Carlo Pietro Tagliabue (Mariano Comense (Llombardia), 13 de gener, 1898 – Monza (Llombardia, 5 d'abril, 1978), va ser un baríton italià.
Segons Tagliabue, la seva afició pel cant va començar de jove, quan el seu pare el portava a espectacles a La Scala. Carlo tornaria cantant àries amb una veu de baríton desproporcionada a la seva edat. També va suspendre la seva classe de cor infantil perquè volia cantar amb una veu gran i d'una manera grandiosa, mentre que requerien la típica veu aguda de noi. Cap als 17 anys va començar dos anys d'estudis de música i cant amb Corrado Mattioli, professor i director de la divisió coral de la "Civiche Scuole popolari di Musica" de Milà.
Després d'un breu reclutament durant la Primera Guerra Mundial, va tornar a Milà i va estudiar durant un any amb Leopoldo Gennai, un professor de repertori de La Scala, i Annibale Ghidotti, un professor de cant cec que, segons es deia, podia identificar simplement el tipus de veu d'un estudiant palpant la seva gola.Marchisio, Giovanni (2014). Il balen del suo sorriso: c'era una volta il baritono Carlo Tagliabue (in Italian). Rugginenti. ISBN 978-88-7665-647-7. miniatura|Carlo Tagliabue, Tonio in Pagliacci, Teatro alla Scala, Milan, 1942
Tagliabue va debutar a Lodi, Llombardia, amb Loreley d'Alfredo Catalani i Aïda de Giuseppe Verdi. Els seus debuts a Gènova (1923), Torí, La Scala (1930), Roma (1931) i Nàpols (1931) van ser tots a Tristan und Isolde (cantat en italià). També va actuar a Götterdämmerung, Tannhäuser i Lohengrin de Wagner. Tanmateix, Tagliabue continuaria destacant en el repertori verdià, especialment La forza del destino, Aïda, Rigoletto, La traviata, Nabucco i Otello. Va crear el paper de Basilio a La fiamma de Ottorino Respighi el 1934.
La seva carrera internacional va incloure el Teatro Colón de Buenos Aires (1934), la Metropolitan Opera House de Nova York (1937–39) i l'Òpera de San Francisco i Covent Garden, Londres (1938). L'última actuació de Tagliabue va ser l'any 1955 a La Scala, a la famosa interpretació de La traviata dirigida per Carlo Maria Giulini i dirigida per Luchino Visconti, on Maria Callas va escandalitzar el públic llençant-se les sabates.
En el seu llibre Voci Parallele Giacomo Lauri-Volpi va escriure: "[Tagliabue] és l'únic supervivent d'una escola que sap que a Rigoletto, a Ballo in Maschera, Trovatore, Traviata s'ha de cantar, mesurar i respirar musicalment una peça melodramàtica d'acord amb el domini del gran art".
Referències
Fonts Lauri-Volpi G. (1955) Voci parallele. Milà Rosenthal, Harold (1992), Tagliabue, Carlo' in The New Grove Dictionary of Opera, ed. Stanley Sadie (Londres) ISBN 0-333-73432-7
Categoria:Barítons italians Categoria:Nascuts el 1898 Categoria:Morts a Monza Categoria:Persones de la província de Como Categoria:Cantants llombards Categoria:Morts al segle XX