Les eleccions al Parlament Europeu de 2024 a Espanya van tenir lloc el 9 de juny de 2024 com a part de les eleccions al Parlament Europeu de 2024 que es van celebrar simultàniament a tota la Unió Europea. Es van escollir 61 diputats al Parlament Europeu, en una circumscripció única, dos més que en les eleccions anteriors.
El Partit Popular (PP), membre del Partit Popular Europeu (PPE), va guanyar les eleccions amb 22 escons, pujant 9 sobre 2019 mentre que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), membre del Partit dels Socialistes Europeus (PSE), va aconseguir 20 escons, 1 menys que a les anteriors. Vox, que forma part del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), va ser la tercera força amb 6 escons, mentre la coalició Ara Repúbliques va quedar quarta, per davant de Sumar i Podem.
Sistema electoral Les característiques de la convocatòria electoral venen regulades principalment pel reial decret pel qual es convoquen eleccions de diputats al Parlament Europeu, signat el 15 d'abril d'aquest any pel rei, a proposta del president Pedro Sánchez, prèvia deliberació del Consell de Ministres sobre el seu contingut en la reunió celebrada el 9 d'abril anterior.
L'estat espanyol té assignats 61 membres del Parlament Europeu segons el Tractat de Lisboa i actes posteriors. Inicialment el Tractat assignava 54 escons a Espanya, però arran de la sortida del Regne Unit de la UE s'hi van assignar cinc més. El Consell Europeu n'hi va atorgar encara dos d'addicionals el 2023 després d'augmentar la mida de la cambra a 720 escons, de manera que el total de diputats assignats puja a 61.
La votació es realitza sobre la base del sufragi universal, que comprèn a tots els ciutadans europeus nacionals i no nacionals residents majors de divuit anys i en ple gaudi dels seus drets polítics. Les modificacions a la llei electoral de 2022 van abolir el sistema de vot pregat, segons el qual els espanyols a l'estranger havien de sol·licitar el registre de votants abans de poder votar. Es va atribuir al sistema de vot d'expatriats la responsabilitat d'una important disminució en la participació d'espanyols en l'exterior durant els anys de la seva vigència.
Tots els escons es triaran en una única circumscripció plurinominal que comprèn tot el territori nacional, mitjançant un repartiment segons el mètode D'Hondt i una representació proporcional de llista tancada, sense que s'apliqui cap llindar electoral per a tenir dret a participar en la distribució d'escons. Si bé, el fet que el nombre d'escons a repartir és finit implica l'existència d'un llindar electoral efectiu.
Candidatures Les següents són les principals candidatures presentades en aquestes eleccions:
Partit o coalició Cap de llista Ref Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 65px Teresa Ribera Partit Popular (PP) 65px Dolors Montserrat Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs) 65px Jordi Cañas 65px Estrella Galán Pérez Podem (Podem) 65px Irene Montero Vox (Vox) 65px Jorge Buxadé Villalba 65px Diana Riba Junts i Lliures per Europa (Junts UE) 65px Toni Comín Oihane Agirregoitia
Resultats Eleccions al Parlament EuropeuCandidatura Candidat Vots +/– % +/– Escons +/– Partit Popular (PP) Dolors Montserrat i Montserrat 5.963.074 1.443.869 14,05 9 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Teresa Ribera 5.261.293 2.108.496 2,18 1 Vox (Vox) Jorge Buxadé Villalba 1.677.828 284.534 3,42 3 Ara Repúbliques (Ara Repúbliques) Diana Riba i Giner 856.500 395.639 0,67 Sumar (Sumar) Estrella Galán Pérez 811.545 S'ha Acabat la Festa (SALF) Luis Pérez Fernández 800.650 Podem (Podem) Irene Montero Gil 571.902 1.686.955 6,79 4 Junts i Lliures per Europa (Junts UE) Antoni Comín 443.275 575.160 2,00 2 Coalició per una Europa Solidària (CEUS) Oihane Agirregoitia 281.064 352.026 1,61 </center>
Conseqüències Després que a les eleccions la coalició Sumar va quedar frec a frec amb Podem a tot l'Estat, obtenint tres escons, el 10 de juny Yolanda Díaz va presentar la dimissió com a líder de Moviment Sumar.
Referències
Categoria:Eleccions al Parlament Europeu a Espanya Espanya