Gliceri (en llatí: ) fou emperador romà (473-474). Escollit emperador per Gundebald de Borgonya, nebot del difunt general romà Ricimer, que havia manegat la política a l'Imperi Occident durant els darrers anys. No fou mai reconegut pels emperadors romans d'Orient, que van designar Juli Nepot per ocupar el seu lloc. Quan fou deposat va ser obligat a agafar el càrrec de bisbe de Salona.
Ascens al poder Anteriorment al seu nomenament d'emperador era comes domesticorum, és a dir el comandant de la guàrdia imperial a la cort de Ravenna. Prèviament a aquest càrrec va ser comandant destinat a Dalmàcia. Teòfanes Isàuric diu que era considerat un home de bona reputació (ἀνὴρ οὐκ ἀδόκιμος).
A la mort de l'emperador Olibri i del general Ricimer, fou convidat per Gundebald de Borgonya, nebot de Ricimer, a assolir l'imperi i fou proclamat a Ravenna el març del 473.
El regnat Del seu regnat es coneix poca cosa: va perdonar diversos individus que havien insultat la mare de l'emperador, a petició del bisbe Epifani de Pavia.Ennodi, Vita Epifani, 79
El 473, Euric, rei dels visigots, va donar ordres d'envair Itàlia, però el seu comandant Vincentius fou derrotat pels generals de Gliceri: Al·la i Sindila. Malgrat aquesta victòria, Gliceri no va poder evitar que els visigots s'apoderessin d'Arelate i Marsella, a la Gàl·lia. Al mateix temps els ostrogots, comandats pel seu rei Widemir, van penetrar a Itàlia. Gliceri, per no haver de fer front als dos exèrcits alhora (visigots i ostrogots), va enviar presents a aquest rei (2.000 sòlids), el va convidar a sortir d'Itàlia i a anar a instal·lar-se a la Gàl·lia ocupant el lloc dels visigots (segons esmenta Jornandes).
La deposició No consta que fos mai reconegut per l'emperador oriental Lleó I el Traci, que a finals del 473 o començaments del 474 va fer proclamar emperador Juli Nepot, però feia mal temps per navegar i el seu viatge cap a Ravenna es va ajornar. Mentrestant Lleó I va morir (gener del 474) i fou succeït pel seu net, Lleó II, un noiet que va tenir com a regent al seu pare Zenó. Zenó tampoc va reconèixer el nomenament de Gliceri i finalment va enviar Juli Nepot amb un exèrcit contra Gliceri, que era a Roma. Gliceri fou fet presoner al port fluvial de Roma, a la vora del Tíber, i el va obligar a esdevenir monjo.Patrologia Latina 931Pau Diaca Historia XV
Va ser al cap de poc temps bisbe de Salona a Dalmàcia.Jordanes De Regnorum ac Temporum Successione p.239 B Expulsat Nepot d'Itàlia pel patrici Orestes, va fugir a Salona (on era Gliceri) i va conservar el títol fins que fou assassinat pels seus propis seguidors Viatró i Odiva (o Ovida); aquest darrer fou derrotat a l'any següent per Odoacre (481).
Tot seguit apareix un Gliceri com a bisbe de MilàEnnodi, Carmina 82 i s'ha suggerit que aquest fou el seu premi per participar en la mort de Nepot, però no és clar ni de bon tros que el bisbe de Milà i l'emperador que va ser bisbe de Salona siguin la mateixa persona.
Referències
Bibliografia
Categoria:Emperadors romans d'Occident Categoria:Bisbes del segle V Categoria:Romans de Dalmàcia Categoria:Polítics europeus