de temps va ser un dels principals líders musicals dels Scouts de France i del seu cor Alauda.
Es va beneficiar d'una educació clàssica i musical de qualitat. Va estudiar harmonia amb Nadia Boulanger,Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 contrapunt i fuga amb Claude Delvincourt,Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 musicologia amb Yvonne Rokseth que el va introduir en la música medieval. Al Conservatori de París, va prendre classes d'història de la música amb Maurice Emmanuel i de composició amb Henri Büsser (que havia estat alumne de Charles Gounod).
A la Sorbona, va ser estudiant d'història de la música d'André PirroAlain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 amb qui va presentar el seu primer treball musicològic l'any 1935 (diploma superior).De la Musique à la musicologie, étude analytique de l'œuvre de Jacques Chailley, Tours, Van de Velde, 1980, 274 p. (ISBN 2-85868-054-X), p. 18-23 El jove Jacques Chailley també va prendre classes de direcció entre les quals les de Pierre Monteux i Willem Mengelberg i Bruno Walter a Amsterdam mentre era resident a la "Maison Descartes" (1935-1936).Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 Allà també va treballar la recerca musicològica amb Albert Smijers.De la Musique à la musicologie, étude analytique de l'œuvre de Jacques Chailley, Tours, Van de Velde, 1980, 274 p. (ISBN 2-85868-054-X), p. 18-23
Apassionat de la música medieval,Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 a la qual va dedicar bona part de la seva activitat musicològica, va fundar l'any 1934 la coral "Psalette Notre-Dame" amb l'objectiu de reviure-la. Així mateix, va fundar el grup de teatre "Théophiliens" a la Sorbona sota la direcció de Gustave Cohen. Finalment, col·laborà activament en la fundació del "Groupe de Théâtre antique" de la Sorbonne (en particular amb Jacques Veil i Roland Barthes).Sylvie Patron, «Le Groupe de théâtre antique de la Sorbonne», Les Cahiers de la Com ́edie Fran ̧caise, 1997, p. 48-53 (disponible en línia [arxiu]) En aquesta universitat, realitza les seves dues tesis sobre música, en el marc del curs de literatura francesa medieval: L'escola musical de Saint-Martial de Limoges fins a finals del segle XI així com Cançons de Gautier du Coinci.
Va ser a partir d'aquest període quan va començar la seva intensa producció musicològica amb obres dedicades especialment a la música medieval, la teoria de la música i l'harmonia, l'evolució dels llenguatges musicals, la notació musical, així com també amb diversos compositors, entre ells Johann Sebastian Bach, Mozart, Schubert, Berlioz, Schumann, Wagner.Jacques Chailley, musicologue et théoricien », Musurgia, Volume XIX/1-3, 2012, p. 204 p. (ISSN 1257-7537, disponible en línia [arxiu]) Al mateix temps, no descuida les obres d'ensenyament i divulgació (història de la música, mètode de desxiframent pianístic, guia per a joves pianistes, etc.)Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147
Jacques Chailley es trobava entre els membres d'un moviment de resistència reunit al voltant del Partit Comunista: el Front Nacional de Músics, creat el maig de 1941 després de la invasió de l'URSS per part dels exèrcits de Hitler. Es tractava d'una organització de resistència específica per als professionals de la música, creada per Elsa Barraine, Roger Désormière, Louis Durey (tots tres propers al Partit Comunista Francès), Roland-Manuel (ell mateix jueu, antic alumne de la Schola Cantorum de Vincent d'Indy) i Claude Delvincourt.Henry Barraud, Un compositeur aux commandes de la Radio : Essai autobiographique, édité sous la direction de Myriam Chimènes et Karine Le Bail, Paris : Fayard / Bibliothèque nationale de France, 2010, p. 356, note 1. Fou un els músics "ajuntats sota el Patronat de la radiodifusió nacional per crear un gran fresc" sobre Joana d'Arc creat l'any 1942 (vegeu Georges Dandelot per a més detalls).
El 1952, després de la defensa de la seva tesi doctoral i de la seva elecció com a professor a la Sorbona a la càtedra d'història de la música vacant per Paul-Marie Masson, Jacques Chailley va assumir la direcció de l'Institut de Musicologia de la Universitat de París que en 1969-1970 es va convertir en la UER (aleshores la UFR) de Música i Musicologia de la Universitat de París-Sorbona, UFR que va dirigir fins a la seva jubilació el 1979.Édith Weber, « Le rôle de Jacques Chailley dans l'évolution de la discipline musicologique à l'Université », Musurgia, vol XIX, 1-3, 2012, p. 17-29 (ISSN 1257-7537, disponible en línia [arxiu])
Com a professor, Jacques Chailley va ensenyar simultàniament pràctica coral al Conservatori de París, però sobretot musicologia a l'Institut de Musicologia i després a la UFR de Musicologia de París-Sorbona.Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 Va dirigir les tesis doctorals de molts musicòlegs reconeguts (sobretot Barry Brook, Tran Van Khe, Simha Arom, Édith Weber, Amnon Shiloah, Mireille Helffer, Gilles Léothaud, Jacques Viret, Michel Huglo, Jean-Rémy Julien, Annie Labussière, Danièle). Pistone...). Entre 1951 i 1969, va pilotar el "Lycée Jean-de-La-Fontaine", on tants estudiants de secundària assistien a classes en horaris flexibles durant els seus estudis al Conservatori,Alain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 classes preparatòries del CAEM (Certificat d'Aptitud per a l'Ensenyament Musical), nacional concurs per a professors de música.
El 1970 va crear a la Universitat de París-Sorbona el grau d'educació musical i cant coral (el que els mateixos estudiants anomenaven comunament però incorrectament el grau de "musicologia") i el curs complet que condueix al doctorat. Entre 1973 i 1975 va aconseguir la creació dels concursos CAPES i Agregació d'Educació Musical i Cant Coral, succeint al CAEM. Va facilitar així el reconeixement de la musicologia a la universitat com a disciplina autònoma i va permetre a molts músics trobar una situació professional més estable.De la Musique à la musicologie, étude analytique de l'œuvre de Jacques Chailley, Tours, Van de Velde, 1980, 274 p. (ISBN 2-85868-054-X), p. 18-23 També va ser inspector general de música al Ministeri d'Educació Nacional i director de la Schola Cantorum de París des de 1962 fins al voltant de 1982.
Del 1946 al 1961 també va dirigir la coral "L'Alauda". També va ser nomenat el 1969 segon president de la "Consociatio internationalis musicæ sacræ," creada el 1963 pel papa Pau VI. Jacques Chailley va ocupar aquest càrrec fins al 1974.Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ sacræ ministerium, Anno XXXIV - XXXVI (1997 - 1999), Rome 1999, p. 31.
La seva erudició i eclecticisme, però també el seu caràcter fort i les seves opinions marcades, el van convertir en un dels protagonistes de la vida musical francesa de la postguerra. Sempre es va mantenir en la tradició francesa post-Debussy amb un llenguatge modal proper a Ravel, Roussel o HoneggerAlain Lompech, Jacques Chailley, musicologue-praticien et infatigable chercheur, Consociatio internationalis musicæ sacræ, Musicæ scræ ministerium, Anno XXXIV-XXXVI (1997 - 1999), Rome, p. 146 - 147 fermament oposat a les avantguardes àtones i seriades (molt de moda en els anys de la postguerra).Jean-Pierre Bartoli, « Jacques Chailley (1910-1999) [nécrologie] », Revue de musicologie, 85, 1, 1999, p. 173-176 (ISSN 0035-1601, disponible en línia [arxiu]) La seva obra inclou 129 números d'opus. Els arxius privats de Tobias Broeker conserven una gran part dels manuscrits de Jacques Chailley. https://www.tobias-broeker.de/newpaged48084e4 [archive]
Polèmic Jacques Chailley va ser secretari general (1937), després director adjunt (1941) del Conservatori de París.De la Musique à la musicologie, étude analytique de l'œuvre de Jacques Chailley, Tours, Van de Velde, 1980, 274 p. (ISBN 2-85868-054-X), p. 18-23 El seu paper durant la guerra és controvertit. Jean Gribenski, que ensenyava a la Sorbona sota les seves ordres, esmenta en un capítol del llibre col·lectiu La vie musicale sous Vichy que Chailley, en col·laboració amb Henri Rabaud el 1940, va establir una llista d'estudiants jueus al conservatori de París:Gribenski, especifica que la llista establerta per Rabaud i Chailley no va ser comunicada als alemanys, l'exclusió dels estudiants jueus es va produir dos anys més tard, sota coacció, mentre que el Conservatori estava dirigit per Claude Delvincourt.Gribenski 2001, p. 148. Que s'utilitzi una llista per excloure estudiants jueus del Conservatori va ser impugnat pels testimonis de l'època de la conferència on Gribenski va presentar per primera vegada els resultats de la seva recerca, l'any 1999.Cahiers Boëllmann-Gigout, no 2-3, daté de 1997-1998, mais publié en 1999. Ces réfutations ont été publiées avant l'article de Jean Gribenski, qui n'en fait pourtant pas mention dans l'ouvrage de 2001. Aquesta polèmica ha tornat a aparèixer el 2011, després que la Sorbona hagués decidit donar nom a un amfiteatre (polèmica desencadenada per un article del setmanari Le Canard aîné).Bibliobs 4 avril 2011, Sorbonne 1940-1944 [archive] Michèle Alten ha publicat des d'aleshores un article basat en un estudi en profunditat dels arxius,L'Éducation musicale. Michèle Alten. « Le Conservatoire de musique et d'art dramatique : une institution culturelle publique dans la guerre (1940-1942) » [archive] que aporta una altra llum sobre els fets de 1940. Escriu:És a aquesta investigació a la qual sembla referir-se l'article de Jean Gribenski. L'enfocament d'Alten és fonamentalment qüestionat per Esteban Buch i Karine Le Bail."Les résonances contemporaines de Vichy dans le milieu musical" in Myriam Chimènes et Yannick Simon, dir., La Musique à Paris sous l'Occupation, 2013
Honors Orde Nacional del Mèrit.Carnet », Le Monde 17 mai 1995, p. 11.
Composicions Piano Suite en si majeur (1923) https://www.tobias-broeker.de/newpaged48084e4 [archive]