Un home transgènere, o home trans, és un home que va ser assignat dona en nàixer. El terme home transgènere no es correspon necessàriament amb el d'home transsexual, encara que sovint aquests adjectius s'utilitzen com si fossin sinònims. Els homes trans tenen una identitat de gènere masculina i alguns homes trans realitzen un procés de transició mèdica i/o social per canviar el seu aspecte físic per poder adaptar-se a la societat i disminuir la seua disfòria de gènere. Sovint els homes o dones trans que inicien una transició mèdica són denominats transsexuals.

Esports Homes transgènere en esports femenins Primers exemples Els primers exemples coneguts d'homes trans que van competir a nivell internacional van ser homes intersexuals que van ser criats com a nenes, van competir en campionats femenins i van sortir de l'armari com a homes més tard a la vida. Entre ells hi ha Zdeněk Koubek, un home intersexual que va ser campió nacional txec femení i guanyador de medalla als Jocs Mundials d'Atletisme Femení de 1934, a qui els premis i rècords van ser revocats posteriorment; Willy De Bruyn, un ciclista belga que es va convertir en campió mundial femení no oficial el 1934, nascut intersexual i criat com a nena però més tard identificat com a home; i el velocista francès Pierre Brésolles, que va córrer els 100 metres i els 200 metres femenins i va guanyar el tercer lloc en els 100 metres llisos femenins al Campionat d'Europa d'Oslo el 1946.

Un altre home trans atleta destacat dels primers anys és Andreas Krieger (n. 1965), un llançador de pes de l'Alemanya Oriental que va competir a l'equip d'atletisme femení de l'Alemanya Oriental a l'SC Dynamo Berlin a la dècada de 1980. Krieger va ser dopat sense saber-ho amb grans dosis d'esteroides anabòlics, cosa que va masculinitzar el seu cos, cosa que va influir en la seva decisió de fer la transició a la dècada de 1990. Ara està involucrat en l'activisme antidopatge.

Exemples recents Keelin Godsey té el rècord de la Divisió III de la National Collegiate Athletic Association en llançament de martell femení. El 2008, es va convertir en el primer atleta obertament transgènere a competir per una plaça a l'equip olímpic dels Estats Units. Un altre atleta de l'equip olímpic, exmembre de l'equip olímpic femení d'esgrima del Japó del 2004 al 2006, Fumino Sugiyama, és ara una activista pels drets de les persones transsexuals i treballa per promoure l'acceptació i la participació de les atletes trans en l'esport japonès.

En bàsquet, entre els homes trans coneguts hi ha Jay Mulucha, activista LGBT i jugador de bàsquet ugandès dels Magic Stormers de la Federació de la Lliga de Bàsquet d'Uganda (FUBA), i el jugador de bàsquet estatunidenc Kye Allums, el primer atleta universitari obertament transgènere de la Divisió I de la National Collegiate Athletic Association. Harrison Browne va ser el primer atleta transgènere obert de l'hoquei professional americà, sortint de l'armari el 2016 i fent una transició mèdica després de la seva retirada dels esports professionals el 2018. Kumi Yokoyama és un futbolista japonès que juga com a davanter al club de futbol femení Okayama Yunogo Belle i a la selecció femenina del Japó.

Preocupacions de seguretat El 2017, el lluitador estatal de secundària i noi trans Mack Beggs va guanyar el títol de lluita lliure femenina de l'estat de Texas. Beggs va començar a prendre testosterona per a la transició el 2015, cosa que altres atletes van argumentar que li va donar un avantatge injust i va crear un risc per a la seguretat. Va arribar al torneig del campionat estatal després que dos oponents perdessin partits per motius de seguretat, i es va presentar una demanda per suspendre Beggs per ús de testosterona. La mare de Beggs va declarar que volia competir en la competició masculina, però que li van prohibir l'accés a causa de les normes que exigeixen que els atletes competeixin segons el sexe que figura al seu certificat de naixement.

Homes trans en esports masculins El 2013, Schuyler Bailar va ser reclutat per l'equip femení de natació de Harvard. Va prendre un any sabàtic després de l'institut per fer la transició i li van dir que podia unir-se a l'equip masculí o femení de natació de Harvard, segons la seva preferència. Es va unir a l'equip masculí i, el 2015, Bailar es va convertir en el primer home transgènere de la Divisió 1 de la NCAA documentat públicament a competir com a home en natació.

Més recentment, Chris Mosier, un competidor de duatló i triatló de l'equip nacional de duatló dels Estats Units, va desafiar amb èxit l'antiga política del Comitè Olímpic Internacional que exigia cirurgia abans que els atletes transgènere poguessin competir en la categoria que coincidia amb la seva identitat de gènere. El repte de Mosier va conduir a la creació i adopció el 2016 de noves directrius del COI per a la categorització d'atletes transgènere als Jocs Olímpics en Campionats del Món.

El 2018, l'estatunidenc Patricio Manuel es va convertir en el primer home trans a competir en boxa masculina professional.

Homes trans en esports mixtos Quince Mountain va ser el primer múixer de gossos transgènere a competir a la cursa de trineus de gossos d'Iditarod Trail Sled Dog Race el 2020.

Referències

Categoria:Transgènere