La Simfonia núm. 4 (Sinfonia piccola) en sol menor, op. 14, va ser completada per Kurt Atterberg el 1918. La primera representació d'aquesta obra la va fer Georg Schnéevoigt l'1 de març de 1919 a Estocolm. La versió original tenia una durada aproximada de 20 minuts. Lscherzo es va ampliar el 1945, cosa que va fer que la durada fos d'uns 22 minuts.
Origen i context Atterberg va compondre la seva quarta simfonia el 1918 en només dos mesos per una aposta amb Natanael Berg, en què havien d'escriure una peça orquestral animada de menys de 20 minuts.
La sinfonia piccola (simfonia petita) potser s'ha de veure com una pausa, ja que el compositor estava ocupat amb altres coses. Primer va intentar completar la seva òpera El retorn de Härvard (Härvard's Harpolekare), va escriure dues balades per a piano i va haver de practicar la seva part de violoncel per a una interpretació de la Tercera Simfonia d'Aleksandr Skriabin. La simfonia es basa en tota mena de cançons populars sueques que s'acabaven de recollir en aquell moment (1875). Aquesta és probablement també l'explicació que la simfonia va ser popular a Suècia durant un curt període. Amsterdam tampoc va escapar d'aquesta simfonia. Willem Mengelberg va dirigir l'Orquestra Reial del Concertgebouw el 1922 amb aquesta obra al programa. Després la simfonia va quedar oblidada.
Anàlisi musical A diferència de la major part de les seves simfonies —si exceptuem la núm. 8—, la Sinfonia piccola d’Atterberg fa servir una plantilla orquestral més continguda. L’obra adopta el model simfònic habitual en quatre moviments: un primer moviment en forma sonata, un moviment lent, un scherzo i un final en forma de rondó. Tota la partitura parteix de melodies tradicionals sueques, fet que n’ha afavorit la popularitat dins el catàleg del compositor. Malgrat això, Atterberg no en quedà mai plenament convençut, sobretot perquè considerava que l’scherzo tenia un pes insuficient i quedava reduït a un episodi massa breu.
Moviments Con forza sol menor 3/4 Andante re menor 4/4 Scherzo: Allegro molto sol menor 3/4 Rondo-Finale: Allegro molto sol menor 3/4
Orquestració Atterberg la va escriure per a una petita orquestra formada per:
2 flautes de les quals 1 també flautí, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots; 4 trompes, 2 trompetes, 2 trombons timbales violins, violes, violoncels, contrabaix
Discografia Sterling: Norrköpings Symfoniorkester dirigida per Sten Frykberg cpo: Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt dirigida per Ari Rasilainen
L'enregistrament de Sterling prové d'un LP perquè s'han perdut les cintes originals; l'enginyer de so va ser Robert von Bahr, més tard director de BIS Records. La data de gravació és el 9 de setembre de 1976 a Norrköping.
Referències
Atterberg 04 Categoria:Composicions musicals del 1919 Categoria:Composicions en sol menor Categoria:Simfonies de Kurt Atterberg