La guerra poloneso-soviètica (febrer de 1919 – març de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rússia Soviètica i la Ucraïna Soviètica contra Polònia i la República Popular d'Ucraïna, quatre estats nascuts després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del Tractat de Versalles, volia recuperar territoris que havia perdut durant la Partició de Polònia a final del ; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rússia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:Els historiadors russos i polonesos tendeixen a assignar la victòria als seus respectius països. Les avaluacions externes varien, la majoria entre assignar com a resultat una victòria de Polònia o bé no són concloents. Lenin en el seu informe secret de la 9a Conferència del Partit Bolxevic, el 20 de setembre de 1920, va qualificar el resultat de la guerra així: "En una paraula, una gegantina derrota sense precedents" (vegeu The Unknown Lenin, ed. Richard Pipes, Yale University Press, Document 59, Google Print, p. 106). els polonesos reclamaren un triomf en la defensa del seu estat, mentre que els soviètics van reclamar el fracàs dels polonesos a la invasió de la Ucraïna Oriental i Belarús, que veien com una part de la intervenció estrangera a la Guerra Civil Russa.
Les fronteres entre Polònia i la Rússia Soviètica no havien quedat ben definides al Tractat de Versalles i a tots els episodis de postguerra: la Revolució Russa de 1917, la caiguda dels imperis rus, alemany i austríac; la Guerra Civil Russa, i els intents d'Ucraïna i de Belarús per establir la seva independència. El Cap d'Estat polonès, Józef Piłsudski, cregué que era el moment per establir les fronteres poloneses tant a l'est com fos possible, per crear una federació polonesa (Międzymorze) d'estats de l'Europa central com a protecció per una tornada dels imperialismes rus i alemany. Lenin, mentrestant, veia en Polònia el pont que l'Exèrcit Roig hauria de travessar per ajudar la resta de revolucions europees.
El 1919, les forces poloneses controlaven gran part de la Ucraïna occidental, amb una victòria a la Guerra polonesoucraïnesa; la República Popular d'Ucraïna Occidental havia provat sense èxit de crear un estat ucraïnès en territoris reclamats tant per Polònia com per Ucraïna. Al mateix temps, els bolxevics van començar a guanyar a la Guerra Civil Russa i a avançar cap a occident vers els territoris en disputa. A la fi de 1919, després d'alguns incidents de frontera es creà una guerra oberta després de la incursió cap a l'est de Piłsudski a l'abril de 1920. Es va trobar amb un contraatac de l'Exèrcit Roig. L'operació soviètica obligà als polonesos a retirar-se fins a Varsòvia. Mentrestant, a Occident es temia que les tropes soviètiques arribessin a la frontera alemanya. A mitjans de l'estiu, la caiguda de Varsòvia semblava un fet, però a mitjans d'agost la situació es va capgirar i els polonesos van aconseguir una victòria decisiva i totalment inesperada a la batalla de Varsòvia. Davant de la resistència polonesa i del seu avanç cap a l'est, els soviètics van buscar la pau, i van aconseguir un alto el foc a l'octubre de 1920. El 18 de març de 1921 se signà el tractat de pau definitiu, la Pau de Riga, que dividia els territoris en disputa entre Polònia i la Unió Soviètica. Aquesta guerra determinà la frontera poloneso-soviètica durant tot el període d'entreguerres.
Noms i dates de la guerra La guerra és coneguda amb diversos noms. "Guerra Poloneso-Soviètica" és potser el més comú, però pot ser confús, donat que el terme "soviètica" pot fer pensar en la Unió Soviètica que no va ser fundada oficialment fins al 1922. Noms alternatius són "Guerra Ruso-PolonesaVegeu Russo-Polish War a Encyclopædia Britannicathe conflict began when the Polish head of state Józef Piłsudski formed an alliance with the Ukrainian nationalist leader Symon Petliura (April 21, 1920) and their combined forces began to overrun Ukraine, occupying Kiev on May 7. de 1919 a 1921", per distingir-la d'anteriors guerres entre Polònia i Rússia, i "Guerra Poloneso-Bolxevic" Wojna polsko-bolszewicka . Entry at Internetowa encyklopedia PWN. Retrieved 27 October 2006. (o simplement, "Guerra Bolxevic" –en polonès, Wojna bolszewicka, forma d'anomenar-la més comuna segons les fons poloneses-). A algunes fonts poloneses també se cita com a "Guerra de 1920",Per exemple: 1) Cisek, Janusz, Sąsiedzi wobec wojny 1920 roku. Wybór dokumentów. (Neighbours Attitude Towards the War of 1920. A collection of documents. – English summary), Polish Cultural Foundation Ltd, 1990, London, ) Janusz Szczepanski, Wojna 1920 roku na Mazowszu i Podlasiu (Guerra de 1920 a Mazowsze i Podlasie), Wyższa Szkoła Humanistyczna, 1995, , 3) Władysław Sikorski, Nad Wisłą i Wkrą. Studium do polsko – radzieckiej wojny 1920 roku, (Als [rius] Vistula i Wkra: una contribució a l'estudi de la guerra poloneso-soviètica de 1920), 1928; darrera edició, Warsaw, Agencja Omnipress, 1991, tot i que els historiadors soviètics sovint es refereixen a ella com la "Guerra contra la Polònia Blanca" o la consideren part de la "Intervenció Aliada a la Guerra Civil Russa" o de la Guerra Civil Russa en si mateixa.
Una segona controvèrsia se centra en la data d'inici de la conflagració. Per exemple, l'Enciclopèdia Britànica considera la intrusió polonesa a Ucraïna de 1920 com el punt d'inici de la guerra, mentre que l'enciclopèdia polonesa dona el 1919 com a inici. Finalment, també hi ha variació en establir la data del final de la guerra: algunes fonts donen el 1920, donat que l'alto el foc entrà en vigor la tardor de 1920, mentre que d'altres donen el 1921, donat que el Tractat de Riga que posava punt final de manera oficial a la guerra va ser signat el 1921.Norman Davies, White Eagle, Red Star: the Polish-Soviet War, 1919–20, Pàg 22, Pimlico, 2003, . (primera edició: Nova York, St. Martin's Press, inc., 1972.)
Mentre que els successos de 1919 poden ser descrits com a conflictes fronterers i només a inicis del 1920 ambdós països s'adonaren que estaven endinsats en una guerra total, les batusses que van tenir lloc el 1919 estan íntimament relacionades amb la guerra que començà l'any següent. Finalment, els successos de 1920 van ser una conseqüència lògica, tot i que no cercada, del preludi del 1919.
Causes del conflicte miniatura|esquerra|Particions de Polònia en 1795. Els territoris colorejats representen la República de les Dues Nacions En color blau: sobirania del Regne de Prússia. En color verd: domini de l'imperi Austrohongarès. En color blau cel: pres per la Rússia Imperial
El 1919, després de la I Guerra Mundial, el mapa de la major part del món, i particularment l'Europa central i occidental, havia canviat dràsticament. La derrota alemanya va frustrar els seus projectes per crear governs titelles als estats de l'Europa oriental, i donat que Rússia es trobava en plena guerra civil, moltes nacions d'aquella regió van veure una oportunitat única per a obtenir la independència que no podien malaguanyar.
Al mateix temps, els soviètics van veure aquestes regions com a províncies russes rebels, totes elles vitals per a la seguretat russa, però van ser incapaços de reaccionar ràpidament, donat que encara seguia pressent l'esgotament social produït per la Primera Guerra Mundial, la Revolució i la Guerra Civil.
Mentrestant, amb l'èxit de l'alçament de Polònia iniciat el 1918, Polònia havia restablert el seu estat per primer cop des de la partició de 1795, que causà que durant 123 anys Polònia hagués estat governada pels seus 3 veïns imperials. El país ressorgí sota el nom de Segona República Polonesa, i procedí a recuperar i restablir les fronteres que posseïa al passat.
No obstant això, Polònia no estava sola en les seves oportunitats i problemes, donat que pràcticament tots els països veïns que havien obtingut la seva independència recentment van iniciar conflictes sobre les seves fronteres: Romania lluità contra Hongria a Transsilvània, Iugoslàvia amb Itàlia a Rijeka; Polònia amb Txecoslovàquia a Český Těšín, amb Alemanya a Poznań i amb Ucraïna a Galicia central. Els ucraïnesos, belarussos, lituans, letons i estonians van lluitar entre si i contra els russos, dividits per la guerra civil. La influència del comunisme també s'afegí a aquesta barreja, donant per resultat revolucions comunistes a Múnic, Berlín, Budapest i Prešov. Winston Churchill comentà respecte a tota aquesta situació que "La guerra dels gegants s'ha acabat. Ara comencen les dels nans". Churchill tenia raó si tenim present que tota la resta, amb excepció de la guerra Poloneso-Soviètica, van ser conflictes d'una duració molt breu i insignificants en la majoria dels casos.
La guerra Poloneso-Soviètica, com la majoria d'altres conflictes a l'Europa Oriental d'aquell temps, va ser més un accident que no pas un conflicte planejat. Durant el caos que va prevaldre als primers mesos de 1919, era improbable que algun bolxevic o algun ciutadà de la Segona República Polonesa hagués planificat una guerra de tal importància. Polònia va ser un front important durant la Primera Guerra Mundial, car al seu territori van tenir lloc diverses batalles importants.
Motius de Piłsudski miniatura|Józef Piłsudski La política polonesa estava sota la forta influència de Józef Piłsudski, qui preveia formar una federació (la "Federació de Międzymorze"), una confederació que comprenia Polònia, Lituània, Ucraïna i d'altres països de l'Europa central i oriental, els quals estaven emergent allunyats dels imperis de la Primera Guerra Mundial. La nova unió hagués tingut fronteres similars a les de la República de les Dues Nacions -, i havia de ser un contrapès que contingués les intencions imperialistes d'Alemanya o Rússia. Amb aquesta finalitat, les forces poloneses asseguraren els extensos territoris de l'est. No obstant això, al pla de la federació de Piłsudski s'hi va oposar un altre influent polític polonès, Roman Dmowski, el qual va afavorir la idea de crear un "Estat Polonès" més gran.
Donada la negativa russa a reconèixer la independència polonesa, les forces poloneses sota les ordres de Piłsudski van retardar o van aturar les seves pròpies ofensives diverses vegades, amb la qual cosa van alleugerir la pressió de les forces russes i van contribuir indirectament a la derrota de l'Exèrcit Blanc Rus.
Motius de Lenin miniatura|esquerra|Vladímir Lenin A la fi de 1919, el líder del nou govern comunista de Rússia, Vladímir Lenin, inspirat per les victòries de la guerra civil de l'Exèrcit Roig sobre les forces Blanques russes anticomunistes i els seus aliats occidentals, va començar a veure un futur en la Revolució. Els comunistes van actuar sota la convicció que els processos històrics conduirien aviat a la dictadura del proletariat a totes les nacions, i que això conduiria a la fi dels estats nacionals i instauraria una comunitat comunista mundial. Lenin se sentia cada cop més confiat en la supervivència de la Revolució i que aquesta aviat escombraria Europa i la resta del món de manera triomfant. El motiu principal per a la guerra amb Polònia rau en l'intent dels comunistes d'enllaçar la seva revolució a Rússia amb una revolució a Alemanya. A més, va veure en Polònia el pont que l'Exèrcit Roig hauria de travessar per unir les dues revolucions i ajudar altres moviments comunistes a l'Europa Occidental. Aquest curs era explícit en la ideologia comunista, i era necessari si els soviètics provaven de portar Rússia a la línia del marxisme. Això no succeí fins als èxits soviètics de 1920, moment en què aquesta idea es va fer dominant a la política comunista.