Gil Blas és un diari de premsa escrita francesa, fundat pel periodista i polític Auguste Dumont, i que es va publicar del novembre de 1879 al març de 1940.

De periodicitat diària, fins al 1914, va passar a tenir una periodicitat episòdica, especialment entre els anys 1921 i 1940.Notice BNF La qualitat artística del seu suplement setmanal, anomenat Gil Blas Il·lustrat, explica bona part del gran èxit de públic que va arribar a tenir.

Història del títol esquerra|miniatura|Alain-René Lesage: Història de Gil Blas de Santillane, Librairie de la BNF, París, 1880 Nascut als turbulents inicis de la Tercera República, Gil Blas pren el seu títol de la Història de Gil Blas de Santillane (1715), una novel·la picaresca d'Alain-René Lesage que protagonitza un pobre home enfrontat a les diferències socials. Aquest va ser un llibre que va tenir un gran èxit en el seu temps.

El fundador del diari, el periodista Auguste Dumont, que havia acumulat una gran experiència a la premsa, ho explica al seu programa: « Ens va semblar senzill i lògic agafar el seu heroi com a títol d'un diari que vol ser alegre sense trivialitat, veritable sense cinisme, rebel sense malícia, humà [...], francès en varietat i gust, viu.... » . El lema del diari era "Entreniu a la gent que hi passa, complau-los avui i torneu-ho a fer l'endemà», cita de Jules Janin, prefaci a la reedició de la novel·la de Lesage.

El primer número va sortir el 19 de novembre del 1879, sota la direcció d'Auguste Dumont. El preu de presentació era de 15 cèntims per 4 pàgines. La seu de París es trobava al número 19 del boulevard des Capucines. En Quatrelles (Ernest-Louis-Victor-Jules L'Épine) fou el primer escriptor que inaugurà una sèrie de novel·les en sèrie en aquesta publicació. Després d'un inici difícil, Gil Blas va anar trobant el seu públic fidel. esquerra|miniatura| L'home del Gil Blas.Gustave Caillebotte, 1880. Col·lecció particular, venda 2002 El 1880, el pintor Gustave Caillebotte va representava al seu amic Richard Gallo assegut al Parc Monceau amb un exemplar del diari Gil Blas a les mans. Aquest detall pot tenir a veure amb el fet que el diari sovint defensava el treball de “l'escola naturalista", i molt en particular l'obra d'Émile Zola, al llarg de la dècada de 1880.

Gil Blas, suplement setmanal il·lustrat miniatura|“A l'aigua!", il·lustració de Théophile Alexandre Steinlen, publicada a Gil Blas Illustré (1896) Després de la mort d'Auguste Dumont, el maig del 1885, Gil Blas va ser revifat per l'impressor Éloi Dubuisson, que va crear un suplement setmanal, el 30 de maig del 1891, titulat Gil Blas il·lustrat. Venut per 5 cèntims, amb il·lustracions originals en color, va servir com a bonificació per als subscriptors de Gil Blas. L'any 1892, el banquer Victor Antoine Desfossés es va convertir en el seu principal administrador.

Les vendes van començar llavors a enlairar-se. La tirada, que va començar amb exemplars, va augmentar a més de , el juliol de 1893. El suplement tant oferia cançons, entre d'altres d'artistes com Aristide Bruant, Léon Xanrof, Marcel Legay o Yvette Guilbert, com també poemes, entre els quals “Primera tarda" d'Arthur Rimbaud, en el seu número del diumenge, 29 de novembre de 1891, poques setmanes després de la seva mort.

Les novel·les van anar a Gil Blas apareixent regularment, en format de fulletons. Destaquen Au Bonheur des Dames (El paradís de les dames) (1882-1883), Germinal (1884) i L'Œuvre d'Émile Zola, o X... novel·la improvisada,Paru dans le Gil Blas du au escrita a diverses mans, de Georges Courteline, Jules Renard, George Auriol, Tristan Bernard i Pierre Veber. A més, durant aquest període, el diari va publicar molts articles i relats de Guy de Maupassant.

El 1896, mentre vivia a París, Albert Langen va tenir la idea de llançar Simplicissimus a Alemanya, inspirant-se en l' il·lustrat Gil Blas, seguint els consells del seu amic artista i dissenyador Théophile Alexandre Steinlen.

Evolució A principis de la dècada de 1890, el diari esdevingué potencialment molt rendible i va interessar als inversors del món de les finances, com ara al corredor de borsa Victor Antoine Desfossés. L'any 1911, amb l'arribada d'en Pierre Mortier, el diari augmentà a 6 pàgines i el preu de venda baixà a 10 cèntims.

El diari, com moltes altres publicacions, va haver de suspendre la seva sortida, per primera vegada a la seva història, l'endemà del 4 d'agost del 1914, arran de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, Mortier va rellançar el diari el 20 de gener del 1921 i va romandre com a director fins al març de 1940 .

Directors Auguste Dumont, del 1879 al maig del 1885. Éloi Dubuisson, impressor. Victor Antoine Desfossés, a partir de 1892. René d'Hubert. Jean Albiot, del desembre de 1894 al juny de 1895. Jules Guérin, redactor en cap del gener de 1892 al 1894. Fernand Xau (1852-1899), antic empresari de Buffalo Bill durant la gira francesa de Buffalo Bill's Wild West Show. Va crear el diari Le Journal. Francesc Chevassu. Antonin Périvier, del 1903 al 1909. Paul Ollendorff, del 1903 al 1911. Henri de Noussanne i Pierre de Maroussein el 1909, ocasionalment. Pierre Mortier, del 1911 al 1917 i després entre els anys 1921 i 1940.

Col·laboradors cèlebres

Il·lustradors destacats

Crítica Zola i Gil Blas

Avui

Galeria

Notes i referències

Categoria:Diaris de França en francès Categoria:Articles amb traduccions sense revisar