El Vapor Nou de Sants o L'Espanya Industrial fou un recinte fabril al pla de Barcelona. Al parc del mateix nom es conserven les antigues escoles (actualment Escola Bressol Municipal Pau) i la casa del Mig, on hi ha equipaments municipals. Al carrer del Rector Triadó, ja fora del parc, hi ha un altre edifici, que actualment acull el Centre Cívic Casinet d'Hostafrancs.
Història miniatura|esquerra|Retrat de Josep Antoni Muntadas i Campeny miniatura|esquerra|Secció de teixits (1904) miniatura|esquerra|Porta d'accés al recinte, amb la casa del Mig al fons miniatura|esquerra|Escoles de L'Espanya Industrial, actualment Escola Bressol Pau
El 1842, els germans Joan, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, sota la raó social de Muntadas Germans, adquiriren en emfiteusi un terreny a l'indret conegut com a Magòria o l'Olivera Rodona,AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/46, f. 308-311v, 04-08-1842. al límit entre els municipis de Sants i Barcelona (avui dia al barri d'Hostafrancs).
El 1847 constituïren a Madrid (on tenien un magatzem) la societat La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil, i adquiriren més terrenys a Sants, on iniciaren la construcció d'una gran fàbrica, anomenada el Vapor Nou per contraposició al Vapor Vell. Projectada per l'arquitecte Joan Vila i Geliu, va ser edificada en només dos anys, i el 1860, funcionava a ple rendiment, amb 7 màquines de vapor i un total de 600 CV de potència. Aleshores ocupava 1.170 obrers, però l'anomenada «fam de cotó» provocada per la guerra de Secessió nord-americana provocà una crisi, seguida per la produïda per l'aranzel lliurecanvista de Laureà Figuerola (1869). El 1880, una nova crisi hi va fer necessària una reforma total de l'empresa.
La fàbrica va rebre visites de la reina Isabel II (1860), dels presidents de la Primera República Espanyola Emilio Castelar i Estanislau Figueras (1873) i del jove rei Alfons XII (1877). Els Muntadas es destacaren pel seu tracte familiar i paternalista amb els treballadors, interessant-se per les qüestions personals d'aquests, i proveint assistència mèdica durant les epidèmies de còlera de 1854 i 1865 i de febre groga de 1870. La seva casa era dins del recinte fabril, fet que reforçava la relació personal amb els treballadors.
El 1931, l'empresa adquirí la fàbrica Filats Mohair SA, de Sabadell, i el 1935 la de Ricard Sada i Moneo, de València. Durant la Guerra Civil fou col·lectivitzada. El 1943 es va crear l'equip de futbol del mateix nom, dut pels treballadors, que figurà habitualment en la segona divisió, i que el 1956 passà a anomenar-se Club Deportiu Comtal.
El 1972, la producció es va traslladar a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981. El 1985, bona part de l'espai que ocupava la fàbrica barcelonina fou reconvertit en el parc de l'Espanya Industrial.
Referències
Vegeu també L'Espanya Industrial (el Raval) Torre Muntadas Casa España Manso Calders
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Fàbriques tèxtils de Barcelona Categoria:Fàbriques de Sants-Montjuïc Categoria:Patrimoni monumental de Sants-Montjuïc Categoria:Edificis de Sants