miniatura|L'àncora de l'Amoco Cadiz a Portsall, Bretanya El vessament de petroli de lAmoco Cadiz va tenir lloc el 16 de març de 1978. El petrolier es va encallar a les roques de Portsall, a 3.1 milles de la costa de la Bretanya. Els vents de força 10 que bufaven a la zona van fer impossible l'ancoratge del vaixell, donant lloc al seu trencament i enfonsament abans de poder-ne recuperar els barrils de petroli. Es van alliberar al mar un total de 219.797 tones de petroli cru lleuger i 4.000 tones de fuel.
El vessament va formar una taca de 18 milles d'ample i 80 de llarg, arribant a afectar 200 milles (320km) de la costa de la Bretanya. Un mes després de l'accident un total de 76 platges a diferents comunitats es van veure afectades pel vessament. També va afectar les platges de granit rosa de Tregastel i Perros-Guirec, així com platges turistes de Plougasnou.
A les zones on hi havia alta activitat d'onades el fuel hi va ser present durant unes tres setmanes, però a les platges on les onades no hi arribaven tant, el fuel va formar una crosta d'asfalt que va persistir durant diversos anys.
Els derivats del petroli són altament perjudicials per la vida marina, tant a curt com a llarg termini, ja que també poden afectar la reproducció. És per això que episodis d'aquest tipus adquireixen tal importància.
El vessament de l'Amoco Cadiz va afectar tant a la superfície terrestre com a l'aire i aigua. Va provocar la mort d'uns 20.000 ocells i la destrucció d'unes 6.400 tones d'ostres. També va dificultar la recollida d'algues i marisc, causant la pèrdua d'uns 1.000 llocs de treball pesquer, així com una davallada important de turisme a la zona.
Les platges es van embrutar degut al fuel i als animals marins afectats i arrossegats per aquest. L'aire va veure's afectat pel vessament agafant una forta olor de fuel que en va fer disminuir la qualitat.
Seqüència dels fets En camí des del Golf Pèrsic fins al port de Rotterdam (Països Baixos), i amb una parada programada a la badia de Lyme (Gran Bretanya). La nau es va trobar immersa en una gran tempesta enmig d'un temporal en alta mar en el Canal Anglès. Al matí del 16 de març una gran onada va colpejar el timó de la nau cosa que va destruir la direcció i va fer perdre fluid hidràulic. Es van fer intents per reparar el dany, però sense èxit. Es van enviar missatges d'emergència, i un remolcador alemany va respondre a l'Amoco Cadiz oferint assistència.
Es van fer diversos intens per establir diferents línies de remolc però era molt dificultós degut al temporal. Tot i l'esforç per remolcar-lo les mesures van ser insuficients i el superpetrolier va caure a la deriva cap a la costa empès pels forts vents i la tempesta. Cap al vespre es va encallar i es van començar a inundar els seus motors, i també es va començar a esquinçar el casc del vaixell per on es va produir el vessament. La tripulació del vaixell va ser rescatada per un helicòpter francès. L'endemà el 17 de març al matí el vaixell es va partir en dos alliberant els 1,6 milions de barrils de petroli que portava que es van anar trencant durant els onze dies posteriors.
Petroli Quan hi ha vessaments de petroli, aquest es comença a difondre ràpidament, amb el temps es va trencant i van canviant les seves propietats fisicoquímiques. miniatura|El petrolier Amoco Cadiz durant el seu enfonsament Quan es produeixen aquests processos, el petroli amenaça els recursos hídrics superficials i la fauna aquàtica. Degut a la difusió i l'onatge el petroli arriba a les platges.
La velocitat a la qual es propaga un vessament de petroli determina el seu efecte sobre el medi ambient. La majoria dels vessaments tendeixen a propagar-se horitzontalment per la part superior de l'aigua.
El petroli que transportava l'Amoco Cadiz era del tipus petroli cru lleuger. Els petrolis crus són barreges d'un gran nombre d'hidrocarburs. Aquests compostos estan formats per carboni i hidrogen, que són els elements majoritaris dels petrolis. També contenen quantitats variables de sofre, nitrogen, oxigen i, en alguns casos, sals minerals i traces de metalls (níquel, vanadi i crom). Composició A continuació es mostren en percentatge la composició del petroli lleuger cru i altres derivats de petroli:
Propietats físiques Tot seguit es mostren els valors de les propietats d'alguns derivats de petroli, que afecten a la capacitat de difusió d'aquests i ajuden a determinar les posteriors accions de neteja: frame|256x256px|Cliqueu per ampliar|centre
Com més components lleugers tingui el derivat, més baixa serà la seva viscositat i, per tant, oposarà menys resistència a fluir i més s'expandirà, dificultant les operacions de neteja.
La densitat indicarà si el petroli flotarà sobre l'aigua o, contràriament, s'hi enfonsarà. La densitat de l'aigua de mar és 1,03 g/cm³ i, com que pràcticament tots els petrolis tenen menor densitat que aquesta, generalment es mantindran a la superfície.
La solubilitat en aigua és un factor important, ja que la fracció soluble del petroli sovint és tòxica per la vida aquàtica.
La majoria de petrolis crus lleugers són inflamables només durant un dia després del vessament, ja que després d'aquest període se n'han evaporat la majoria de components volàtils.
La tensió superficial és la força d'atracció o repulsió entre les dues fases aigua-petroli. Aquesta propietat indica la velocitat i el grau d'expansió que tindrà el petroli.
La pressió de vapor és una mesura de la repartició entre les fases líquida i gas, a una determinada temperatura. Com que els petrolis són mescles de diversos components, la pressió de vapor variarà a mesura que el petroli es vagi degradant i vagi variant la seva composició.
Expansió del vessament El petroli s'escampa en menor expansió i velocitat per terra i gel que per aigua, ja que, en els primers casos, gran part d'ell és retingut en esquerdes o altres irregularitats de la superfície.
Després d'un vessament de petroli cru lleuger en aigua, aquest s'escampa formant una taca molt fina, més que en el cas de petrolis crus pesants.
El procés d'expansió té lloc fins i tot en absència de vent i corrents d'aigua, i es deu a la força de la gravetat i la tensió superficial entre l'aigua i el petroli. La viscositat del petroli s'oposa a aquestes forces. A mesura que passa el temps l'efecte de la gravetat de l'oli disminueix, però la tensió superficial segueix escampant la taca.
El vent i els corrents d'aigua també contribueixen a l'expansió de la taca. Com major sigui el vent més influència tindrà juntament amb els corrents d'aigua, que prenen un paper molt important.
També s'ha de tenir en compte l'efecte Coriolis, en el qual s'explica que, per la rotació de la terra, un objecte es desplaçarà lleugerament cap a la dreta a l'hemisferi nord, i cap a l'esquerra a l'hemisferi sud.
Hi ha models matemàtics per predir cap a on es desplaçaran els vessaments de petroli i en quin estat es trobaran quan arribin a cada punt: en preveuen l'evaporació, emulsificació i dissolució, per tal de facilitar-ne la neteja.
Efecte del vessament de petroli Les accions naturals sempre són presents en els ambients aquàtics. Aquestes poden reduir la catàstrofe d'un vessament i accelerar la recuperació de l'àrea afectada. Les accions més significatives que es van produir després del vessament són les següents:
Evaporació L'evaporació és usualment el procés més important de meteorització. Té el major efecte quant a la quantitat de petroli que es queda a l'aigua o a la terra després d'un vessament. Amb els dies, el petroli lleuger com la gasolina s'evapora completament a temperatura ambient, en canvi només un petit percentatge de petroli pesant s'evapora. L'interval de temperatures que s'evapora depèn molt de la seva composició. Molts dels components del petroli pesant no s'evaporen del tot.
El petroli s'evapora de forma lleugerament diferent que l'aigua, el procés depèn molt de la força del vent i l'àrea de superfície de contacte. L'evaporació es pot alentir per la formació d'una ‘crosta' o ‘pell' a la superfície del petroli. Això passa sobretot sobre terra o en àrees calmades, on el petroli no es pot barrejar. Aquesta crosta després evita que la resta de petroli evapori.
La velocitat d'evaporació és molt ràpida immediatament després del vessament, i després s'alenteix considerablement. Al voltant del 80% de l'evaporació que es produeix té lloc en els dos primers dies després del vessament. L'evaporació de la majoria dels petrolis segueix una corba logarítmica amb el temps. Les propietats del petroli poden canviar significativament amb el grau d'evaporació. Si el 40%(en pes) d'un petroli s'evapora, la seva viscositat pot augmentar fins a mil vegades més, i la seva densitat pot augmentar fins a un 10% i el punt d'inflamabilitat gairebé un 400%. L'extensió de l'evaporació és un factor important per determinar les propietats del petroli, i per veure com va canviant el comportament del petroli.
Emulsificació L'emulsificació és el procés pel qual un líquid es dispersa en un altre en forma de petites gotes. Les gotes d'aigua poden romandre a la capa de petroli de forma estable, i el resultat de l'emulsificació és d'un compost diferent al de partida. De fet, és un clar exemple d'una emulsió d'aigua en oli. El mecanisme de la formació de l'emulsió encara no està del tot entès, però segurament comença l'energia de la força de les onades força l'entrada de petites gotes d'aigua sobre el petroli. Si el petroli comença a ser viscós, les petites gotes d'aigua no deixen el petroli ràpid. Per altra banda, si el petroli és massa viscós, no entren de forma significativa.
Un cop dins el petroli, les gotes per gravetat cauen lentament cap a la part inferior de la capa de petroli. Els asfaltens i les resines interaccionen amb les gotes d'aigua per estabilitzar-se. En funció de la quantitat d'asfaltens i resines, com també altres condicions ambientals, l'emulsió es pot portar a terme. Les condicions necessàries per dur a terme les emulsions només es portaran a terme després del període d'evaporació. L'evaporació augmenta fortament la viscositat, i en conseqüència augmenta el percentatge de resina i asfaltens.