La casa-fàbrica Valentí era un conjunt de dos edificis situats al carrer de la Riereta, 24-24 bis del Raval de Barcelona, del que només es conserva el primer. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.
Història El 1831, el fabricant de pintats (indianes) Josep Valentí i Martí va adquirir en emfiteusi al botiguer Joan Bas i Vilaret un terreny al carrer de la Riereta,AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 16-09-1831. on va fer construir una casa-fàbrica de dos cossos, un de planta baixa i tres pisos (actual núm. 24) i una altra de planta baixa (núm. 24 bis) segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú. Tanmateix, va morir el 1833 i el seu fill Josep Valentí i Colom i la seva vídua Ignàsia Colom i Tarrés, filla del comerciant Gabriel Colom i Llansó, continuaren les obres.AHPB, notari Francesc de Sales Jordana, manual 1.307/34, f. 183-205, 15-03-1871. Inventari post mortem de Josep Valentí i Colom. Aquell mateix any, Josep Valentí fill va demanar permís per a remuntar dos pisos al cos de planta baixa, així com convertir en finestres dos portals de la planta baixa, segons el projecte del mateix Jambrú. El 1839, Valentí va sol·licitar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 10 CV a la seva filatura de cotó, segons els plànols del mestre d'obres Antoni Jambrú, germà de Jaume.AHCB, C.XIV Obreria C-132, 24-10-1839. El 1840, juntament amb els germans Batlló, Andreu Balius i Pere Terrés, va demanar el subministrament de la ploma d'aigua de la mina de Montcada que havia adquirit des del repartidor del carrer de la Riereta.AHCB, C.XIV Obreria C-132, 25-01-1840.
El 1842, es va constituir la societat Valentí, Heriz i Cia, formada per Josep Valentí, Jacint Ratés, Antonio Maria de Heriz, Joan Dotres i Josep Vilardaga i amb un capital de 27.000 duros,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/18, f. 335v-338v, 24-12-1842. que hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV procedent de la casa Alexander de París. L'empresa va ser liquidada el 1847,AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, manual 1.246/15, f. 261-261v, 22-05-1847. i va vendre la maquinària i utensilis a Josep Valentí i Cia per 8.500 duros, a pagar en tres anys.AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, manual 1.246/15, f. 257-260, 21-05-1847. A les «Estadístiques» del 1850 hi figurava la filatura de Marià Sirvent i Cia amb 6.960 fusos de mule-jennies i 155 treballadors. Segons la guia El Consultor del 1857, compartia les instal·lacions amb les filatures de Ramon Capella i Cia i Ramon Soler, les de teixits de Pere Plana i Cia i Bonifaci Felip, i la del perxer Joan Domènech. El 1859, Valentí va demanar permís per a construir-hi una xemeneia, i el 1863 hi havia la filatura de Ramon Capella i Cia, de trenyelles d'Oleguer Vilera, i la de teixits de Bernat Muntadas i Cañellas i Cia.
El 9 de febrer del 1870 es va produir un incendi en una de les «quadres», i Valentí va morir el 16 d'agost del mateix any. La fàbrica va passar aleshores a mans de Valentí Germans, que el 1871 van demanar permís per a instal·lar-hi un nou generador de vapor de 40 CV i la correspondent xemeneia, segons els plànols de l'enginyer Jaume de Castro.AMCB, Q127 Foment 2205 bis C, 24-02-1872. Al tombant del segle hi havia la fàbrica de mantes i moletons de Josep Lluelles.
El 1942 es va segregar la finca del núm. 24 bis, que acabà convertida en garatge.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 106 de Garriga i Roca (c. 1860)
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Vidal Casa-fàbrica Bonaplata Casa-fàbrica Palau La Industrial Cotonera
Bibliografia
Valentí Valentí Categoria:Carrer de la Riereta