L' Història del disseny gràfic reflecteix l’evolució de la societat, la tecnologia i la manera com les persones interactuen amb el seu entorn. Es tracta d'una disciplina molt vinculada a la comunicació, la publicitat, el packaging... des dels primers objectes creats amb una funció pràctica fins als productes digitals actuals, el disseny ha estat sempre present com una eina per millorar la vida quotidiana per això que el disseny gràfic beu de les disciplines culturals del seu context. Quentin Newark ens diu que el disseny gràfic és "la més universal de totes les arts" fent referència a l'abast que té en el nostre dia a dia, de fet, el disseny gràfic té presència en pràcticament tots els àmbits, des de senyals de trànsit en carrers, falques publicitàries, publicitat en revistes, entre d'altres. Els seus usos estan molt lligats a la nostra societat actual, Marshall McLuhan ens parla del terme "home tipogràfic" qualificant l'ésser humà d'íntimament vinculat al disseny gràfic.
La història del disseny estudia l’evolució dels objectes, sistemes i formes de comunicació creats per les societats humanes, en relació amb els canvis socials, tecnològics i culturals. Des dels primers objectes amb funcions pràctiques fins als productes industrials i digitals contemporanis, el disseny ha estat vinculat tant a la funcionalitat com a l’estètica.
En l’actualitat, el disseny inclou també l’àmbit digital i es centra en aspectes com l’experiència de l’usuari, la interacció i la sostenibilitat.
Funció del disseny gràfic La funció més important del disseny gràfic és la comunicació visual, ens ajuda a identificar que és un element i ens aporta informació rellevant de manera senzilla com els primers signes a les pintures rupestres o els senyals de trànsit a les carreteres actuals.
El disseny gràfic existeix des que hi ha memòria i tot el que ens envolta, primer va ser una idea i després va venir la representació gràfica d'aquesta. El llenguatge visual, a diferència d'altres tipus de llenguatge, posseeix les seves pròpies característiques:
És de caràcter universal perquè el seu codi és directe i de fàcil interpretació, el seu missatge traspassa fronteres d'aquí la seva importància en un món cada vegada més globalitzat.
Pot ser intencional si és emès per l'home. Per exemple: les banderes de colors que qualifiquen l'estat de la mar a les platges.
Pot ser casual si està fora del seu control. Per exemple: la imatge en l'horitzó d'un tornado acostant-se.
El símbols funcionen com pensament de l'alfabet humà i com a signe universal.
Orígens Els inicis de la comunicació visual miniatura|Art prehistòric La Història del disseny gràfic té la seva gènesi en l'art parietal prehistòric, al voltant del segle 300aC, quan l'home caçava per a aconseguir aliment i veia una petjada d'un animal a terra estava veient un símbol gràfic. En aquella època, les primeres manifestacions artístiques estan relacionades amb l'instint de supervivència.
Invenció de l'escriptura (vegeu història de l'escriptura)
La invenció de l'escriptura és una fita clau en la història de la humanitat que va tenir lloc fa uns 5.000 anys a diferents llocs del món. Un dels sistemes d'escriptura més antics és l'escriptura cuneïforme, que es va desenvolupar a Mesopotàmia al voltant del 3400 aC. Aquesta forma d'escriptura utilitzava caràcters en forma de falques gravats en tauletes d'argila i s'utilitzava principalment per a registres comercials, administratius i religiosos en civilitzacions com la Sumèria, l'Acàdia i la Babilònica.
D'altra banda, a l'antic Egipte, es va desenvolupar el primer alfabet, l'escriptura jeroglífica al voltant del 3100 aC. Aquesta escriptura utilitzava símbols pictogràfics i s'usava en monuments, temples i tombes per a inscripcions de caràcter cerimonial i religiós. miniatura|Escriptura epigràfica romana
A la Xina, es va desenvolupar l'escriptura xinesa antiga al voltant del 1200 aC, basada en caràcters ideogràfics que representaven idees o conceptes en lloc de sons, cosa que la fa única en comparació amb altres sistemes d'escriptura.
A Europa destaquen les escriptures gregues i romanes. Cap al segle viii aC els grecs van incorporar l'alfabet fenici i el van adaptar al seu llenguatge. Posteriorment, el grec es va convertir en la font de totes les formes d'escriptura modernes a Europa. En l'alfabet llatí romà es poden observar intencions estètiques amb una morfologia similar a la que coneixem avui dia, especialment a la que rep el nom d'epigràfica o lapidària. Es valora la bellesa del disseny, la relació de forma i proporció entre lletres, l'alineació, la interlinea i la composició del bloc de text. El que configura els fonaments del disseny tipogràfic posterior.
Aquests són només dels primers sistemes d'escriptura que van sorgir a diferents regions del món, marcant l'inici d'una era en què la comunicació humana va transcendir les limitacions de l'oralitat i va permetre la preservació i la transmissió del coneixement a través del temps.miniatura|Alfabet grec actual|esquerra
Alfabet grec És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant. Actualment, es fa servir per a escriure el grec modern i també per a designar unitats de diversos tipus. Es tracta de l'origen de l'abecedari llatí, així doncs, tota l'escriptura europea prové d'aquest i comparteixen la forma de les seves lletres. Els grecs van adaptar el primer alfabet complet i pràcticament cada vocal consonant correspon a un símbol diferent.
Alfabet hebreu miniatura|alfabet hebreuAquest alfabet és conegut acadèmicament com a escriptura quadrada. És un alfabet de tipus abjat (és a dir, un sistema on les vocals no estan representades). L'escriptura es llegeix de dreta esquerra, les lletres no tenen una forma majúscula i algunes poques d'elles canvien de forma d'acord amb la seva posició. Existeix una forma d'impremta i una de cursiva. Té moltes similituds amb l'alfabet àrab perquè tots dos deriven de l'alfabet arameu que prové de l'antic alfabet fenici.
Alfabet llatí miniatura|Alfabet llatí|esquerraEn l'ús modern, l'expressió alfabet llatí és usada per a qualsevol derivació directa de l'alfabet utilitzat pels romans. L'alfabet actual de base es forma per 26 lletres: les 23 lletres llatines originals i altres tres (J, V W) afegides al segle xv així com les seves corresponents minúscules. A l'època colonial l'alfabet es va estendre per tot el món i va ser adaptat per moltes llengües que anteriorment no tenien forma escrita. Va ser distribuït per tota Amèrica, Àfrica, Oceania i Àsia seguint les petjades de l'extensió de l'idioma castellà, el portuguès, l'anglès, el francès i el neerlandès.
Alfabet ciríl·lic Aquest és utilitzat per algunes llengües eslaves així com per altres russes. Correspon a la composició fonètica de l'antic eslau i té una de les grafies més originals, ja que alguns caràcters indiquen que el disseny de les lletres segueix les normes de la secció àuria. Els caràcters de l'alfabet ciríl·lic són transliterats generalment, en els mitjans científics, segons el sistema establert per l'Institut de Ciències Lingüístiques de l'URSS o també segons el sistema ISO. El desenvolupament de la tipografia ciríl·lica va passar directament de l'època medieval al barroc tardà, sense una etapa renaixentista, com a la resta d'Europa occidental. Les lletres ciríl·liques d'època medieval tardana —encara visibles en moltes icones— es caracteritzen per ser força altes i estretes, sovint compartint traços entre lletres adjacents. center|miniatura|Alfabet ciril·lic
Alfabets actuals Avui dia, la majoria dels alfabets que utilitzem actualment es van inspirar en el disseny de l'escriptura egípcia de l'edat de bronze mitjana. Arreu del món s'han anat constituint diferents alfabets com a manera d'expressió cultural. center|miniatura|660x660px|Alfabets del món i sistemes d'escriptura actuals Manuscrits medievals Què són els manuscrits medievals?
Són llibres o documents escrits a mà que estan ornamentades amb caplletres decorades, sanefes i miniatures i les decoracions eren amb or i plata. Van ser produïts a l'Europa occidental durant l'Edat Mitjana en el segle 500 dC i 1600 dC.
Aquests llibre què inclouen il·lustracions o ornaments són de tradicions occidentals i islàmiques.
Origen:
Els manuscrits il·luminats són obres úniques que conserven determinats llocs i èpoques, però el més important és el fet del valor artístic i històric amb funció com a eina d'alfabetització medieval com a mecanisme de protecció d' obres clàssiques, ja que era una època en què les hordes bàrbares havien enderrocat l'Europa continental. miniatura|pàgina d'un manuscrit musical grec|131x131px Suports:
Els principals suports eren en pergamins però els manuals més valuosos eren sobre vitel·la.
Classificacions:
Els manuscrits medievals més importants són:
- Els Manuscrits Hebreus són un conjunt de 21 manuscrits, quasi tots són de tema bíblic.
- Manuscrits Grecs són els manuscrits més antics i una de les peces més rares el Lexicon de sant Ciril d'Alexandria, del segle XI.
- Manuscrits Àrabs són recopilacions de tradicions referides al caràcter, aspecte físic, qualitats i costums del Profeta.miniatura|Es una pàgina d'un manuscrit hebreu|cap|142x142px
Invenció de la impremta Tradicionalment, sempre s'ha dit que la impremta va ser creada per Johannes Gutenberg a la dècada de 1440 a Alemanya. Gutenberg va combinar tecnologies existents, com ara la premsa de vi i la impressió amb blocs de fusta, per crear un sistema de tipus mòbils metàl·lics. Això va permetre la producció ràpida i econòmica de llibres i altres textos, cosa que va revolucionar la difusió del coneixement i va establir les bases per a l'era moderna de la comunicació.
La revolució industrial Amb la Revolució Industrial, es va produir un canvi clau en passar de l’artesania a la producció en massa, fet que va impulsar la necessitat de pensar en la funcionalitat, l’estètica i l’eficiència dels objectes. Al llarg del segle XX, moviments com el modernisme van apostar per la simplicitat i la utilitat, mentre que etapes posteriors van introduir una visió més creativa i experimental. Actualment, el disseny no només es centra en l’aspecte visual, sinó també en l’experiència de l’usuari, la sostenibilitat i la innovació tecnològica, convertint-se en una disciplina essencial en molts àmbits de la societat contemporània.
Tipografia La revolució industrial va ser un període important en el disseny, que va conduir a la distribució de diversos mitjans com a fullets, panells, revistes i periòdics. El terme tipografia no era gaire ampli i, en general, es refereix a tipus de dispositius mòbils. Al principi, als editors no els preocupava la variació de títols i informació textual, ja que era el mateix. No obstant això, després de la revolució, l'enfocament es va centrar a transmetre contingut visualment de manera més atractiva, la qual cosa va portar a la creació de nous estils tipogràfics com sans-serif i jònica.