El setge de l'ambaixada iraniana va tenir lloc del 30 d'abril al 5 de maig de 1980, després que un grup de sis homes armats va assaltar l'ambaixada iraniana a Prince's Gate al barri de South Kensington de Londres. Els pistolers, àrabs iranians que feien campanya per la sobirania de la província de Khuzestan, van prendre 26 persones com a ostatges, inclòs el personal de l'ambaixada, diversos visitants i un agent de policia que estava custodiant-la. Van exigir l'alliberament dels presoners a Khuzestan i el seu propi pas segur fora del Regne Unit. El govern britànic va decidir ràpidament que no es concediria el pas segur i es va produir un setge. Posteriorment, els negociadors policials van aconseguir l'alliberament de cinc ostatges a canvi de petites concessions, com la retransmissió de les demandes dels segrestadors a la televisió britànica.
Al sisè dia del setge, els terroristes estaven cada cop més frustrats per la manca de progrés en complir les seves demandes. Aquell vespre van matar un ostatge i van llençar el seu cos fora de l'ambaixada. El Servei Aeri Especial Britànic (SAS) va iniciar l'"Operació Nimrod " per rescatar els ostatges restants, fent ràpel des del sostre i forçant l'entrada per les finestres. Durant l'atac, de 17 minuts, van rescatar tots els ostatges que quedaven menys un i van abatre cinc dels sis segrestadors. Una investigació va resoldre que el SAS no havia comés cap tipus d'infracció. L'únic terrorista que en va sortir viu va complir 27 anys de presó a la Gran Bretanya.
L'operació va ser la primera vegada que el SAS sortia a la llum i va reforçar la reputació del govern de Margaret Thatcher. El SAS es va veure ràpidament desbordat per la quantitat de sol·licituds d'accés que va rebre de persones encoratjades per l'operació i va ser molt demandats per múltiples governs estrangers per tasques d'assessorament. L'edifici de l'ambaixada, danyat per un incendi que es va iniciar durant l'assalt, no va ser reobert fins al 1993. La incursió del SAS, televisada en directe un vespre festiu, es va convertir en un moment determinant en la història britànica i va demostrar un impuls en la carrera per diversos periodistes; es va convertir en objecte de múltiples documentals i obres de ficció, incloent diverses pel·lícules i sèries de televisió.
Rerefons Motius Els segrestadors eren membres del Front Democràtic Revolucionari per a l'Alliberament d'Arabistan (DRFLA), àrabs iranians que protestaven per l'establiment d'un estat àrab autònom a la regió sud de la província iraniana de KhuzestanFremont-Barnes, p. 15. que acull un minoria araboparlant. La zona, rica en petroli, s'havia convertit en la font de gran part de la riquesa de l'Iran que provenia de les empreses multinacionals que s'hi van establir durant el regnat del Xa.
Segons Oan Ali Mohammed, la supressió del moviment de sobirania àrab va ser l'espurna que va provocar l'atac a l'ambaixada iraniana a Londres. El pla es va inspirar en la crisi dels ostatges de l'Iran en què els partidaris de la revolució van mantenir com a ostatges el personal de l'ambaixada nord-americana a Teheran.Fremont-Barnes, p. 15.Siege!, p. 1.
Arribada a Londres Fent servir passaports iraquians, Oan i tres membres més de la DRFLA van arribar a Londres el 31 de març de 1980 i van llogar un pis al barri d'Earl's Court, a l'oest de Londres. Afirmava que s'havien conegut per casualitat al vol. Durant els dies següents, el grup va es va fer més gran, arribant en una ocasió a la dotzena d'homes al pis.Siege!, p. 1–4. alt=Photograph|esquerra|miniatura|Façana de l'ambaixada iraniana el 2008 Oan tenia 27 anys i era de Khuzestan; havia estudiat a la Universitat de Teheran, on va fer-se políticament actiu. Havia estat empresonat per la SAVAK, la policia secreta del Xa, i tenia cicatrius que, segons ell, eren de tortura sota custòdia de la SAVAK. Els altres membres del seu grup eren Shakir Abdullah Radhil, conegut com "Faisal", el segon al comandament d'Oan que també va afirmar haver estat torturat per SAVAK; Shakir Sultan Said, o "Hassan"; Themir Moammed Hussein, o Abbas; Fowzi Badavi Nejad, o "Ali"; i Makki Hanoun Ali, el més jove del grup, que es feia dir "Makki".Siege!, p. 7–8.Firm & Pearson, p. VIII.
El 30 d'abril, els homes van informar al seu llogater que anaven a Bristol durant una setmana i després tornarien a l'Iraq. Van informar que ja no necessitarien el pis i van organitzar les seves pertinences perquè fossin enviades a l'Iraq. Van sortir de l'edifici a les 09:30 hores del 30 d'abril. El seu destí inicial és desconegut però en el camí cap a l'ambaixada iraniana van recollir armes de foc (incloses pistoles i subfussells), munició i granades de mà. Es creu que les armes, de fabricació predominantment soviètica, van ser introduïdes de contraban al Regne Unit en una bossa diplomàtica que pertanyia a l'Iraq.Fremont-Barnes, p. 18. Poc abans de les 11:30, i gairebé dues hores després d'abandonar el pis proper a Lexham Gardens a South Kensington, els sis homes van arribar fora de l'ambaixada.Siege, p. 10–13.
Segons un estudi acadèmic de 2014 sobre la guerra Iran-Iraq (que va esclatar més tard el 1980), els atacants van ser "reclutats i entrenats" pel govern iraquià com a part d'una campanya de subversió contra l'Iran, que va incloure el patrocini de diversos moviments separatistes.Murray & Woods, p. 46.
Servei Aeri Especial El Servei Aeri Especial (SAS) és un regiment de l'exèrcit britànic i part de les forces especials del Regne Unit, format originalment a la Segona Guerra Mundial per portar a terme una guerra irregular.Fremont-Barnes, p. 6–7. Els governs d'Europa occidental es van veure impulsats a formar unitats policials i militars especialitzades contraterroristes després de la massacre de Múnic als Jocs Olímpics de 1972, en què en l'operació policial per acabar amb la presa d'ostatges va acabar en caos. En el tiroteig resultant, un agent de policia, la majoria dels terroristes i tots els ostatges van ser assassinats. En resposta, Alemanya Occidental va crear GSG 9, que va ser seguida ràpidament pel francès GIGN. Seguint aquests exemples, el govern britànic, preocupat perquè el país no estigués preparat per a una crisi similar al Regne Unit, va ordenar la formació de l'ala de la SAS (Counter Revolutionary Warfare, CRW). Aquesta es va convertir en la principal unitat antiterrorista i antisegrest del Regne Unit. El SAS havia participat en operacions de contrainsurgència a l'estranger des de 1945, i havia entrenat els guardaespatlles de persones influents. Per tant, es creia que estava millor preparat per al paper que qualsevol unitat de la policia o d'altres unitats de les forces armades. La primera experiència operativa de l'ala CRW va ser l'assalt del vol 181 de Lufthansa el 1977, quan un petit destacament de soldats va ser enviat per ajudar el GSG 9, la unitat de policia d'elit d'Alemanya Occidental creada després dels fets de 1972.Fremont-Barnes, p. 8–10.Neville (2017), p. 4–6.Neville (2016), p. 7–9.
El setge Primer dia: 30 d'abril Aproximadament a les 11:30 del dimecres 30 d'abril, els sis membres fortament armats de la DRFLA van assaltar l'edifici de l'ambaixada iraniana a Prince's Gate, South Kensington. Els terroristes van dominar ràpidament l'agent de policia Trevor Lock del Grup de Protecció Diplomàtica (DPG) de la Policia Metropolitana. Lock portava amagat un revòlver Smith & Wesson de calibre.38Firmin & Pearson, p. 3. però no va poder desenfundar-lo abans de ser reduït, tot i que va aconseguir prémer el "botó de pànic" de la seva ràdio. Posteriorment van escorcollar a Lock però el terrorista va fer l'escorcoll no va trobar l'arma del policia. Va romandre en possessió del revòlver i, per mantenir-lo amagat, es va negar a treure's l'abric, cosa que va dir als terrorsites era per "preservar la seva imatge" com a agent de policia.Siege!, p. 68. L'oficial també va rebutjar menjar res durant tot el setge per por que l'arma es veiés si havia de fer servir el vàter i un pistoler decidia escoltar-lo.Firmin & Pearson, p. 76.
Tot i que la majoria de les persones de l'ambaixada van ser capturades, tres van aconseguir escapar: dues trepant per una finestra de la planta baixa i la tercera pujant per un parapet del primer pis fins a l'ambaixada d'Etiòpia del costat. Una quarta persona, Gholam-Ali Afrouz, l'encarregat de negocis i, per tant, el funcionari de rang més alt iranià present, va escapar breument saltant per una finestra del primer pis però es va lesionar i va ser ràpidament capturat. Afrouz i els altres 25 ostatges van ser traslladats a una habitació del segon pis.Siege!, p. 14–18. La majoria dels ostatges eren personal de l'ambaixada, principalment nacionals iranians, però també van ser capturats diversos treballadors britànics. Els altres ostatges eren tots visitants, a excepció de Lock, l'oficial de policia britànic que custodiava l'ambaixada. Afrouz havia estat nomenat pel càrrec poc menys d'un any abans ja que el seu predecessor havia estat destituït arran de la revolució. Abbas Fallahi, que havia estat majordom abans de la revolució, va ser nomenat porter per Afrouz. Un dels membres del personal britànic era Ron Morris, de Battersea, que havia treballat per a l'ambaixada en diversos càrrecs des de 1947.Siege!, p. 5–7.
Durant el setge, la policia i els periodistes van establir la identitat de diversos altres ostatges. Mustapha Karkouti era un periodista que cobria la crisi a l'ambaixada dels Estats Units a Teheran i estava a l'ambaixada per a una entrevista amb Abdul Fazi Ezzati, l'agregat cultural.Siege!, p. 10. Muhammad Hashir Faruqi era un altre periodista que es trobava a l'ambaixada per entrevistar Afrouz per a un article sobre la revolució iraniana. Simeon "Sim" Harris i Chris Cramer, tots dos empleats de la BBC, estaven a l'ambaixada intentant obtenir visats per visitar l'Iran, amb l'esperança de cobrir les conseqüències de la revolució de 1979, després de diversos intents sense èxit. Es van trobar asseguts al costat de Moutaba Mehrnavard, que era allà per consultar a Ahmad Dadgar, assessor mèdic de l'ambaixada, i Ali Asghar Tabatabai, que estava recollint un mapa per utilitzar-lo en una presentació que li havien demanat que fes al final d'un curs que estava fent.Siege!, p. 12–14.
La policia va arribar a l'ambaixada gairebé immediatament després dels primers informes de trets i, en deu minuts, set agents de la DPG es trobaven al lloc dels fets. Els agents van envoltar l'ambaixada però es van enretirar quan un home armat va aparèixer per una finestra i va amenaçar d'obrir foc. El subcomissari adjunt John Dellow va arribar gairebé 30 minuts més tard i va prendre el comandament de l'operació.Firmin & Pearson p. 27. Dellow va establir una seu quarter principal temporal al seu cotxe abans de traslladar-lo a la Royal School of Needlework més avall de Prince's Gate i després al número 24 de Prince's Gate, una escola bressol.Firmin & Pearson, p. 31–32. Des dels seus diferents llocs de comandament, Dellow va coordinar la resposta policial, inclòs el desplegament de D11, tiradors de la Policia Metropolitana i agents amb equips de vigilància especialitzats.Fremont-Barnes, p. 21–22.Siege!, p. 32. Els negociadors de la policia, liderats per Max Vernon, van contactar amb Oan a través d'un telèfon passat per una de les finestres de l'ambaixada, i van ser assistits per un negociador i un psiquiatre.Siege!, p. 32. A les 15:15 hores Oan va fer la primera demanda de la DRFLA, l'alliberament de 91 àrabs detinguts a les presons de Khuzestan, i va amenaçar de fer volar l'ambaixada i els ostatges si no es feia abans del migdia de l'1 de maig.Siege!, p. 32.