Esdeveniments Imperi Romà 1 de gener: inici a Roma del consolat de Marcus Aemilius Lepidus (per segona vegada) i de Luci Munaci Planc; el Senat reconeix la divinitat de Cèsar i jura respectar les seves lleis. Els triumvirs entren successivament a Roma en els dies següents i desfilen amb les seves tropes. Imposen impostos especials per finançar la guerra. Institueixen una taxa especial que afecta les mil quatre-centes matrones romanes més riques. Hortènsia, filla de l'orador Quintus Hortensius, defensa amb èxit la causa de les matrones davant els triumvirs. Juli Cèsar, mort dos anys abans, és deïficat pel senat romà Gener: nova entrevista entre Brutus i Gai Cassi Longi (Cassius) a Sardes. Brutus retreu a Cassius que faci odiar la seva causa per les seves exaccions, però finalment tots dos es reconcilien. Brutus fa executar el pretor Lucius Pella, acusat de concussió, com a exemple de les seves bones intencions. Mitjan juliol: Brutus i Cassius preparen el seu retorn a Grècia i reuneixen 19 legions. El rei dels parts Orodes II promet la seva ajuda, però triga a actuar. Cleòpatra VII envia socors a Grècia per donar suport a Antoni i Octavià, però una tempesta dispersa la seva flota, que ha de tornar a Egipte. Estiu: després del final de les proscripcions, que han eliminat definitivament el partit republicà, Antoni i Octavià abandonen Roma i marxen cap al sud amb 40 legions, deixant Lèpid i el llegat d'Antoni Calenus encarregats de la custòdia d'Itàlia amb dues legions. Octavià envia Quint Salvidiè Rufus al capdavant d'una flota per combatre Sext Pompeu, que ha pres el control de Sicília i assetja les costes d'Itàlia. Octavià fa creuar les seves tropes des de Brundisium cap a Dyrrhachium amb pèrdues considerables. Agost: Saxa i Norbanus arriben a Tràcia amb l'avantguarda d'Antoni. Setembre: Cassius i Brutus creuen l'Hel·lespont amb 80.000 homes i travessen la Tràcia; esquiven les 8 legions de Gai Norbà Flac davant de Tasos amb l'ajuda del príncep traci Rascuporis II. Salvidiè és derrotat al cap Scyllaeum, prop de Rhegium, a l'estret de Messina, i no aconsegueix recuperar la Sicília.. 3 d'octubre: primera Batalla de Filipos, de resultat indecís. Cassius mor en el combat. El mateix dia, la flota republicana de Murcus i Ahenobarbus destrueix al mar Jònic els reforços de dues legions que Domici Calví havia de portar a Octavià. 23 d'octubre: Octavià i Marc Antoni derroten Brutus en la segona Batalla de Filipos. Després de Filipos, i en detriment de Lèpid, Octavià rep l'Hispània i Antoni la Gàl·lia Narbonesa. Naturalització de la Gàl·lia Cisalpina. Ariobarzanes III de Capadòcia és assassinat per ordre de Cassius. Inici del regnat d'Ariarates X, rei de Capadòcia (fins al 36 aC). La marxa de Cassius de la província de Síria provoca disturbis a Judea. Antígon, fill d'Aristòbul II, intenta en và d'intervenir, mentre que el tirà de Tir, Marió, s'apodera d'una part de la Galilea. Després de la victòria d'Antoni i Octavià a Filipos, diverses delegacions jueves es queixen a Antoni dels fills d'Antípatre d'Idumea, Fasael i Herodes. Com a resposta, Antoni nomena Fasael i Herodes tetrarques encarregats de l'administració de la Judea. La crescuda del Nil és insuficient (anys 42 i 41 aC).
Naixements 16 de novembre: el cèsar Tiberi.
Necrològiques 3 de novembre: Gai Cassi Longí, assassí de Juli Cèsar (suïcidi). 23 d'octubre: Brutus, protector i assassí de Cèsar (suïcidi). Posterior al 23 d'octubre: Pòrcia Cató, esposa de Brutus. (suïcidi) (data aproximada). Gai Antoni el Jove, germà de Marc Antoni.
Referències
Categoria:Anys del segle I aC