miniatura|L'anomenada «pietà de Mèmnon», amb la dea Eos sostenint el cos de Mèmnon: entre les inscripcions està la frase Hermogenes kalós (Copa àtica de figures roges, ca. 490–480 ae, trobada a Càpua; ara es troba al Louvre)Inscripció de l'esquerra: (Ϝ(?))ENEMEKNERINE (???), HERMOΓΕΝΕS KALOS («Hermogenes kalos»). Inscripció a la part superior dreta: HEOS («Eos»), ΔΟRIS EΓRAΦSEN («Doris Egraphsen» - Doris m'assenyala). Insripció a la dreta: MEMNON («Mèmnon»), KALIAΔES EΠOIESEN («Kaliades epoiesen» - Kaliades em feu). La inscripció kalós és una forma d'epigrafia que apareix en atuells àtics i grafits de l'antiguitat, principalment durant el període clàssic del 550 al 450 abans de la nostra era. La paraula kalós (καλός) significa 'bell' i en les inscripcions tenia una connotació eròtica.Andrew J. Clark, Maya Elston y Mary Louise Hart, Understanding Greek Vases: A Guide to Terms, Styles, and Techniques (Getty Museum, 2002), p. 100. La inscripció kalós se sol trobar en els recipients utilitzats per a un simpòsium. Les escenes que acompanyen la inscripció varien i n'inclouen de mitològiques i exercicis atlètics. Algunes inscripcions són genèriques i es llig solament 'el jove és bell' (ὅ παῖς καλός). Més sovint, però, es va prendre el nom de l'ésser estimat seguit per «kalós» (X kalós, és a dir 'X és bell'). Solia ser un home jove, però a vegades les xiques o dones eren anomenades kalē (καλή). En una catalogació primerenca de les inscripcions de les persones etiquetades com a bells es van trobar 30 dones i 528 joves. Almenys algunes de les dones etiquetades com kalē eren heteres, cortesanes o prostitutes.
Els noms designats com kalós són característics dels membres de l'aristocràcia.Andrew J. Clark, Maya Elston y Mary Louise Hart, Understanding Greek Vases: A Guide to Terms, Styles, and Techniques (Getty Museum, 2002), p. 100. Algunes inscripcions kalós s'associen amb certs pintors d'atuells o tallers de ceràmica. El Pintor d'Antimenes, per exemple, s'anomena així pels seus atuells amb inscripcions kalós dedicades a Antimenes, i el taller de ceràmica del grup de Leagros s'anomenà així pel jove Leagros, objecte popular de la lloança kalós. Aquestes associacions suggereixen un culte a la celebritat o un esforç per la família del jove per a incrementar la posició pública del seu fill. El propòsit d'aquestes inscripcions continua sent incert i molts exemples poden ser-ne declaracions d'amor com a part del festeig entre persones del mateix sexe a Atenes. En alguns casos, les inscripcions o els atuells podrien haver-se fet per comanda. Les inscripcions també aparegueren com a grafits a les parets: a Tasos se'n trobaren 60 tallades en roques, que daten del . L'evidència literària no epigràfica consisteix en dues referències en l'obra d'Aristòfanes.Aristòfanes, Els acarnesos, línia 144; Les vespes, línies 97-99. Totes dues instàncies, però, lloen els demos (la ciutadania com un tot) en lloc d'un individu qualsevol.
Referències
Categoria:Ceràmica de l'antiga Grècia Categoria:Epigrafia