Ultra va ser la designació adoptada per la intel·ligència militar britànica el juny de 1941 per a la intel·ligència de senyals de ràdio iteleimpressora encriptades enemigues d'alt nivell a la Government Code and Cypher School (GC&CS) a Bletchley Park. Ultra finalment es va convertir en la designació estàndard entre els aliats per a tota aquesta intel·ligència. El nom va sorgir perquè la intel·ligència obtinguda es considerava més important que la designada per la classificació de seguretat que s'utilitzava aleshores (Most Secret) i, per tant, es considerava Ultra Secret. S'havien utilitzat diversos altres criptònims.
El nom en codi Boniface es va utilitzar com a nom de portada per a Ultra. Per tal d'assegurar-se que l'èxit de trencament del codi no es fes evident per als alemanys, la intel·ligència britànica va crear un espia mestre fictici de l'MI6, Boniface, que controlava una sèrie d'agents ficticis a tot Alemanya. La informació obtinguda mitjançant el trencament de codi sovint s'atribuïa a la intel·ligència humana de la xarxa Boniface Els Estats Units van utilitzar el nom en clau Magic per als seus desxifrats de fonts japoneses, inclòs el xifratge "Purple".
Gran part del trànsit de xifrat alemany es va xifrar a la màquina Enigma. Usat correctament, l'Enigma militar alemany hauria estat pràcticament irrompible; a la pràctica, les mancances en el funcionament van permetre trencar-lo. El terme "Ultra" s'ha utilitzat sovint gairebé com a sinònim de "Enigma desxifra". No obstant això, Ultra també va incloure desxifrats de les màquines alemanyes Lorenz SZ 40/42 que eren utilitzades per l'Alt Comandament alemany i la màquina Hagelin.
Molts observadors, en aquell moment i més tard, consideraven Ultra com immensament valuós per als Aliats. S'ha informat que Winston Churchill li va dir al rei Jordi VI, quan li va presentar Stewart Menzies (cap del Servei d'Intel·ligència Secreta i la persona que controlava la distribució dels desxifrats Ultra al govern): "És gràcies a l'arma secreta del general Menzies, posada en ús a tots els fronts, que vam guanyar la guerra!" F. W. Winterbotham va citar al Comandant Suprem Aliat occidental, Dwight D. Eisenhower, al final de la guerra, descrivint Ultra com a "decisiva" per a la victòria aliada. Sir Harry Hinsley, veterà de Bletchley Park i historiador oficial de la intel·ligència britànica a la Segona Guerra Mundial, va fer una valoració similar d'Ultra, dient que si bé els aliats haurien guanyat la guerra sense ella, "la guerra hauria estat una cosa així com dos anys més, potser tres anys més, possiblement quatre anys més del que va ser." No obstant això, Hinsley i altres han posat èmfasi en les dificultats de la història contrafactual a l'hora d'intentar aquestes conclusions, i alguns historiadors, com Keegan, han dit que l'escurçament podria haver estat tan petit com els tres mesos que van trigar els Estats Units a desplegar la bomba atòmica.
L'existència d'Ultra es va mantenir en secret durant molts anys després de la guerra. Des que la història Ultra va ser àmpliament difosa per Winterbotham el 1974, els historiadors han alterat la historiografia de la Segona Guerra Mundial. Per exemple, Andrew Roberts, escrivint al , afirma: "Com que tenia l'avantatge inestimable de poder llegir les comunicacions Enigma del mariscal de camp Erwin Rommel, el general Bernard Montgomery sabia com de curts anaven els alemanys d'homes, municions, menjar. i sobretot combustible. Quan va posar la foto de Rommel a la seva caravana, volia que se'l veiés gairebé llegint la ment del seu oponent. De fet, estava llegint el seu correu." Amb el temps, Ultra s'ha anat incorporant a la consciència pública i Bletchley Park s'ha convertit en una important atracció de visitants. Tal com va afirmar l'historiador Thomas Haigh, "L'esforç de trencament de codi britànic de la Segona Guerra Mundial, abans secret, és ara un dels aspectes més celebrats de la història britànica moderna, una història inspiradora en la qual una societat lliure va mobilitzar els seus intel·lectuals. recursos contra un enemic terrible."
Fonts d'intel·ligència La major part de la intel·ligència Ultra es va derivar de la lectura de missatges de ràdio que s'havien xifrat amb màquines de xifrat, complementats amb material de comunicacions de ràdio mitjançant l'anàlisi del trànsit i la recerca de direcció. En les primeres fases de la guerra, especialment durant la "guerra de broma" de vuit mesos, els alemanys podien transmetre la majoria dels seus missatges mitjançant línies terrestres i, per tant, no tenien necessitat d'utilitzar la ràdio. Això va significar que a Bletchley Park van tenir temps per acumular experiència a l'hora de recopilar i començar a desxifrar missatges a les diferents xarxes de ràdio. Els missatges alemanys Enigma van ser la font principal, amb els de la Luftwaffe predominant, ja que utilitzaven més la ràdio i els seus operadors eren especialment poc disciplinats.
Alemanya miniatura|Un full d'intercepció típic de Bletchley, abans del desxifrat i la traducció miniatura|Un full d'intercepció típic de Bletchley, després del desxifrat.
Enigma "Enigma" es refereix a una família de màquines de xifrat de rotor electromecànics. Aquestes produïen un xifrat de substitució polialfabètica i es pensava àmpliament que eren irrompibles a la dècada de 1920, quan el Reichswehr va utilitzar per primera vegada una variant del Model D comercial . L'exèrcit alemany, la marina, la força aèria, el partit nazi, la Gestapo i els diplomàtics alemanys van utilitzar màquines Enigma en diverses variants. L'Abwehr (intel·ligència militar alemanya) va utilitzar una màquina de quatre rotors sense tauler i l'Enigma naval utilitzava una gestió de claus diferent de la de l'exèrcit o la força aèria, fent que el seu trànsit fos molt més difícil de criptoanàlisi; cada variant requeria un tractament criptoanalític diferent. Les versions comercials no eren tan segures i es diu que Dilly Knox de GC&CS n'havia trencat una abans de la guerra.
L'exèrcit alemany Enigma va ser trencat per primera vegada el desembre de 1932 per l'Oficina de xifrat polonès, utilitzant una combinació de matemàtics brillants, els serveis d'un espia a l'oficina alemanya responsable d'administrar les comunicacions xifrades i bona sort. Els polonesos van llegir Enigma fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial i més enllà, a França. Al tombant de 1939, els alemanys van fer els sistemes deu vegades més complexos, la qual cosa va requerir un augment de deu vegades en l'equip de desxifrat polonès, que no podien complir. El 25 de juliol de 1939, l'Oficina de xifratge polonesa va lliurar a francesos i britànics les màquines Enigma reconstruïdes i les seves tècniques per desxifrar xifratges . Gordon Welchman va escriure:
A Bletchley Park, algunes de les persones clau responsables de l'èxit contra Enigma incloïen els matemàtics Alan Turing i Hugh Alexander i, a la British Tabulating Machine Company, l'enginyer en cap Harold Keen. Després de la guerra, l'interrogatori del personal criptogràfic alemany va portar a la conclusió que els criptoanalistes alemanys entenien que els atacs criptoanalítics contra Enigma eren possibles, però es pensava que requerien quantitats impracticables d'esforç i inversió. El primer començament dels polonesos a trencar Enigma i la continuïtat del seu èxit van donar avantatge als Aliats quan va començar la Segona Guerra Mundial.
Xifrat de Lorenz El juny de 1941, els alemanys van començar a introduir sistemes de teleimpressora de xifratge en línia per a enllaços de ràdio punt a punt estratègics, als quals els britànics van donar el nom en clau Fish. Es van utilitzar diversos sistemes, principalment el Lorenz SZ 40/42 (Tunny) i el Geheimfernschreiber (Sturgeon). Aquests sistemes de xifrat van ser criptoanalitzats, especialment per Tunny, que els britànics van penetrar a fons. Finalment va ser atacat amb màquines Colossus, que van ser els primers ordinadors electrònics digitals controlats per programes. En molts aspectes, el treball de Tunny va ser més difícil que per a l'Enigma, ja que els trencacodes britànics no tenien coneixement de la màquina que el produïa i no tenien cap avantatge com el que els polonesos els havien donat contra Enigma.
Tot i que el volum d'intel·ligència derivat d'aquest sistema era molt menor que el d'Enigma, la seva importància sovint era molt més gran perquè produïa principalment intel·ligència estratègica d'alt nivell que s'enviava entre l'Alt Comandament de la Wehrmacht (OKW). L'eventual desxifrat massiu dels missatges xifrats per Lorenz va contribuir significativament, i potser decisivament, a la derrota de l'Alemanya nazi. No obstant això, la història de Tunny s'ha tornat molt menys coneguda entre el públic que la d'Enigma. A Bletchley Park, algunes de les persones clau responsables de l'èxit en l'esforç de Tunny van incloure els matemàtics W. T. "Bill" Tutte i Max Newman i l'enginyer elèctric Tommy Flowers.
Itàlia El juny de 1940, els italians estaven utilitzant codis de llibre per a la majoria dels seus missatges militars, excepte per a la marina, que a principis de 1941 havia començat a utilitzar una versió de la màquina de xifratge basada en rotor Hagelin C-38. Això va ser trencat a partir de juny de 1941 per la subsecció italiana de GC&CS a Bletchley Park.
Japó Al teatre del Pacífic, es va utilitzar una màquina de xifrat japonesa, anomenada "Purple" pels nord-americans, per al trànsit diplomàtic japonès de més alt nivell. Va produir un xifrat de substitució polialfabètic, però a diferència d'Enigma, no era una màquina de rotor, ja que estava construïda al voltant d'interruptors elèctrics. Va ser trencat pel servei d'intel·ligència de senyals de l'exèrcit dels Estats Units i es va difondre com a Magic. Els informes detallats de l'ambaixador japonès a Alemanya es van xifrar a la màquina Purple. Els seus informes incloïen revisions de les avaluacions alemanyes de la situació militar, revisions d'estratègia i intencions, informes sobre inspeccions directes de l'ambaixador (en un cas, de les defenses de les platges de Normandia) i informes de llargues entrevistes amb Hitler. Es diu que els japonesos van obtenir una màquina Enigma l'any 1937, tot i que es debat si els van regalar els alemanys o si van comprar una versió comercial, que, a part del connector i el cablejat intern, era la màquina alemanya del Heer i la Luftwaffe. Després d'haver desenvolupat una màquina similar, els japonesos no van utilitzar la màquina Enigma per a les seves comunicacions més secretes.
El sistema de codis de comunicacions de la flota principal utilitzat per l'Armada Imperial Japonesa va ser anomenat JN-25 pels nord-americans, i a principis de 1942 l'Armada dels Estats Units havia fet un avenç considerable en el desxifrat dels missatges navals japonesos. L'exèrcit nord-americà també va avançar en els codis de l'exèrcit japonès el 1943, inclosos els codis utilitzats pels vaixells de subministrament, la qual cosa va provocar grans pèrdues al seu transport.
Distribució miniatura|upright=1.5|Nombre mitjà d'enviaments Ultra diaris als comandants de camp durant la Segona Guerra Mundial La intel·ligència relacionada amb l'exèrcit i la força aèria derivada de fonts d'intel·ligència de senyals (SIGINT) —principalment Enigma desxifra a Hut 6 — es va recopilar en resums a GC&CS (Bletchley Park) Hut 3 i es va distribuir inicialment sota la paraula clau "BONIFACE", que implicava que havia estat adquirit a un agent ben situat a Berlín. El volum dels informes d'intel·ligència enviats als comandants en el camp va augmentar gradualment. L'Enigma naval desxifrat a la barraca 8 era reenviat des de la barraca 4 al Centre d'Intel·ligència Operacional de l'Almirallat (OIC), que el va distribuir inicialment sota la paraula clau "HYDRO".
La paraula clau "ULTRA" va ser adoptada el juny de 1941. Aquesta paraula clau va ser suggerida pel comandant Geoffrey Colpoys, RN, que va servir a l'OIC de la Royal Navy.