La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjan dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al . Fou descoberta l'any 1923 durant els treballs de fonamentació per bastir una fàbrica. Forma part del Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'àrea de cementiri compta amb unes 2.051 tombes que abracen des del fins al període visigòtic i configura l'àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l'Occident romà.Reobertura al públic de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona El recinte de la Necròpolis està format per una zona excavada a l'aire lliure (protegida per una estructura metàl·lica), l'edifici del museu, unes criptes funeràries i una zona de jardins amb sarcòfags exposats al públic. Actualment la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona està situada en l'espai que delimiten l'avinguda de Ramón y Cajal, l'avinguda de la Independència, la Fàbrica de Tabacs i l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer.
El conjunt està format per un centre d'interpretació dedicat a presentar el món de la mort en època romana i la problemàtica funerària de Tàrraco, un museu monogràfic on es conserven algunes de les restes de les excavacions, un recinte funerari amb tegulae, àmfores, elements ceràmics i sarcòfags de plom, les criptes dels Arcs i de les Roses, cases i banys de l'època altimperial, part d'un mausoleu de planta central, una via romana i un espai enjardinat de caràcter neoclàssic.
Història Inicialment aquesta àrea fou ocupada per un cementiri pagà i un establiment rural als afores de Tàrraco. Un cop abandonades aquestes funcions, l'àrea fou utilitzada com a necròpolis de la ciutat, des de mitjan . Els estudis indiquen que la consolidació d'aquest espai com a cementiri es produí probablement quan hi foren enterrats els màrtirs de Tarragona, Fructuós, Auguri i Eulogi, i s'edificà una basílica en el seu honor al mateix indret. La basílica documentada constava de tres naus i capçalera amb absis exterior. Posteriorment s'hi afegiren algunes cambres funeràries i un baptisteri. La necròpolis té un clar caràcter cristià, des dels primers moments. L'àrea del cementiri està datada aproximadament entre els segles i , tot i que la basílica s'estima que va durar un temps més.
L'any 1923, amb l'inici dels treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs es va posar de manifest l'existència de restes arqueològiques de notable interès. Fins a principis de l'any 1924, les excavacions arqueològiques van ser dutes a terme pel Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Colomines i Josep Puig i Cadafalch. Posteriorment, les excavacions van continuar sota la direcció dels enginyers de la fàbrica i, a partir de 1926 i fins a 1933, de mossèn Serra i Vilaró, qui va publicar aquests treballs en diverses memòries. Les excavacions de Joan Serra i Vilaró van posar al descobert una extensa necròpolis (l'anomenada Necròpolis Paleocristiana) dels segles - dC, a més d'una sèrie d'estructures i edificis corresponents a fases i usos diversos.
A més del rigor científic i documental dels treballs d'excavació, J. Serra i Vilaró va tenir un paper fonamental en la conservació d'una àrea arqueològica, on es mostrava in situ una part de la Necròpolis Paleocristiana, i la construcció d'un museu monogràfic, inaugurat l'any 1930. El museu va ser propietat de la Compañía Arrendataria de Tabacos fins a 1941, quan va ser adscrit al Museu Arqueològic. L'any 1969, J. Serra i Vilaró va ser enterrat dins de l'àrea arqueològica en una cripta coronada per un monument funerari localitzat en les excavacions dels anys 20 del segle passat, que va ser desmuntat i traslladat al lloc que ocupa actualment.
Posteriorment s'han realitzat diverses actuacions com la instal·lació l'any 1971 a l'àrea arqueològica d'una coberta que evitava parcialment els efectes de l'exposició a la intempèrie; la realització d'una nova senyalització i la remodelació parcial del semisoterrani del museu, entre 1986 i 1987; o les actuacions efectuades entre 1993 i 1996, primera fase del projecte de remodelació del conjunt, que consistí en la construcció d'un nou mòdul d'accés amb la instal·lació de l'exposició «El Món de la Mort. Síntesi prefigurativa del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona», en la renovació de la coberta de la zona arqueològica amb planxes de policarbonat i en l'eliminació de les barreres arquitectòniques.
El 18 de maig de 2013, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, s'ha reobert l'àrea d'exposició in situ, fruit d'un projecte d'intervenció, orientat a millorar la conservació i la comprensibilitat de les restes, que es complementa amb l'edifici d'accés, convertit en Centre d'Interpretació de la Necròpolis. Una primera fase del projecte d'intervenció global sobre aquest conjunt monumental.
Museu miniatura|Necròpolis paleocristiana de Tarragona Descobriment i recerca L'any 1923 es van iniciar els treballs de construcció d'una fàbrica de tabacs en una zona perifèrica de la ciutat, situada entre el port i la desembocadura del riu Francolí. La recuperació de notables restes arquitectòniques i decoratives d'època romana va motivar els primers treballs arqueològics dirigits per Josep Colomines i Josep Puig i Cadafalch, del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, i continuats per José Tulla, Pío Beltrán i Cosme Oliva, enginyers de la fàbrica.
A partir de 1926 i fins a 1933, mossèn Joan Serra i Vilaró assumeix la direcció de les excavacions en les quals aplicà un rigorós mètode científic, derivat de la seva formació prehistòrica. El plantejament de les intervencions, la sistemàtica documentació fotogràfica i planimètrica, o la publicació regular dels resultats de les excavacions (1927, 1928, 1930 i 1935) en són una bona mostra.
Una actuació científicament exemplar que es va complementar amb els esforços per tirar endavant un projecte més ampli que, finalment, i amb la important col·laboració de la Compañía Arrendataria de Tabacos, es va veure plasmat en la construcció d'un museu monogràfic, a més de l'adequació d'un sector d'exposició in situ de la necròpolis (1929-1930).
Durant els treballs d'excavació es van posar al descobert més de 2.000 enterraments, fonamentalment corresponents als segles - dC, així com un seguit d'edificacions i eixos viaris, que van permetre a J. Serra i Vilaró elaborar una primera proposta d'evolució històrica per a aquest espai suburbial de la ciutat romana, entre els segles aC i dC. Una aproximació inicial, que les excavacions posteriors, realitzades a l'entorn d'allò que es va conèixer com a Necròpolis Paleocristiana, han permès confirmar, matisar o modificar.
Aquesta necròpolis s'ha relacionat amb els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, que van ser cremats a l'arena de l'amfiteatre el 21 de gener de l'any 259 dC, i en memòria dels quals s'hauria erigit una basílica funerària d'inicis del . Aquesta edificació hauria convertit la Necròpolis Paleocristiana en un centre de peregrinació de fidels i intensificat l'activitat funerària, tant a l'interior com a l'entorn de la basílica.
Reobertura miniatura|Museu El mes de juliol de 2012 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va anunciar que obrirà al públic la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona a partir del gener del 2013, després d'haver estat tancada 20 anys. Prèviament s'hi faran tasques de rehabilitació que serviran per millorar la comprensió de les característiques i la significació del conjunt al visitant i la preservació de les restes arqueològiques.
L'objectiu del projecte d'adequació i millora de la Necròpolis Romana és obrir el jaciment a la visita pública i fer més comprensible al visitant les restes conservades en l'àrea d'exposició in situ. El projecte respon a la necessitat d'obrir al públic un espai que ha estat tancat des de l'any 1992.
El projecte es formula com a pas previ a la redacció d'un projecte de més abast que inclogui una intervenció completa al conjunt monumental de la Necròpolis, pensat ja des d'un punt de vista urbà, relacionant-lo amb el futur complex d'equipament patrimonial «La Tabacalera». Emmarcat en aquesta temporalitat, el que es pretén assolir mitjançant aquest projecte és reobrir la Necròpolis amb unes condicions que permetin al visitant comprendre les característiques i la significació del conjunt, alhora que es conservin i preservin les restes arqueològiques d'una forma correcta.
Context La Necròpolis Paleocristiana forma part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000. És un jaciment considerat d'importància cabdal per als estudis sobre el procés de cristianització de la Tarraconensis romana, on s'han trobat restes arqueològiques que comprenen un període molt llarg, des del fins al dC. L'àrea de cementiri compta amb unes 2.051 tombes que cronològicament abracen des del fins al període visigòtic, i configura l'àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l'Occident romà.
La tipologia dels sepulcres és molt variada i va des d'enterraments simples amb àmfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta. Una peça que cal significar és la nina d'ivori, datada del dC, que va aparèixer dins d'un sarcòfag amb les despulles d'una nena d'uns sis anys. Fa 23 cm d'alçada i és articulada per les espatlles, colzes, malucs i genolls. Tot plegat permet endinsar-se en l'essència de la societat cristiana de Tàrraco.
En el decurs de les excavacions arqueològiques es va posar al descobert una part del sistema viari creat a partir de la reforma d'August. Aquests trams viaris eren flanquejats per monuments funeraris i, posteriorment, per edificis residencials, artesanals o d'emmagatzematge. L'expansió del suburbi en els segles i dC va desplaçar gradualment l'activitat funerària cap a l'àrea més perifèrica, en les proximitats del riu, on s'anirà conformant a partir del final del dC l'àrea d'enterraments més extensa de Tàrraco, coneguda com a Necròpolis Paleocristiana.
La troballa d'un fragment d'epígraf restituït com [FRVC]TVOSI / A[VGVRI ET EVLOGII] ha fet pensar que aquesta àrea funerària va acollir les despulles dels màrtirs, cremats a l'arena de l'amfiteatre el 21 de gener del 259 dC. En la seva memòria s'hauria erigit al final del o inici del dC una basílica que, probablement, va dinamitzar l'àrea funerària conformant, conjuntament amb la basílica documentada sota el centre comercial «Parc Central», un extens centre eclesiàstic que sembla perdurar fins al final del .
És de destacar la riquesa tipològica dels enterraments documentats, que van des de simples foses excavades en el terra argilós, fins a monumentals criptes com les dels Arcs i dels Enginyers, amb arcosolis per disposar sarcòfags de pedra decorats. El tipus més habitual però, consisteix en una fossa on s'introdueix el cadàver dins d'un contenidor, que podia estar fet amb àmfores, teules, o un taüt de fusta, de plom o de pedra, etc. Per indicar la presència de la tomba s'ubicava en la superfície un indicador funerari, que podia consistir en una simple marca en el mateix terra o en una estructura construïda (tumuls) amb formes planes, prismàtiques, de mensa (taula), etc. que, en algun cas, podien anar ricament ornamentades.
Les evidències actuals indiquen que la Necròpolis pròpiament dita no tindria continuïtat més enllà de mitjan , moment en què, possiblement, l'activitat funerària es desplaçà a l'entorn del centres de culte cristià que sorgeixen en el marc de la ciutat tardana i visigoda. A partir d'aquest moment els enterraments semblen concentrar-se en el subsòl de la basílica localitzada en aquesta àrea, i en la descoberta al final del en el solar del centre comercial «Parc Central».