miniatura|Bandera de la unitat La 2a divisió blindada (anglès: 2nd Armored Division) ("Hell on Wheels") va ser una divisió blindada de l'exèrcit dels Estats Units. La divisió va tenir un paper important durant la Segona Guerra Mundial en les invasions d'Alemanya, el nord d'Àfrica i Sicília i en l'alliberament de França, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la Guerra Freda, la divisió va tenir la seu principalment a Fort Hood, Texas, i tenia una brigada reforçada estacionada a Garlstedt, Alemanya Occidental. Després de la seva participació a la Guerra del Golf Pèrsic, la divisió va ser inactivada el 1995.
Segona Guerra Mundial La 2a Divisió Blindada va ser formada a Fort Benning (ara Fort Moore), Geòrgia el 15 de juliol de 1940, reorganitzant i redesignant la Brigada de Tancs Provisional (el 66è Regiment d'Infanteria (tancs lleugers), el 67è Regiment d'infanteria (tancs mitjans) i el 68è Regiment d'Infanteria (tancs lleugers)). Va ser originalment comandat pel major general Charles L. Scott, amb el coronel George S. Patton Jr. a càrrec de l'entrenament. Scott va ser ascendit al comandament del I Cos Blindat el novembre d'aquell any, fet que va situar Patton, ara general de brigada, al comandament de la divisió. La divisió, que el febrer de 1942 va passar al comandament del major general Willis D. Crittenberger, va servir amb el Primer, el Setè i el Novè exèrcit durant la guerra.
miniatura|esquerra|Primera cerimònia de 2n Armored que combina 10.000 homes i 2.000 vehicles; 14 de febrer de 1941. La 2a Blindada es va organitzar com una divisió blindada "pesada", el que significa que contenia dos regiments blindats; cada regiment tenia dos batallons de tancs mitjans i un batalló de tancs lleugers, amb cada batalló format per tres companyies (18 companyies de tancs en total). Juntament amb la 3a Divisió Blindada, va mantenir la seva organització durant la Segona Guerra Mundial: les altres 14 divisions blindades dels Estats Units es van reorganitzar com a divisions blindades "lleugeres", amb tres batallons de tancs, cadascun format per tres companyies de tancs mitjans i una companyia de tancs lleugers (12 companyies de tancs total). Tots dos tipus tenien un component d'infanteria de tres batallons mecanitzats, encara que les divisions pesades mantenien una organització de "regiment d'infanteria blindada".Stanton, Shelby L. (1984). World War II Order of Battle. Nova York: Galahad Books World War II Order of Battle p15-20
Les unitats bàsiques de la divisió eren el 41è Regiment Blindat d'Infanteria, el 67è Regiment Blindat, el 17è Batalló Blindat d'Enginyers, el 82è Batalló Blindat de Reconeixement i la 142a Companyia Blindada de Transmissions. El 82è batalló de reconeixement blindat era conegut com "els ulls i les orelles" de la 2a divisió blindada.
La 2a Divisió Blindada tenia tres batallons d'artilleria: (el 14è, el 78è i el 92è). La divisió també comptava amb unitats de suport, incloent el 2n Batalló de Manteniment d'Artilleries, el 2n Batalló de Subministraments, el 48è Batalló Blindat Mèdic, una banda i una secció de policia militar. La policia militar i la banda tenien l'encàrrec de defensar el quarter general de les operacions de la base sota la bandera de la 502a Companyia General Ajudant (502d AG).
Front obert al nord d'Àfrica miniatura|esquerra|Companyia C, 702n Batalló de Destructors de Tancs, 2a Divisió Blindada, el destructor de tancs a la rampa excavada té molta elevació per llançar obusos a objectius enemics de llarg abast a través del riu Roer. Lr: Sgt. Earl F. Schelz, Pvt. George E. Van Horne i PFC. Samuel R. Marcum. 16 de desembre de 1944. Entre els primers militars nord-americans a participar en operacions ofensives de combat terrestre al teatre europeu i mediterrani durant la Segona Guerra Mundial hi havia elements de la divisió. La 2a divisió blindada, ara comandada pel major general Ernest N. Harmon, va servir al nord d'Àfrica juntament amb la 1a blindada. Formaven part de l'Oest Task Force de l'operació Torxa, que va desembarcar a Casablanca al Marroc francès el 8 de novembre de 1942. La resta del component nord-americà de Torxa eren les divisions d'infanteria 1a, 3a, 9a i 34a. No obstant això, la 2a Divisió Blindada no va veure gaire acció al nord d'Àfrica i, en canvi, es va quedar al nord d'Àfrica francès amb tasques de guarnició i entrenament. L'abril de 1943, el major general Harmon va cedir el comandament de la divisió al major general Hugh Joseph Gaffey. L'entrenament en operacions amfíbies va començar en preparació per a un desembarcament amfibi a Sicília.
Operació Husky miniatura|esquerra|El primer ministre britànic Winston Churchill dispara una carabina .30 nord-americana durant una visita a la 2a divisió blindada dels Estats Units a la plana de Salisbury, el 23 de març de 1944. Com a força de reserva de l'Oest Task Force de l'Operació Husky, nom en clau per a la invasió aliada de Sicília, la divisió va desembarcar el 10 de juliol de 1943, en suport de la 1a Divisió d'Infanteria en la batalla de Gela.La Monte, John L. & Lewis, Winston B. The Sicilian Campaign, July 10 – August 17, 1943 (1993) United States Government Printing Office pp.6&89 Després, la divisió va entrar en acció al segon desembarcament a Licata el 21 de juliol després del desembarcament més conegut de la 3a Divisió d'Infanteria el 10 de juliol. La 2a Blindada, operant estretament amb els paracaigudistes de la 82a Divisió Aerotransportada, va lluitar fins a la capital siciliana de Palerm. Durant el camí, la divisió va capturar milers de presoners de guerra italians. Els combats a Sicília van acabar el 17 d'agost, patint baixes relativament lleugeres en la breu campanya, on havia guanyat la seva primera Medalla d'Honor de la Segona Guerra Mundial, atorgada al sergent Gerry H. Kisters. Durant la campanya, la divisió va passar sota el comandament del Setè Exèrcit dels Estats Units, sota el tinent general George S. Patton, que havia estat un antic comandant de la divisió.
Poc després la 2a Divisió Blindada va ser enviada a Anglaterra, en preparació per a la invasió aliada de Normandia, i hi va romandre fins al juny de 1944. A l'abril la divisió va rebre un nou comandant, el major general Edward H. Brooks, un veterà condecorat de la Primera Guerra Mundial, en substitució del major general Gaffey.
Invasió de Normandia miniatura|Soldats de la divisió a Barenton, Normandia. La 2a Divisió Blindada va desembarcar a Omaha Beach a Normandia el 9 de juny de 1944, tres dies després dels desembarcaments inicials de Normandia, i va operar a la península de Cotentin, formant més tard el flanc dret de l'assalt de l'Operació Cobra. La divisió va encerclar la 2a Divisió SS Panzer Das Reich i la 17a Divisió SS Panzergrenadier Götz von Berlichingen al voltant de Roncey,Zaloga p.3 i va destruir la major part del seu equipament blindat. A La Chapelle, una columna de la 2a SS Panzer va ser atacada a boca de canó per l'artilleria de la 2a Divisió Blindada. Durant dues hores, l'artilleria nord-americana va disparar més de 700 projectils a la columna. Els alemanys van patir 50 morts, 60 ferits i 197 presoners; les pèrdues materials van incloure més de 260 vehicles de combat destruïts.Zaloga p.67 Més enllà de la ciutat, la 2a Blindada es va enfrontar a una altra columna, matant 1.150 soldats alemanys i destruint 96 vehicles i camions de combat blindats addicionals. La 2a Divisió Blindada va destruir 64 tancs alemanys i 538 altres vehicles de combat alemanys durant l'operació Cobra,Zaloga p.75 mentre perdia 49 tancs. La 2a Divisió Blindada va infligir més de 7.370 baixes als alemanys, mentre que va patir 914 baixes pròpies. Aquesta és aproximadament una desigualtat de vuit vegades. La 2a Blindada va fer front a l'operació Lüttich, el contraatac alemany a Avranches, i després va avançar per França amb la resta del Primer Exèrcit, arribant al Canal Albert a Bèlgica el 8 de setembre. El 18 de setembre va travessar la frontera alemanya prop de Sittard i va prendre posicions defensives prop de Geilenkirchen. El 3 d'octubre, la divisió, ara comandada de nou pel major general Harmon, va llançar un atac a la línia Sígfrid des de Marienberg, va trencar, va travessar el riu Wurm, es va apoderar de la ciutat de Puffendorf el 16 de novembre i de Barmen el 28 de novembre.
Honors Els membres de la divisió van rebre 9.369 premis individuals, incloses dues Medalles d'Honor, vint-i-tres creus del servei distingit i 2.302 Estrelles de plata, així com gairebé 6.000 Cors porpra; entre els que van rebre l'Estrella de Plata hi havia Edward H. Brooks, Hugh Armagio, Stan Aniol, el sergent d'estat major John J. Henry, William L. Giblin, Neil J. Garrison, Morton Eustis, fill de William Corcoran Eustis i el sergent Kenneè J. White. La divisió va ser citada dues vegades pel govern belga i els soldats de la divisió durant els següents 50 anys van portar la fourragere de la Creu de Guerra belga.
Composició
La divisió estava formada per les unitats següents:
Companyia de Quarter General Companyia de Serveis Comandament de combat A Comandament de combat B Comandament de combat de Reserva 66è Regiment Blindat 67è Regiment Blindat 41è Regiment Blindat d'Infanteria 82è Batalló Blindat de Reconeixement 17è Batalló Blindat d'Enginyers 142è Companyia Blindada de Transmissions Artilleria 2a Divisió Blindada 14è Batalló Blindat d'Artilleria de Camp 78è Batalló Blindat d'Artilleria de Camp 92è Batalló Blindat d'Artilleria de Camp Trens de la 2a Divisió Blindada 2n Batalló de Manteniment d'Artilleria Batalló de subministraments 48è Batalló Blindat Mèdic Secció de la Policia Militar 502a Companyia d'Intel·ligència Militar
Servei durant la Guerra Freda i Vietnam Després d'un breu període de servei d'ocupació, la divisió va tornar a Fort Hood, Texas, el 1946 per reentrenar i reconstruir-se. La 2a Divisió Blindada va tornar a Alemanya Occidental per servir com a part del Setè Exèrcit, VII Cos de 1951 a 1957. A finals de 1957, va tornar als Estats Units com a part de l'Operació Giroscopi, sent substituïda a Alemanya per la 4a Divisió Blindada. Un cop tornat als Estats Units, va tornar al III Cos, Fort Hood.
Mentre estava estacionada a Alemanya el 1952 amb el 7è Exèrcit, la 2a Divisió Blindada es va basar a Stuttgart-Vaihingen sota el comandament del general Williston Palmer. Durant aquest temps, Palmer va demanar l'ajuda del jove caporal Samuel Adler de les seves files per organitzar l'Orquestra Simfònica del Setè Exèrcit. Durant la dècada següent, l'orquestra va romandre basada amb la 2a Divisió Blindada i el Setè Exèrcit mentre donava suport a les iniciatives de diplomàcia cultural dels Estats Units a tot Europa durant el cim de la Guerra Freda.7è Army Symphony Chronology - General Palmer authorizes Samuel Adler to fouè the orchestra in 1952 on 7aso.orgA Dictionary for the Modern Composer, Emily Freeman Brown, Scarecrow Press, Oxford, 2015, p. 311 Sevenè Army Symphony Orchestra founded by Samuel Adler in 1952 on https://books.google.com Army - "Musical Ambassadors, Soldiers Too" James I. Kenner. Editor Lt. General Walter L. Weible . Association of the United States Army Vol 9. No. 1 August 1958 p. 60-62 - Sevenè Army Symphony Orchestra on https://books.google.com"7è Army Symphony Draws Praise" Samuel Adler aè Army Commendtion Ribbon wiè Metal Pendant" on 7aso.orgUncle Sam's Orchestra: Memories of the Sevenè Army Orchestra John Canaria, University of Rochester Press 1998 Sevenè Army Symphony on https://books.google.comNew Music New Allies Amy C. Beal, University of California Press, Berkeley, 2006, P. 49, "Sevenè Army Symphony Orchestra (1952–1962) performing works by Roy Harris, Morton Gould aè Leroy Anderson" on https://books.google.com