Puiforniu, sovint grafiat Puigforniu, forma original del nom actual, fou un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Ja pertanyia al terme de Soriguera abans que aquest fos ampliat amb l'annexió d'Estac.

Les seves restes estan situades a la zona central del terme, a prop i a llevant de Tornafort, al sud-oest de Vilamur i a ponent, bastant més lluny, de Soriguera. Està aturonat a l'esquerra del Torrent de l'Olla, a l'extrem d'un pla denominat els Camps. És en el contrafort nord-oriental del Serrat de Toscarri.

Formen el poble l'església de Santa Cecília, i mitja dotzena de cases, detallades més endavant, situades a una cruïlla de camins que fou important temps enrere. S'hi trobaven els camins de Soriguera, Vilamur i Tornafort.

Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1996. Puiforniu és un mot compost, amb el primer formant, Pui-, que és una forma dialectal pallaresa de Puig, i un segon formant, forniu, adjectiu de forn. Es tracta, doncs, d'un topònim ja plenament romànic, d'origen medieval.

Geografia El poble de Puiforniu El petit poble de Puiforniu és a l'extrem de llevant d'un pla damunt d'un fort costaner cap a la riba del Torrent de l'Olla. Les seves poques cases estan lleugerament separades entre elles, i el camí d'accés al poble fa alhora de carrer. L'església de Santa Cecília és a l'extrem de llevant del poble.

Les cases del pobleMontaña 2004.

Casa Bisbe Casa Buseu

Casa Cotxó Borda d'Orient

Casa Putxó La Rectoria

Casa Senyoria Casa Vaqueró

Història Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Puiforniu (Puigforniu). Hi diu que és una localitat agregada del districte municipal de Soriguera. Es troba a l'embocadura de dos barrancs, en un lloc dominat per dues muntanyes molt altes. El clima hi és fred, propens a les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 4 cases i l'església de Santa Cecília, annexa de la de Malmercat. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc i s'hi criava bestiar de tota mena. Hi havia caça de llebres, perdius i conills. Comptava amb 3 veïns (cap de casa) i 17 ànimes (habitants).

Demografiapàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Comunicacions S'hi arriba per una pista rural asfaltada, la Carretera de Puiforniu, que arrenca cap al sud-est del punt quilomètric 6,5 de la carretera LV-5131, a l'indret de la Font del Serni, a migdia i damunt del Bosc de Saverneda. En uns 3 quilòmetres hom arriba a Puiforniu, i, seguint la mateixa carretera, en 2 més es troba el poble de Soriguera. No hi ha cap mitjà de transport públic que arribi a Puiforniu.

Referències

Bibliografia

Edició facsímil:

Enllaços externs Puiforniu en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Categoria:Entitats de població de l'antic municipi de Soriguera