Aineto és un poble del terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situat a la dreta del Riu de Lladorre, al costat de ponent de l'extrem meridional del Pantà de Tavascan, des d'on en domina la resclosa. És en un contrafort sud-oriental del Pic de Fontsenrós, a l'esquerra del Canal de Fontsenrós. A poca distància del poble, a ponent, hi ha la Font d'Aineto, d'on s'ha extret des de sempre l'aigua per al poble.
El poble està constituït per una dotzena de cases, entre les quals destaca l'església romànica de Sant Romà, de la qual es conserven unes pintures murals romàniques al Museu Diocesà d'Urgell. Al nord del poble, enlairada dalt d'un turó, hi ha la Borda d'Aineto.
Entre 1812 i 1847 formà part de l'ajuntament de Tavascan, fins que aquell any fou integrat, juntament amb Tavascan, amb el de Lladorre. Tot i així, durant molts anys, al , el municipi no s'anomenà Lladorre, sinó Tavascan.
Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1994. el d'Aineto és dels relativament pocs topònims pallaresos que no són d'origen iberobasc. En aquest cas es tracta o bé del llatí asinetum, paratge on hi ha molts ases, o on es crien i recrien aquests animals equins, o bé del també llatí anetum, herba aromàtica.
Geografia El poble d'Aineto La dotzena de cases del poble d'Aineto s'organitzen, principalment, a partir d'un carrer únic que s'estén de ponent a llevant, i una plaça davant de la façana occidental de l'església de Sant Romà. Un xic separat al nord del poble, i lleugerament per damunt, hi ha el cementiri parroquial.
Les cases del pobleMontaña 2004.
Casa Barraca Casa Feliu Casa Justina
Casa Leia Casa Peretó Casa Pijoan
Casa Poblador Casa Ramon Casa Ramonet
Casa Rectoret La Rectoria Casa Sebastià
Història Edat moderna En el fogatge del 1553, Tavascan y Ayneto, conjuntament, declaren 1 foc eclesiàstic i 7 de laics,Mossèn Joan Cortès, rector; Ramon Arnalot àlies Lan, Bernat de Pejoan, Joan de Ramonet, Gervia Baró, Pere Galter, Antoni Miques i Joan Ricart. Iglésias 1981, p. 77. uns 40 habitants.
Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Aineto. Hi diu que és una localitat de l'ajuntament de Tavascan situada a la cresta d'un roc força alt, dominat pels Pirineus, a la Vall de Cardós, combatut pet tots els vents, principalment els del nord i del sud. El clima hi és generalment sa, però hi poden aparèixer pulmonies pel fred produït per la neu que s'acumula a les muntanyes i que amenacen destruir el poble en les anomenades llaus i llavets, que en el poble anomenen bufits. Tenia en aquell moment 9 cases i l'església de Sant Romà, annexa a la de Tavascan. El territori és de mala qualitat, aspre i poc fèrtil; hi ha només 50 jornals de conreu i alguns prats artificials. S'hi produïa sègol, moltes patates, avellanes, poques llegums i hortalisses, mel exquisida, cera i llenya per a combustible. S'hi criava vacum, ovelles, cavalls i mules. Hi havia caça d'isards, ossos, llebres, conills i perdius, i una mica de pesca de truites. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 40 ànimes (habitants). Destaca que aquest poble havia pertangut al Vescomtat de Vilamur, però que des de l'abolició dels senyorius ja no es paguen censos.
Referències
Bibliografia
Edició facsímil:
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament Aineto en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Categoria:Entitats de població de Lladorre