La gramàtica de l'idioma interlingua és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que la gramàtica anglesa o la gramàtica de les llengües romanços, germàniques i eslaves.Interlingua
Article L'article definit és sempre "le", i l'article indefinit és sempre "un". No hi ha concordança amb el nom al qual qualifica (no canvia per plural o per gènere).
article definit article indefinit le patre (sing.), le patres (pl.) un patre. le infante (sing.), le infantes (pl.) un infante le amica (sing.), le amicas (pl.) un amica.
Nom La gran majoria dels noms acaben en una de les vocals "-o" (fructo), "-a" (pagina - "pàgina"), "-e" (libertate - "llibertat"). "-o" ocorre sovint. Quan la terminació "-o" ocorre en una paraula que designa un ésser masculí, el corresponent femení pot ser representat per la mateixa paraula amb la terminació substituïda per "-a". El plural es forma per l'addició de "-s". Si el nom té final en consonant, l'addició és "-es".
singular plural fructo fructos tempore tempores planta plantas generation generationes
Adjectius La gran majoria dels adjectius acaben en la vocal "-e" (delicate - "delicat", parve - "petit"), o en una de les consonants -l, -n, -r, -c (natural, equal - "igual", american - "americà", parell, cyclic - "cíclic"). Adjectius posats immediatament a prop un nom segueixen el nom (normal i el més freqüent). L'adjectiu no té inflexió o concordança adjectival. (Le parve femina es belle. Parve feminas es belle.) Els graus de comparació d'adjectius són expressats pels adverbis plus i minus.
adjectiu comparatiu superlatiugrande plus grande le plus grandebon minus bon le minus bon
Verbs Els verbs en interlingua tenen conjugació per pronom personal obligatori. Totes les formes del verb per a tots els pronoms: "io, tu, illo, nos, vos, illos" són idèntiques. Els verbs en interlingua acaben amb "-r" en infinitiu, i acaben amb "-a", "-e", o "-i" en present, i el participi es forma amb la terminació "-te".
Pronom Infinitiu Present Passat Futur Condicionalio, tu, illo nos, vos, illos crear crea creava creara creareaio, tu, illo nos, vos, illos(formes compostes) crear crea ha create va crear velle crear
La intenció és que l'idioma interlingua sigui, essencialment, el "mitj" de totes les llengües d'origen europeu.
Referències
Enllaços externs Gramàtica en la pàgina de la UMI Aspetti fondamentali della grammatica dell’interlingua (por Paolo Castellina).
Categoria:Interlingua Interlingua