miniatura|Mènsula central del balcó del primer pis miniatura|Quarteró núm. 30 de Garriga i Roca (c. 1860) miniatura|Quarteró núm. 31 de Garriga i Roca (c. 1860) Can Papell era un edifici situat al carrer d'en Giralt el Pellisser, 26, al costat del Mercat de Santa Caterina de Barcelona, on al hi hagué una xarcuteria amb aquest nom. Actualment, forma part d'una promoció d'habitatges pública que abasta tota una illa (UA 2 Cambó).
Història El blanquejador Joan Piqué El 1844, l'Estat va treure a subhasta les parcel·les de l'hort del desamortitzat convent de Santa Caterina, aleshores llogat al blanquejador Joan Piqué i Cardona (†1858), i a través del qual es va obrir el nou carrer d'Álvarez. Amb la urbanització de la zona, la seva indústria va quedar situada a l'interior d'illa del carrer Nou de Lacy (actual avinguda de Francesc Cambó), a l'altra banda del qual hi havia la peixateria del mercat de Santa Caterina.
El 1847, Piqué va comprar a l'Estat el solar del núm. 28 del carrer d'en Giralt el Pellisser per 595.000 rals (29.750 duros),AHPB, notari d'Hisenda Manuel Clavillart, 28-10-1847. on el 1849 va fer construir un edifici de planta baixa i quatre pisos del que no s'ha conservat el permís d'obres. El 1848, el comerciant Isidre Puigcarbó i Badiellas va adquirir el solar del núm. 26 a l'Estat per 556.200 rals (27.819 duros),AHPB, notari d'Hisenda Manuel Clavillart, 05-04-1848. i a finals del 1855, el va establir en emfiteusi a Piqué,AHPB, notari Montserrat Corominas, 15-12-1855. on aquest va fer construir un nou edifici de planta baixa, entresol i un pis, projectat pel mestre d'obres Felip Ubach.AMCB, Q127 Foment 840 bis C, 25-01-1866. A les obres intervingueren l paleta Antoni Mas, el serraller Joaquim Sala i el fuster Marcel·lí Miret, que cobraren 6.110 duros i 9 rals.AHPB, notari Montserrat Corominas, 09-12-1856.
El fabricant de teixits i filats de cotó Miquel Vilaregut El 1859, la seva vídua Felipa Tarrés (†1873) va vendre la finca per 9.850 duros al fabricant de Manlleu Miquel Vilaregut i Poquí,AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 299-303, 07-03-1859. fill del teixidor de lli Josep Vilaregut i Padrós i de Maria Àngela Poquí, i establert fins aleshores al carrer de Fonollar, 6 (antic 32). Poc després, adquirí a Josep Vidal i Tresserras dos solars al pati d'illa per 48.849AHPB, notari Francesc Moragas i Ubach, manual 1.278/69, f. 283v-288, 09-12-1859, i notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/36, f. 34-36v, 10-05-1860. i 20.000 rals,AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/36, f. 28-33v, 10-05-1860. on va fer construir un cos d'edifici de planta baixa i dos pisos.
El 1862, Vilaregut va adquirir als fabricants Pal·ladi Pujol i Jaume Mas (Mas i Pujol) una fàbrica i una màquina de vapor de 12 CV als carrers de Sant Joan de Malta, 4 i de la Verneda, 2 d'el Clot.AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/41, f. 520-522 i f. 523-523v, 13-05-1862. Després de la seva mort va ser llogada als germans Manuel i Leopold Vilaregut i Duran, i el 1878, fou subhastada a conseqüència d'un litigi contra la seva vídua Maria Riera i el seu fill Salvador Vilaregut i Riera. Posteriorment, passà a mans d'Artigas i Cia, que la va convertir en la farinera «L'Escarrotxa».
El comerciant de vins Joan Puigventós El 1874, i també a conseqüència d'un litigi, la finca del carrer d'en Giralt el Pellisser fou subhastada, i el 1877, el nou propietari Joan Puigventós i Déu va encarregar al mestre d'obres Josep Marimon i Cot la remunta de tres pisos sobre l'edifici existent.AMCB, Q127 Foment 1104 F, 09-06-1877. Puigventós tenia un magatzem de vins al carrer de la Marina, des del que els exportava a l'Argentina, on el seu gendre Josep Roviralta i Figueres s'encarregava de comercialitzar-los. El 1878, van constituir la societat Josep Roviralta i Cia, amb un capital de 150.000 pessetes (equivalents a 750.000 pesos argentins) i seu a Buenos Aires.AHPB, notari Jacint Demestre, 15-01-1878
Casat amb Josepa Vivet (†1882), va morir el 1884 i la finca passà a mans de la seva filla Elvira Puigventós i Vivet (†1947), que el 1929 va demanar permís per a legalitzar-hi un safareig i dues obertures.
El cansalader Guillem Papell A principis del hi va obrir la cansaladeria de Guillem Papell i Vidal, que el 1913 va demanar permís un motor elèctric, un altre el 1924, i dos el 1930.
Guillem Papell va morir el 1932, i fou succeït per la vídua Margarida Isern i Formentí (†1943), que aviat posà el negoci a nom del seu fill Guillem Papell i Isern, casat amb Josepa Sànchez i Corbella (†1972). Posteriorment, la finca i el negoci passaren a mans dels germans Roser, Guillem, Albert, Josep i Jordi Papell Sánchez.
Obertura de l'avinguda Cambó El 1985 es va aprovar el PERI del Sector Oriental del centre històric de Barcelona (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), i el 1995, l'Estudi de Detall de l'àrea central (obertura de l'avinguda Cambó), per la qual cosa l'empresa mixta Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA) en va iniciar els tràmits d'expropiació.
El 2000 es va aprovar el Pla Especial de Modificació de l'ordenació de la prolongació de l'avinguda de Francesc Cambó, obra de l'arquitecte Enric Miralles, que va incloure aquest edifici dintre de la zona de rehabilitació de la UA (unitat d'actuació) 2. Les obres dels nous habitatges de protecció del Patronat Municipal de l'Habitatge van començar el 2001 i s'acabaren el 2004.
Notes
Referències
Vegeu també Casa Bonaventura Rovira Casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut Cal Roviralta Cases Marcel·lí Girona
Bibliografia
Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis neoclàssics de Barcelona