és una acadèmica turca, física, científica de materials i professora associada a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on actualment ocupa la Càtedra de desenvolupament professional en arts dels nous mitjans i ciències.
Dağdeviren és la primera científica turca de la història de la Societat de Harvard a convertir-se en Junior Fellow de la Society of Fellows de la Universitat Harvard. Com a membre de la facultat, dirigeix el seu propi grup de recerca de descodificadors adaptables al MIT Media Lab.
El grup treballa a la intersecció de la ciència dels materials, l'enginyeria i l'enginyeria biomèdica. Creen sistemes electromecànics adaptables mecànicament que es poden integrar íntimament amb l'objecte d'interès objectiu per a la detecció, l'actuació i la recollida d'energia, entre altres aplicacions. Dağdeviren creu que la informació vital de la natura i del cos humà està «codificada» en diverses formes de patrons físics. La seva investigació se centra en la creació de descodificadors adaptables que puguin «descodificar» aquests patrons en senyals beneficioses i/o energia.
Joventut Canan Dağdeviren va néixer a Istanbul (Turquia) el 4 de maig de 1985. És la gran de tres germans. Canan va completar la seva educació primària a İzmit, on també va assistir a l'escola mitjana. Tanmateix, la seva família es va veure obligada a abandonar la ciutat després del terratrèmol d'İzmit de 1999, i va continuar els seus estudis secundaris a Adana.
Dağdeviren es va sentir atreta per l'exploració científica des de molt jove. En una entrevista a Discover Magazine, recorda estar fascinada per aixafar pedres juntes i produir espurnes, tot dient «M'ha encantat la idea que deformes aquest material i creïs espurnes. Va ser molt emocionant». Una altra font d'inspiració prové d'un llibre que el seu pare li va regalar sobre la vida de Marie Curie. Ràpidament es va enamorar no només del treball de Curie, sinó també de la investigació realitzada pel seu marit Pierre Curie, que Dağdeviren considera el seu «amor científic». Pierre i el seu germà Jacques van descriure per primera vegada la piezoelectricitat l'any 1880, un concepte que després servirà com a motor de molts dels projectes i aplicacions de Dağdeviren.
Dağdeviren va declarar en una entrevista que a més del llibre sobre la vida i obra de Curie, un altre dels llibres que la va impulsar a ser científica va ser el de les memòries del físic teòric turc, Erdal İnönü (1926-2007), Anılar ve Düşünceler (Records i pensaments). També s'inspira en Rumi, un poeta persa del que va practicar el sufisme, un moviment per comprendre l'Univers sota el prisma de la sensació, la bellesa i l'amor, així com la cura per la integritat, la dignitat i la sinceritat.
Finalment, al cor de la seva obra hi ha la pròpia família de Dağdeviren. Una de les primeres fonts d'inspiració va ser conèixer el seu avi, que va morir d'insuficiència cardíaca quan ella tenia vint-i-vuit anys. Fins i tot quan era jove, es va prometre a si mateixa que algun dia crearia tecnologia que descodificaria i controlaria problemes de salut similars per honrar la seva memòria.
Educació i carrera acadèmica Canan Dağdeviren va estudiar enginyeria física a la Universitat Hacettepe d'Ankara i es va graduar el 2007. Va obtenir un màster en ciències a la Universitat Sabancı d'Istanbul i va guanyar una beca Fulbright per estudiar als Estats Units d'Amèrica. Amb aquesta beca, va optar per dur a terme investigacions en ciència i enginyeria de materials a la Universitat d'Illinois a Urbana Champaign, on es va centrar a explorar tècniques de patronatge i crear sistemes biomèdics piezoelèctrics. Aquí, un dels projectes que va desenvolupar va ser un recol·lector d'energia adaptable i piezoelèctric que converteix l'energia mecànica dels moviments interns dels òrgans en energia elèctrica per alimentar dispositius mèdics. És suau i flexible i s'adapta al cor així com a altres teixits tous. Aquesta tecnologia podria allargar la vida de la bateria de l'electrònica implantada o eliminar la necessitat de reemplaçar la bateria, estalviant als pacients operacions repetides i el risc de complicacions quirúrgiques. L'agost de 2014 es va doctorar. El seu assessor va ser John A. Rogers, i el títol de la seva tesi doctoral va ser Ferroelectric/Piezoelectric Materials Flexible/Stretchable/Wearable/Implantable Sensors, Actuators, Mechanical Energy Harvesters, Transducers, Microfabrication (Materials ferroelèctrics/piezoelèctrics, sensors flexibles/estirables/portables/implantables, actuadors, recol·lectors d'energia mecànica, transductors, microfabricació). Tesi doctoral.
Després, Dağdeviren va anar a Cambridge (Massachusetts), com a Junior Fellow de la Society of Fellows de la Universitat Harvard, la primera científica turca de la història de la Harvard Society a fer-ho, així com investigador postdoctoral associat al Koch Institute for Integrative Cancer Research del MIT. El seu assessor postdoctoral va ser el professor de l'Institut MIT Robert S. Langer.
Dağdeviren es va incorporar al personal docent del MIT com a professora ajudant el 2017. Hi imparteix un curs sobre dispositius adaptables cada semestre, i també fa d'assessora de primer any.
Recentment, va ser convidada a presentar-se a la comunitat World.Minds al simposi anual només per invitació a Zúric (Suïssa). Les seves investigacions i èxits més recents es resumeixen a la seva xerrada World.Minds.
Projectes i publicacions YellowBox La YellowBox és una sala neta utilitzada per Conformable Decoders al MIT Media Lab, que Dağdeviren va dissenyar i construir des de zero l'any 2017. Quan era estudiant de doctorat, es va prometre a si mateixa que si mai tenia l'oportunitat de construir el seu propi espai, seria físicament transparent perquè qualsevol que passi per aquí tingués la capacitat d'observar, prendre notes i aprendre d'ella sense necessitat de cap permís especial. Aquesta inclusió forma part del que fa de YellowBox un entorn científic tan especial.
Un altre aspecte especial de YellowBox és que s'organitza mitjançant la metodologia 5S. 5S és un sistema que utilitza cinc pràctiques orientadores per organitzar un espai de treball amb eficiència i eficàcia: sort (classificar), set in order (ordenar), shine (netedat), standardize (estandaritzar), i sustain (manteniment). Essencialment, 5S és una metodologia organitzativa que utilitza etiquetes visuals, codificades per colors en funció de la funcionalitat, per organitzar els espais i augmentar la seguretat, identificant perills potencials i informació sobre procediments.
Com a resultat d'aquest sistema altament organitzat i eficient, YellowBox va aconseguir una certificació Green Labs per part de Environmental Health & Safety (EHS) el 2017, el primer laboratori d'investigació del MIT Media Lab que va rebre aquesta designació des de la seva fundació el 1985. Recentment, Dağdeviren va publicar un article a Advanced Intelligent Systems on descrivia l'experiència del seu grup amb més eficiència, com a resultat dels principis de la Metodologia 5S.
Recol·lectors piezoelèctrics d'energia adaptables (PZT MEH) El 2014, Dağdeviren i el seu equip van desenvolupar recol·lectors piezoelèctrics d'energia mecànica adaptables, que s'han descrit com a «dinamos humans mecànicament invisibles».
Aquest projecte pretén desenvolupar pegats piezoelèctrics adaptables integrats en peces de vestir personals per extreure energia dels moviments corporals, com ara el moviment dels braços, els dits i les cames. En el futur, aquest treball podria millorar la qualitat de vida de les persones i, potencialment, proporcionar energia respectuosa amb el medi ambient. Com que aquests recol·lectors d'energia funcionen amb el moviment humà en lloc de l'energia de la bateria, es podria eliminar la necessitat de substitucions i procediments quirúrgics d'alt risc/alt cost per canviar les bateries esgotades.
Dispositius piezoelèctrics flexibles per a la detecció de la motilitat gastrointestinal (PZT GI-S) El 2017 es va publicar el projecte MON GI-S (essencialment «un Fitbit per a l'estómac»). Dağdeviren i col·laboradors van dissenyar un dispositiu piezoelèctric flexible i ingerible que detecta la deformació mecànica dins de la cavitat gàstrica. Van demostrar les capacitats del sensor tant en models gàstrics simulats in vitro com ex vivo, van quantificar els seus comportaments clau al tracte gastrointestinal mitjançant modelització computacional, i van validar la seva funcionalitat en porcs desperts i deambulants.
El dispositiu de prova de concepte pot conduir al desenvolupament de dispositius piezoelèctrics ingeribles que puguin detectar amb seguretat variacions mecàniques i recollir energia mecànica dins del tracte gastrointestinal per al diagnòstic i tractament de trastorns de la motilitat, així com per controlar la ingestió en aplicacions bariàtriques.
Sistema neuronal miniaturitzat per a l'administració local de fàrmacs intracerebrals (MiNDS) El 2018, Dağdeviren i el seu equip van desenvolupar un sistema de lliurament de fàrmacs neuronals miniaturitzat implantable, controlable remotament, que permet l'ajust dinàmic de la teràpia amb una precisió espacial precisa. Els avenços recents en medicaments per als trastorns neurodegeneratius estan ampliant les oportunitats per millorar els símptomes debilitants que pateixen els pacients.
Els tractaments farmacològics existents, però, sovint es basen en l'administració sistèmica de fàrmacs, que donen lloc a una àmplia distribució de fàrmacs i el consegüent augment del risc de toxicitat. Atès que molts circuits neuronals clau tenen volums per sota de mil·límetres cúbics i característiques específiques de la cèl·lula, és essencial l'administració de fàrmacs de petit volum a les zones cerebrals afectades amb una difusió i una fuita mínima. Dağdeviren i el seu equip demostren que aquest dispositiu pot modular químicament l'activitat neuronal local en models d'animals petits (rosegadors) i animals grossos (primats no humans), alhora que permeten registrar l'activitat neuronal per permetre el control de la retroalimentació
Roba electrònica adaptable (E-TeCS) El 2020, Dağdeviren i el seu equip van crear una roba electrònica adaptable a mida (E-TeCS) per realitzar una detecció fisiològica multimodal a gran escala (temperatura, freqüència cardíaca i respiració) in vivo.
El ràpid avenç dels dispositius electrònics i les tecnologies de fabricació ha promogut encara més el camp de les robes i els teixits intel·ligents. Tanmateix, la majoria dels esforços actuals en electrònica tèxtil se centren en una sola modalitat i cobreixen una petita àrea. E-TeCS presenta una nova plataforma de xarxes de sensors distribuïts modulars i adaptables (és a dir, flexibles i extensibles) que es poden incrustar en teixits digitalment. Aquesta plataforma es pot personalitzar per a diverses formes, mides i funcions mitjançant tècniques de fabricació tèxtil i patrons de peces estàndard, accessibles i d'alt rendiment.
Sensor d'extrapolació del codi facial adaptable (cFaCES) El 2020, Dağdeviren va anunciar el disseny i les proves pilot d'un sistema integrat per descodificar les tensions facials i per predir la cinemàtica facial, anomenat cFaCES. El sistema consisteix en pel·lícules piezoelèctriques primes adaptables i fabricables en massa per al mapatge de deformacions; modelització multifísica per analitzar les interaccions mecàniques no lineals entre el dispositiu adaptables i l'epidermis; i correlació d'imatges digitals tridimensionals per reconstruir superfícies de teixit tou sota deformacions dinàmiques, així com per informar el disseny i la col·locació del dispositiu.
En individus sans i en pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA), es demostra que les pel·lícules piezoelèctriques primes, juntament amb algorismes per a la detecció i classificació en temps real de diferents signatures de deformació de la pell, permeten la descodificació fiable dels moviments facials.