, o Ismael Sempere, és un poeta, actor i activista cultural valencià.

Biografia Ismael J. Sempere, fill d'hostalers, va nàixer a Alfafara el 1995. Durant la seua infantesa i adolescència va participar activament en el grup de teatre local. Es va graduar en filologia catalana per la Universitat de València i, posteriorment, en estudis superiors d'art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Va donar-se a conèixer el 2018 amb Pan de luna, distingit amb el premi Marc Granell - Vila d'Almussafes, i el 2020 amb Sem, premi Universitat de València d'Escriptura de Creació en la modalitat de poesia en valencià. El 2024 va rebre el premi València de poesia en valencià, atorgat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, per Venien i se m'enduien. El 2025 va obtenir el premi de Teatre 25 d'Abril Vila de Benissa per Com un ansòmit. El mateix any va obtenir una residència literària a la Casa Blai Bonet de Santanyí, a Mallorca.

Ha participat en revistes literàries com la Poetry Spam (Vol. III), Gargots Revista Literària Revista Caldesa o Caràcters. Com a actor ha treballat en la companyia Criatura Teatre junt amb la Raquel Garabal. Com a activista cultural ha coordina tdes de 2019 el projecte de teatre comunitari Fem Teatre i des de l'any 2022, la Festa de la Poesia de la Mariola. També és l'impulsor del premi Mariola per a poetes inèdits, que se celebra des de 2024 a Alfafara, vinculat a la Festa de la Poesia de la Mariola.

Obra La poesia de Sempere recorre a la tradició bíblica i religiosa com a material formal més que no pas devocional, i hi combina el registre col·loquial amb una reflexió sobre el llenguatge i la seua distància respecte de les coses que anomena:

Sem (2020) parteix de l'experiència d'un jove malalt i tot sol en un pis d'una ciutat durant el confinament de la primavera del 2020. Josep Checa, a Caràcters, en va subratllar el títol, una paraula que el diccionari recull en dues accepcions oposades —la llavor, i per tant la promesa de futur, i el decaïment o la manca de vitalitat—, una ambigüitat que el llibre deixa deliberadament oberta a la lectura. El poemari s'organitza en un poema introductori, vuit poemes sense títol encadenats a la manera d'un poema llarg i tres composicions finals, l'última de les quals, l'única intitulada, es comiata amb un «Adéu». Checa en destacà la ironia i la irreverència, el vocabulari planer i els versos breus amb repeticions rítmiques, i el contrast entre les citacions de les sagrades escriptures i la quotidianitat de la pandèmia; també hi llegí una crítica de la societat urbana que coneix les paraules però no les realitats naturals que designen.

Sobre Venien i se m'enduien (2024), Andreu Blai situà la poesia de Sempere en el terreny d'un misticisme personal en què la tradició religiosa funciona com a revestiment formal i no com a contingut devocional, i identificà el viatge —místic, poètic i biogràfic— com a nucli del llibre. El poemari s'estructura en tres parts que Blai llegeix com una seqüència de vesprada, nit i aurora, i s'hi repeteixen tres imatges: la serp, l'aigua i la barca, associades respectivament al pas del temps, a la creació i la destrucció, i a la travessia. L'aigua hi actua alhora com a portadora de memòria, com a figura del llenguatge i com a força d'oblit. Blai relaciona el llibre amb el Cementiri de Sinera de Salvador Espriu, amb l'obra de Marc Granell i amb Serena barca de Maria Josep Escrivà.

Publicacions Pan de luna, La Pobla Llarga: Edicions 96, 2019 Sem, La Pobla Llarga: Edicions 96, 2020 Venien i se m'enduien, Alzira: Bromera, 2024 (Bromera Poesia, 165). ISBN 978-84-1358-715-8

Referències

Categoria:Alfafara Categoria:Escriptors del Comtat Categoria:Poetes valencians del segle XX Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XX Categoria:Premis València de Poesia en valencià Categoria:Premis 25 d'abril Vila de Benissa Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Alumnes de l'Institut del Teatre Categoria:Poetes valencians del segle XXI Categoria:Nascuts el 1995