La cova de Batxo Kiro (en búlgar: пещера Бачо Киро) és un jaciment arqueològic en una sèrie de galeries i passadissos subterranis descoberts el 1890. És a 5 km a l'oest de la ciutat de Drianovo, Bulgària, i a només 300 m del monestir de Drianovo. Al jaciment es feren excavacions a partir del 1970, que van permetre des de 1982 trobar les restes d'homo sapiens més antigues del Paleolític superior d'Europa.
Característiques de la cova La cova és un laberint de quatre pisos de galeries i passadissos amb una longitud total de 3.600 m. Un riu subterrani ha llaurat les galeries que contenen moltes formacions d'espeleotemes, com estalactites i estalagmites de gran bellesa. Algunes formacions han estat anomenades com: Tron de Batxo Kiro, Els Nans, La Princesa dorment, El Saló del tron, El Saló de recepcions, El Lloc de trobada Haidouti, La Font i l'Altar de sacrificis, etc.
Jaciment arqueològic Es van recuperar restes òssies de cinc humans: un queixal molar inferior trobat a la part superior de la capa J i quatre fragments d'os, associats a un conjunt d'artefactes, datats directament per radiocarboni entre 45930 i 42580 anys ae; un fragment d'os trobat en la capa B i un altre trobat en les excavacions en la dècada del 1970 en una posició corresponent a la interfície de les capes B i C. Els dos últims fragments d'os es dataren del 36320 a 35600 i 35290–34610 ae, respectivament.
Hi ha hagut debat sobre si aquests primers humans eren sapiens o neandertals, fins que l'anàlisi morfològica de la dent i la identificació de l'ADN mitocondrial d'aquest i de fragments ossis establí que les restes eren d'H. sapiens. L'anàlisi genètica identificà els haplogrups d'ADN mitocondrial humà de cinc mostres: el molar i un dels fragments més antics s'identificaren amb l'haplogrup M, en dos fragments se'n determinà el N, en una mostra s'identificà l'haplogrup R (ADNmt) i en una altra l'U8. Quant als haplogrups del cromosoma Y humà, el molar té un llinatge basal de l'haplogrup F, mentre que dos fragments en porten el C1, estranys en els humans actuals i s'han trobat en baixes freqüències en habitants d'Àsia sud-oriental continental i el Japó.
A més a més, la seqüenciació del genoma establí que l'individu al qual pertangué la molar tenia avantpassats neandertals menys de sis generacions enrere, i altres dos individus set generacions abans, la qual cosa confirma que els primers humans moderns europeus es barrejaren amb els neandertals.
Referències
Categoria:Geografia de Bulgària Categoria:Jaciments paleolítics Batxo Kiro