va ser un anarquista i sindicalista estatunidenc d'origen alemany jutjat i executat arran de la revolta de Haymarket.
Biografia Adolph Fischer va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1873 amb 15 anys i va ser aprenent en una impremta de Little Rock. Més endavant, el 1879, es va traslladar a Saint Louis, on es va unir a la Unió Tipogràfica Alemanya, i el 1881 es va casar amb Johanna Pfauntz amb qui va tenir una filla i dos fills. La família es va traslladar el 1881 a Nashville, on Fischer va treballar per al seu germà com a impressor d'Anzeiger des Südens, una revista per a immigrants alemanys.
El 1883 es va traslladar a Chicago, on es va convertir en impressor de l'Arbeiter-Zeitung, un diari obrerista dirigit per August Spies i Michael Schwab. Es va afiliar a l'Associació Internacional del Poble Treballador i a la Lehr und Wehr Verein, una organització armada de treballadors que es va formar per a fer front als exèrcits privats de la patronal.
Revolta de Haymarket Després de la vaga i els enfrontaments a la fàbrica de maquinària agrícola de McCormick Reaper, el 3 de maig de 1886 Fischer va assistir a una assemblea per a organitzar la resposta. Per aquest motiu, Fischer va ser acusat d'imprimir full volanders per anunciar la reunió. Les primeres octavetes, que es van imprimir en anglès i alemany, incloïen la consigna «Obrers, armeu-vos i combateu amb tota la força».
Fischer va assistir a la reunió de Haymarket la nit següent i va escoltar els discursos d'August Spies, Albert Parsons i Samuel Fielden. Cap al final de l'acte va explotar una bomba i es va desencadenar el motí. Després de l'enrenou, Fischer se'n va anar a casa, però va ser detingut l'endemà. Segons la policia, en el moment de la seva detenció, estava en possessió d'un revòlver carregat, una llima esmolada i una detonador. Les proves presentades contra Fischer al judici consistien principalment en el seu paper en la «conspiració de dilluns a la nit» i en la impressió dels fulls volants de Haymarket. També es va destacar la seva pertinença a la Lehr und Wehr Verein. Un testimoni també va afirmar que Fischer tenia la bomba en el moment de l'atemptat."Illinois vs. August Spies et al. trial transcript no. 1. Testimony of Harry L. Gilmer (first appearance), 1886 July 28. Volume K, 405-497, 93 p." Chicago Historical Society. Fischer va ser condemnat amb morir a la forca.
Després que dos dels seus companys acusats escrivissin al governador d'Illinois, Richard James Oglesby, Fischer es va negar a demanar clemència. Va ser penjat l'11 de novembre de 1887, juntament amb Spies, Parsons i George Engel. Les seves últimes paraules van ser: «Visca l'anarquia! Aquest és el moment més feliç de la meva vida!». Ell i la majoria dels altres màrtirs de Haymarket estan enterrats al Monument als Màrtirs de Haymarket al Forest Home Cemetery de Forest Park.
Referències
Categoria:Polítics de Chicago Categoria:Anarquistes alemanys Categoria:Anarquistes estatunidencs Categoria:Nascuts el 1858 Categoria:Persones de Bremen Categoria:Executats a la forca Categoria:Impressors Categoria:Morts a Chicago Categoria:Polítics alemanys Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XIX Categoria:Polítics estatunidencs morts al segle XIX