fou un eclesiàstic i humanista aragonès del .
Biografia Estudiós del dret i les humanitats, provinent d'una família que ocupà importants càrrecs en l'administració pública i en la carrera eclesiàstica, el seu cursus honorum començà en l'esfera civil i acabà en l'eclesiàstica. Fou auditor de la Rota, nunci del papa a Anglaterra i al Sacre Imperi, participà en el concili de Trento, i fou successivament bisbe d'Alife, de Lleida i arquebisbe de Tarragona.
Especialista en història del dret, tant civil com eclesiàstic, amb importants aportacions en la tasca de fixar els texts originals, destacà en la història del dret canònic, on els seus estudis foren molt valorats en el seu temps.Peset Reig 1996: p. 67. Fou dels primers estudiosos a considerar la numismàtica i l'epigrafia com a auxiliars de la història.Carbonell Manils 1993. Per a realitzar les edicions crítiques de les compilacions de dret civil romà i dret eclesiàstic, formà una important col·lecció de manuscrits, tant grecs com llatins, convertint-se en un destacat bibliòfil, posseïdor d'una completa biblioteca humanística que posà a disposició d'altres humanistes.
Coneixedor del paper de la impremta en la transmissió del coneixement, i com a mecenes humanista, reintroduirà la impremta a Lleida i Tarragona, després que en aquestes ciutats es publicaren unes poques obres al . A Lleida, acollirà i protegirà al tipògraf Pedro de Robles, mentre a Tarragona, l'impressor Joan Felip Mey instal·larà les premses al mateix palau arquebisbal.Arco y Molinero 1916: p. 118-119.
Biografia Família, joventut i estudis Antoni Agustí neix a Saragossa el 26 de febrer de 1517. Els seus pares foren Antoni Agustí i de Siscar, natural de Fraga, i que ocupà el càrrec de vicecanceller d'Aragó, des de 1508 fins a la seva mort, el 1524; i Aldonça Albanell i Durall, natural de Barcelona.Latassa y Ortín 1798: p. 415. Antoni fou el fill petit dels sis que tingueren el matrimoni -Jeroni, Isabel, Jerònima, Pere, Joan i Antoni-, i quedà a càrrec de la seva mare quan mor el pare, i del seu germà Jeroni a la mort el 1529 de la seva mare.Carbonell Manils 1991: p. 2-3.
La família Agustí-Albanell estigué molt vinculada al funcionariat dels reis de la Corona d'Aragó de la dinastia Trastàmara. El seu germà Jeroni, el primogènit, fou el Batlle general de Catalunya durant molts anys (1533-1551) i dugué a terme una important tasca diplomàtica; i l'altre germà, Pere, va ser bisbe d'Elna, d'Osca i Jaca, i fou l'únic bisbe de la península que va assistir a les tres etapes del Concili de Trento. A més, el seu avi matern Jeroni Albanell i Dalmau fou regent de la Cancelleria de Catalunya entre 1491 i 1494, i del Consell Suprem d'Aragó de 1504 a 1514.Diccionari 1992: p. 16.
En els seus primers anys estudia gramàtica amb Juan de la Quadra a la seva ciutat. Als 9 anys inicia el seu periple educatiu per diversos centres peninsulars i europeus. A Alcalá de Henares passa dos anys estudiant gramàtica i humanitats. Després es trasllada a la universitat de Salamanca on estudia durant 7 anys els principis d'ambdós drets, civil i canònic, i es doctorà en dret civil l'abril de l'any 1534.Alcina Rovira 2008: p. 34. A finals de l'any 1535 mou a Itàlia per a completar els seus estudis jurídics, estant inicialment dos cursos a la universitat de Bolonya, fins a les darreries de 1537, on assisteix a les classes de Pier Paolo Parisio, Romolo Quirino Amaseo i Andrea Alciato, entre d'altres; i un curs a la universitat de Pàdua, assistint a les classes de dret de Mariano Socino, de grec i llatí de Lazzaro Bonamico, i d'humanitats de Giovanni Faseolo (o Fasolo).Maians i Siscar 1734: p. 1-7.Latassa y Ortín 1798: p. 417-419.Carbonell Manils 1991: p. 3-4. miniatura|Entrada principal del Col·legi major de Sant Climent dels Espanyols.
El 4 d'octubre de 1538 el capítol de la catedral de Saragossa el presenta per a una beca de dret canònic al Col·legi major de Sant Climent dels Espanyols, a Bolonya, i és admès el 17 de gener de 1539. Continua l'estudi del dret, i al mateix temps, en el seu temps lliure, fa exercicis poètics. El 3 de juny de 1541 obté el grau de doctor en ambdós drets.Latassa y Ortín 1798: p. 419-421.
El 20 d'octubre de 1541 demana llicència al Col·legi de Sant Climent per a traslladar-se a Florència, on havia aconseguit permís per accedir a un important còdex del Corpus Juris Civilis, la Littera Florentina, en poder de Cosme I de Mèdici, facilitat per la influència de Juan de Luna, aragonès i militar al servei de Carles V, i en eixos moments governador militar de Milà, Florència i Siena (1543-1545).Vargas-Zúñiga 1950: p. 555. Li acompanya, com a ajudant i secretari, Jean Matal, amic seu i company d'estudis, els quals es mantenen a Florència el que queda d'any. Tornat a Bolonya, la comparació del còdex florentí amb l'edició de Gregor Haloander li serveix com a base del seu primer llibre, les Emendationes (1543). Al mes de juny de 1543 torna a absentar-se de Bolonya, amb la companyia de Matal, per a passar uns dies a Venècia, on s'ocupa de preparar la impressió del seu llibre i consultar obres de dret a la Biblioteca Marciana. De 1544 és el primer esborrany del seu catàleg i estudi de la legislació romana antiga, el De legibus et senatusconsultis, que es publicarà en 1583.Alcina Rovira 2008: p. 35. Continua en el Col·legi fins al 20 d'octubre de 1544, quan mou cap a Roma.Maians i Siscar 1734: p. 8-16.Latassa y Ortín 1798: p. 420-421.
Durant els seus primers anys a Bolonya les amistats que fa són els aragonesos Pedro Ruiz de Moros i Bernardo Bolea, i el català Mateu Pascual, entre d'altres; en el seu període paduà es relaciona amb Jorge Vázquez, Juan Anguiano i Antoine Perrenot; i en el segon període bolonyès, seran el franc-comtès Jean Matal, el portuguès Jeronimo Osorio i l'aragonès Gerónimo Calcena, els amics més íntims. I amb quasi tots mantindrà una continuada relació epistolar.Carbonell Manils 1990: p. 145-148.
Agustí depèn econòmicament de la família. Els seus germans grans, Jeroni i Pere, li envien periòdicament la seva assignació. Quan obté el doctorat, decideix continuar a Itàlia per a prosseguir els seus estudis de dret i d'humanitats, però la pressió familiar perquè tornés a Espanya era forta, i l'única solució era obtenir un càrrec que li permetés de viure amb una certa comoditat, amb independència de la família. Mitjançant la recomanació del seu antic company de Pàdua, Antoine Perrenot, Carles I decideix designar Agustí com a auditor de la Rota.Carbonell Manils 1991: p. 7-12.
Al servei del papat i de Felip II miniatura|upright=1.2|Palau de la Cancelleria, seu del Tribunal de la Rota Romana. Auditor de la Rota, ambaixador i bisbe d'Alife A mitjan 1544, Carles I presenta a Antoni Agustí, com a representant de la Corona d'Aragó, al càrrec d'auditor del Tribunal de la Rota.Maians i Siscar 1734: p. 17-18.Latassa y Ortín 1798: p. 421. Arribat Agustí a Roma el 23 d'octubre de 1544, Pau III el nomena auditor el 15 de gener de 1545, i l'1 de juliol se celebra el jurament i la presa de possessió del càrrec.Carbonell Manils 2009a: p. 198. Agustí es trasllada a Roma acompanyat per Jean Matal, i aquest es converteix en el seu assistent d'investigació i recorre Itàlia cercant manuscrits jurídics i recopilant registres d'inscripcions clàssiques.Stenhouse 2005: p. 1374-1375.
El 7 d'octubre de 1547 el papa Pau III concedeix Antoni Agustí —en eixe moment clergue de Saragossa, doctor en ambdós drets, civil i canònic, i capellà i familiar del papa— la confirmació d'uns beneficis sobre la catedral de Lleida i l'església parroquial de Pierola, quan aquests queden vacants.Carbonell Manils 2009a: p. 194, 197 i 199.
El 30 de gener de 1555 és enviat com a llegat apostòlic per Juli III a Anglaterra, per a felicitar Maria d'Anglaterra i Felip de Castella pel seu casament, i assistir el nunci apostòlic, Reginald Pole, com a jurisconsult; i a Brussel·les, per a entrevistar-se amb Carles V. Viatja acompanyat del seu amic i assistent Jean Matal. Torna a Roma el 5 de gener de 1556, finalitzada la seva missió, per a reintegrar-se com a auditor de la Rota, sense la companyia de Matal, qui es queda a Brussel·les.Maians i Siscar 1734: p. 18-19.Carbonell Manils 1991: p. 17.No es coneix el motiu de la separació de Matal i Agustí, després de setze anys junts. Agustí, però, no voldrà mantenir el contacte amb Matal pels ambients reformistes que aquest freqüenta a Colònia. (Truman 1991-92: p. 335-336) En aquest 1556 obté una canongia a la catedral d'Osca.Villanueva 1851: t. 17, p. 59.Carbonell Manils 2009a: p. 199. miniatura|Portada de l'edició parisina de 1604 de l'obra De verborum significatione de Sext Pompeu Fest
Durant el seu període a Roma amplia el cercle de les amistats i coneixences. Es relaciona amb l'ambaixador Juan de Vega i manté contacte amb nombrosos humanistes, com el filòsof Juan Páez de Castro, el poeta Juan Verzosa, el doctor Francisco de Torres, els filòlegs Ottavio Pantagato i Gabriele Faerno, l'historiador Fulvio Orsini, el jurisconsult Latino Latini, el filòleg i poeta Laevinus Torrentius, l'historiador i teòleg Onofrio Panvinio, i el naturalista Melchior Guilland, entre d'altres que passaren per casa seva, mantenint tertúlies històriques, jurídiques i literàries.Maians i Siscar 1734: p. 19-22. Alguns d'aquests erudits, inclòs Agustí, també acudien a altres tertúlies, com la formada en casa del cardenal Salviati al voltant d'Ottavio Pantagato, on n'era l'oracle.Carbonell Manils 1991: p. 15.Carbonell Manils 1993: p. 172.Soler i Nicolau 2008: p. 21-22. Continua el treball de cercar les fonts originals en els texts jurídics, i utilitza les mateixes tècniques per a realitzar i publicar les edicions crítiques de dues obres del món clàssic sobre gramàtica: El De lingua latina de Marc Terenci Varró, de 1557, i el De verborum significatione de Sext Pompeu Fest, i la relació amb l'obra de Marc Verri Flac, de 1559, amb la col·laboració de Carlo Sigonio, qui havia estat preparant altra edició, Panvinio i Faerno, i Fulvio Orsini, qui realitza les revisions i correccions finals del text.Laurenti 1987-1989: p. 696.Maians i Siscar 1734: p. 22-25.Carbonell Manils 1991: p. 21-22. Contínuament amplia la seva biblioteca de manuscrits grecs i llatins, que havia iniciat sols arribar a Roma amb l'adquisició dels llibres del seu antecessor en el càrrec d'auditor, amb adquisicions per tot arreu, o utilitzant copistes, com el cretenc Manuel Provataris.Salvadó Recasens 2008: p. 172.Carbonell Manils 1991: p. 14. Admirava l'antiquari Pirro Ligorio sobretot pel que feia als seus dibuixos relatius a l'arquitectura antiga però li retreia que no conegués prou bé el llatí.
Presentat per Felip II per a ocupar el bisbat d'Alife, a prop de Nàpols i pertanyent al regne de Sicília, el papa Pau IV el nomena el 15 de desembre de 1557, és ordenat prevere el dia 18 de desembre i consagrat com a bisbe l'endemà, el 19 de desembre,«Arquebisbe Antonio Agustín. Catholic-Hierarchy.org» al mateix temps que manté el càrrec d'auditor de la Rota.Eubel 1953: p. 104. Fou un prelat absent de la seva diòcesi,Cappelletti 1864: p. 109. a excepció del període de mitjans d'octubre a mitjans de novembre de 1558, quan visita la diòcesi i el 12 de novembre feu l'entrada solemne;Carbonell Manils 1991: p. 20. i el comprès entre desembre de 1558 i juny de 1559.Carbonell Manils 1993: p. 173.
A principis de l'any 1558 viatja a Alemanya i Àustria com a nunci papal davant la cort de Ferran I amb l'objectiu principal d'impedir la coronació imperial de Ferran I amb el suport dels electors protestants. L'estada a Alemanya fou molt profitosa en l'aspecte científic però no aconsegueix res del que el papa li havia encomanat, per la qual cosa és reclamat a Roma. Tornat el 3 de juny, forma part d'una comissió papal per a decidir què fer amb el títol imperial de Ferran I, i poc després és obligat a incorporar-se a la seu episcopal d'Alife.Carbonell Manils 1991: p. 19-20.