fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395. És venerat com a sant per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, l'anglicanisme i el luteranisme. Gregori, el seu germà gran Basili de Cesarea i el seu amic Gregori de Nazianz són coneguts col·lectivament com els Pares Capadocians. Fou un teòleg cristià erudit que va fer contribucions significatives a la doctrina de la Trinitat i al Credo de Nicea i els seus escrits filosòfics foren influïts per Orígenes.
Biografia Era fill de sant Basili el Vell i germà petit de Basili el Gran i va néixer a Cesarea de Capadòcia vers el 331. Va tenir una bona educació i fou amic de Gregori de Nazianz, amb qui no va compartir els punts de vista.
Fou mestre de retòrica i després va esdevenir sacerdot ordenat pel seu germà i nomenat bisbe de Nissa, a Capadòcia, vers el 372. Fou perseguit pels arrians i van aconseguir el seu desterrament el 375, però fou cridat per l'emperador Flavi Gracià, a la mort de Valent (378).
El 379 va estar present al sínode d'Antioquia, i després va visitar la seva germana Macrina al Pont, per anar més tard a Aràbia a inspeccionar les esglésies de la zona per encàrrec del sínode d'Antioquia.
Va tornar el 380 o 381 visitant pel camí Jerusalem. El 381 va assistir al concili de Constantinoble i va presentar el seu llibre contra Eunomi l'arrià; per la seva influència la doctrina catòlica sobre l'Esperit Sant es va incorporar al credo de Nicea. Va fer l'oració funerària del president del consell de bisbes Meleci d'Antioquia.
Deplorava les controvèrsies religioses que sacsejaven la societat romana:
També fou present al segon concili de Constantinoble el 394, i probablement va morir no gaire temps després.
Estava casat amb Teosèbia, però després va adoptar les tesis de Pau de Tars que començaven a prevaldre a l'església sobre el celibat del clergat. Fou un retòric eminent encara que de vegades extravagant. La seva teologia tenia influències d'Orígenes.
Obra miniatura|Gravat del s. XVII La seva obra la formen:
Obres dogmàtiques Gran catequesi (ca. 386). Tractat de teologia sistemàtica de la doctrina cristiana, el primer després dels De principiis d'Orígenes; es basa en la metafísica, no només en l'autoritat de les Escriptures. Diàleg amb Macrina. Narra la conversa entre Gregori i la seva germana Macrina que, segons diu, va morir l'endemà. És com una contrapartida cristiana al Fedó de Plató.
Obres teològiques, contra les heretgies Contra Eunomi. Quatre tractats contra l'arrianisme. Els dos primers es van llegir al Concili de Constantinoble de 381, davant Gregori de Nazianz i Jeroni d'Estridó. A més, defensa el pensament teològic de Basili el Gran. Contra fatum. Diàleg amb un filòsof pagà contra el fatalisme astrològic. Dos tractats contra l'apol·linarisme, on Gregori insisteix en la unió de les dues naturaleses de Crist. Quatre tractats sobre la doctrina trinitària: Pare, Fill i Esperit Sant són tres modes d'ésser, tres relacions d'un únic ésser.
Obres exegètiques De opificio hominis (De la creació de l'home). Gregori completa l'Hexameron del seu germà Basili. Explicatio apologetica in Hexameron (Explicació apolegètica dels sis dies). Continuació de l'obra anterior.
Obres ascètiques i místiques De pythonissa. Escrit sobre la pitonissa d'Endor, on diu que la pitonissa no va veure Samuel, sinó un dimoni. De les inscripcions dels psalms. Cinc llibres sobre els salms de David, que representen una escala gradual envers la perfecció i on els seus títols tenen una significació al·legòrica. Vuit homilies sobre l'Eclesiastès. La renúncia condueix els sentits a la pau. Quinze homilies sobre el Càntic dels càntics. El poema és una al·legoria de la unió nupcial entre Déu i l'ánima; defensa la interpretació espiritual d'Orígenes. Dues homilies sobre la primera epístola als corintis. De l'oració dominical. Cinc homilies sobre la imatge de Déu a l'ànima humana. De les beatituds. Vuit homilies sobre els graus ascendents de les beatituds.
Obres ascètiques i monàstiques És la part més personal de l'obra de l'autor. Gregori concep el monaquisme com a doctrina espiritual, amb una profunda orientació religiosa. S'hi revela com el «pare del misticisme». De virginitate (De la virginitat). Tractat, primera obra de Gregori, escrit poc després de 370. miniatura|De virginitate Del nom i la professió dels cristians. El cristianisme és la imitació de la natura divina, la restauració de la imatge primera. De la perfecció cristiana. Dedicada al monjo Olimpi, comenta els textos cristològics de Sant Pau, arribant a la conclusió que la perfecció veritable no pot assolir-se, ja que contínuament tendirà envers alguna cosa millor, ja que és il·limitada. Vida de Macrina. Escrit després que morís la germana de Gregori, el 379, que és presentada com a model de la perfecció cristiana. Hipotiposi o De instituto christiano. Escrit cap al final de la seva vida, és una síntesi del seu pensament. És una de les seves obres cimeres, en particular en l'exposició sobre la naturalesa de l'ascetisme i la vida monàstica. Va tenir gran influència sobre altres autors com Joan Cassià o Benet de Núrsia.
Discursos, sermons i cartes Sermó sobre l'Ascensió. Primer testimoni de la festa de l'Ascensió diferenciada de la Pentecosta, del 388. Trenta cartes conservades.
Teologia Tradicionalment, s'ha considerat que Gregori era un teòleg trinitari ortodox, que fou influït pel neoplatonisme de Plotí i creia en la salvació universal igual que Orígenes.Per exemple, vegeu No obstant això, com a pensador original i complex, és difícil de classificar, i molts aspectes de la seva teologia són controvertits tant entre els teòlegs ortodoxos orientals conservadors com entre els acadèmics occidentals. Això es deu sovint a la manca d'estructura sistemàtica i a la presència d'incoherències terminològiques en l'obra de Gregori.
Concepció de la Trinitat Gregori, en la línia del que planteja Basili, va definir la Trinitat com «una essència [οὐσία] en tres persones [ὑποστάσεις]», la fórmula adoptada pel Concili de Constantinoble l'any 381. Com els altres pares capadocis, a Contra Eunomius defensa la consubstancialitat de la trinitat en contra de la creença aristotèlica d'Eunomi, és a dir, que la substància del Pare no és engendrada, mentre que la del Fill és engendrada. Segons Gregori, les diferències entre les tres persones de la Trinitat resideixen en el seu origen hipostàtic diferent, i la naturalesa trina de Déu es revela a través de l'acció divina (malgrat la unitat de Déu en la seva acció). Per tant, el Fill es defineix com a engendrat del Pare, l'Esperit Sant com a procedent del Pare i el Pare pel seu paper de progenitor. Tanmateix, aquesta doctrina sembla que subordina el Fill al Pare i l'Esperit Sant al Fill. Robert Jenson suggereix que Gregori implica que cada membre de la Divinitat té una prioritat individual: el Fill té prioritat epistemològica, el Pare té prioritat òntica i l'Esperit té prioritat metafísica. Altres comentaristes no hi estan d'acord: Morwenna Ludlow, per exemple, argumenta que la prioritat epistèmica resideix principalment en l'Esperit en la teologia de Gregori.
Els defensors moderns del trinitarisme social sovint afirmen haver estat influenciats per la imatge dinàmica de la Trinitat que tenien els capadocis. No obstant això, seria fonamentalment incorrecte identificar Gregori com a trinitari social, ja que la seva teologia posa l'accent en la unitat de la voluntat de Déu, i creu clarament que les identitats de la Trinitat són les tres persones, no les relacions entre elles.
Infinitud de Déu Gregori va ser un dels primers teòlegs a argumentar, en oposició a Orígenes, que Déu és infinit. El seu principal argument per a la infinitat de Déu, que es troba a Contra Eunomi, és que la bondat de Déu és il·limitada, i com que la bondat és un element essencial de Déu, llavors Déu també és il·limitat.
Una conseqüència important de la creença de Gregori en la infinitat de Déu és la seva creença que Déu, com a il·limitat, és essencialment incomprensible per a les ments limitades dels éssers creats. A Vida de Moisès, Gregori escriu: «…tot concepte que prové d'alguna imatge comprensible, per una comprensió aproximada i per endevinar la naturalesa divina, constitueix un ídol de Déu i no proclama Déu». La teologia de Gregori era, doncs, apofàtica: va proposar que Déu s'havia de definir en termes negatius, és a dir, definir-lo pel que sabem que no és, en comptes d'especular sobre el que és.
En conseqüència, Gregori considerà que a causa de la infinitud de Déu, un ésser creat mai no pot arribar a la comprensió de Déu i, per tant, per a l'home tant en la vida com en el més enllà hi ha una progressió constant [ἐπέκτασις, theosis] cap al coneixement inabastable de Déu, en la mesura que l'individu transcendeix contínuament tot allò on arribat abans. A la Vida de Moisès, Gregori parla de tres etapes d'aquest creixement espiritual: la foscor inicial de la ignorància, després la il·luminació espiritual, i finalment una foscor de la ment en la contemplació mística del Déu que no es pot comprendre.
Universalisme Gregori sembla haver cregut en la salvació universal de tots els éssers humans. Gregori argumenta que quan Pau diu que «Déu serà tot en tots», això vol dir que encara que alguns hagin de passar per un llarg període de purificació, finalment «cap ésser romandrà fora dels salvats»In Illud 17; 21 (Downing) i que «cap ésser creat per Déu no caurà fora del Regne de Déu».In Illud 14 (Downing) A causa de la unitat de la naturalesa humana en Crist «tots, gràcies a la unió els uns amb els altres, estaran units en comunió amb el Bé, en Jesucrist Nostre Senyor».Càntic dels càntics (XV) Amb la seva encarnació, mort i resurrecció, Crist aconsegueix «la salvació comuna de la naturalesa humana».Contr. c. Apoll 154
Gregori també va descriure l'obra de Déu d'aquesta manera: «El seu fi [de Déu] és un, un de sol; és a dir: quan tota la nostra raça s'haurà perfeccionat des del primer home fins a l'últim; uns havent estat netejats del mal en aquesta vida, altres després d'haver estat guarits pel Foc durant el temps necessari, d'altres havent estat en la seva vida aquí inconscients tant del bé com del mal, per oferir a cadascun de nosaltres la participació en les benediccions que hi ha en Ell, que, ens diu l'Escriptura, «l'ull no ha vist, ni l'orella no ha sentit, ni el pensament no ha arribat mai». Que això és el que Gregori creia i ensenyava és afirmat per la majoria dels estudiosos.Ilaria Ramelli: The Christian Doctrine of Apokatastasis (Brill 2013), p. 432Morwenna Ludlow: Gregory of Nyssa, Ancient and Postmodern (Oxford: University Press 2007)Hans Boersma: Embodiment and Virtue (Oxford 2013)J.A. McGuckin: "Eschatological Horizons in the Cappadocian Fathers" in Apocalyptic Thought in Early Christianity (Grand Rapids 2009)Constantine Tsirpanlis: «The Concept of Universal Salvation in Gregory of Nyssa» in Greek Patristic Theology I (New York 1979) Una minoria d'estudiosos ha argumentat que Gregori només va afirmar la resurrecció universal.Giulio Maspero: Trinity and Man (Brill 2007), p. 91
A la Vida de Moisès, Gregori escriu que de la mateixa manera que la foscor va deixar els egipcis al cap de tres dies, potser la redempció [ἀποκατάστασις] s'estendrà als qui pateixen a l'Infern [γέεννα]. Aquesta salvació no només es pot estendre als humans, sinó que tal com planteja Orígenes, hi ha passatges on sembla suggerir (encara que a través de la veu de Macrina) que fins i tot els dimonis tindran un lloc en el «món de la bondat» de Crist.Ludlow 2000, p. 80 Les interpretacions de Gregori de la Primera carta als Corintis 15:28 («I quan tot li haurà estat sotmès…») i Filipencs 2:10 («perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra») donen suport a aquesta comprensió de la seva teologia.