The Last Days of Disco és una pel·lícula de comèdia dramàtica estatunidenca del 1998 escrita i dirigida per Whit Stillman, i basada en els seus viatges i experiències a diversos clubs nocturns de Manhattan, inclòs Studio 54. Protagonitzada per Chloë Sevigny i Kate Beckinsale, la pel·lícula segueix un grup de graduats de l'Ivy League i del Hampshire College que s'enamoren i desamoren a l'escena disco de la ciutat de Nova York a principis dels anys vuitanta.
The Last Days of Disco és la tercera pel·lícula (després de Metropolitan i Barcelona) del que Stillman anomena la seva "sèrie Doomed-Bourgeois-in-Love". Les tres pel·lícules són independents entre si, tret de les aparicions cameo d'alguns personatges comuns. Segons Stillman, la idea de Disco es va concebre originàriament després del rodatge de les escenes de discoteca a Barcelona. L'any 2000 Stillman va publicar una novel·la de la pel·lícula.
La pel·lícula es va estrenar en cinemes als Estats Units el 12 de juny de 1998; la van seguir els seus llançaments en DVD i vídeo el 1999. Els llançaments de DVD finalment es van esgotar i la pel·lícula no estava àmpliament disponible per a la compra de vídeos domèstics fins que va ser recollida per The Criterion Collection i llançada en una edició especial aprovada pel director el 25 d'agost de 2009. Juntament amb Metropolitan i Barcelona, una impressió de The Last Days of Disco resta a la cinemateca permanent del Museum of Modern Art.
Argument A "molt principis de la dècada de 1980", Alice Kinnon i Charlotte Pingress, recents graduades de l'Hampshire College, treballen com a lectores mal pagades per a una editorial de la ciutat de Nova York. Després de treballar una nit, entren en una discoteca exclusiva on l'Alice espera socialitzar amb Jimmy Steinway, que utilitza el club per entretenir els seus clients publicitaris. Degut a la prohibició de portar clients, Jimmy és finalment expulsat pel seu amic Des McGrath, un vigilant del club la feina del qual està en perill per permetre l'entrada de Jimmy i els seus clients. Després que Jimmy se'n va, l'Alice segueix el consell de Charlotte per anar a casa amb la seva segona opció, Tom Platt. A la feina l'endemà al matí, l'Alice i la Charlotte demanen a altres editors com accelerar les seves carreres. Incapaços de pagar el lloguer pel seu compte, es muden a viure juntament amb una tercera noia, Holly. Malgrat les reticències d'Alice, s'instal·len en un apartament ferrocarril.
Tornant al club, l'Alice està molesta per saber que Charlotte té plans sobre Jimmy i que en Tom es va separar d'una núvia de llarga durada quan va dormir amb l'Alice, però la seva aventura d'una nit el va convèncer de tornar-hi. Des comença a perseguir l'Alice.
A la feina, Alice persegueix la publicació d'un llibre sobre budisme, escrit pel germà del Dalai Lama, que Charlotte havia recomanat prèviament rebutjar i es guanya el respecte dels editors. Es descobreix que l'autor no és el germà del Dalai Lama, però Alice sosté que el llibre és un dels millors que ha llegit mai. Charlotte, que ara està sortint amb Jimmy, està obertament insegura sobre l'aparent amistat entre ell i l'Alice.
Charlotte anuncia en veu alta a alguns amics del club que l'Alice té gonorrea, deduint-ho quan l'Alice es nega a beure. De seguida es disculpa, però li diu a l'Alice que farà que els homes la vegin més accessible. Des s'interessa més a estar amb l'Alice i comencen a sortir casualment.
L'Alice sopa amb Tom i l'enfronta per contagiar-li la gonorrea, cosa que inicialment nega, però Alice revela que va ser la seva primera parella sexual. Admet que també li va contagiar herpes.
Josh Neff, un fiscal de districte i amic de Jimmy que assisteix amb freqüència al club, li demana a l'Alice per dinar per llançar un llibre. Confessa que està realment interessat en l'Alice i van a una cita real, on li diu que està prenent medicaments per a la depressió maníaca. Tornant a casa, l'Alice descobreix que s'emporten Charlotte en una ambulància i Jimmy li diu que es trasllada a Barcelona. A l'hospital, Charlotte li pregunta a l'Alice si en Jimmy va expressar mai interès a estar amb ella. Quan l'Alice admet que ho va fer, Charlotte reacciona amb llàgrimes i li diu que li agradaria que es mudés del seu apartament compartit.
La policia ataca el club per frau fiscal i Des intenta fugir malgrat la promesa de Josh de protegir-lo, creient que l'interès de Josh en l'Alice farà que actuï de manera incorrecta. Més tard descobreixen que els discos de música disco ja no es venen i l'assistència ja ha baixat.
L'Alice i la Charlotte s'assabenten que el seu empresari s'ha fusionat amb una editorial més gran i s'esperen acomiadaments. Un temps després, es veu a Charlotte, Josh i Des sortint de l'oficina d'atur. Josh anuncia que anirà a dinar a Lutèce, tractat per l'Alice, que celebra la seva promoció i el seu llibre que es va publicar després que el canviés de no ficció a autoajuda. Des i Charlotte discuteixen com les seves grans personalitats són massa per a persones normals com l'Alice, Josh i Jimmy. Des diu que la parella monògama desvirtua el seu estil de vida glamurós i Charlotte està d'acord.
Prenent el metro fins a Lutèce, l'Alice i el Josh discuteixen les seves perspectives de futur i després ballen "Love Train", amb la resta de passatgers del tren i de l'estació de metro.
Repartiment Chloë Sevigny com Alice Kinnon: un dels dos personatges principals, una jove tranquil·la, passiva però intel·ligent que treballa com a editora de llibres a Manhattan. Ella i Charlotte, companyes freqüents, treballen per a la mateixa editorial i van assistir juntes a una prestigiosa universitat. Kate Beckinsale com a Charlotte Pingress: l'altre personatge principal, una persona bastant narcisista i superficial. Contínuament ofereix "consell" a l'Alice i critica la seva manca de sociabilitat. És extravertida però domina els que l'envolten. Chris Eigeman com a Des McGrath: un gerent de la discoteca que Alice i Charlotte freqüenten sovint, sortint casualment amb l'Alice en un moment donat. Proporciona alleujament còmic en moltes seqüències i proporciona molta visió de les converses. És intel·ligent però una mica connivent, i es connecta amb moltes dones, amb la rutina de fingir que confessar-se com a homosexual quan ha perdut l'interès per elles. Mackenzie Astin com Jimmy Steinway: un amic ambiciós de Des que treballa en publicitat. Jimmy s'ha de colar a la discoteca disfressat perquè el propietari de la casa no vol "aquest tipus de gent" al club. Està sortint amb Charlotte. Matt Keeslar com a Josh Neff: un ajudant del iscal de districte que s'interessa per Alice. Quan es presenta a l'Alice a la discoteca, Charlotte l'interromp bruscament, i l'allunya. Finalment, l'Alice comença una relació amb ell i s'assabenta que pateix un trastorn maniacodepressiu. Robert Sean Leonard com a Tom Platt: un advocat ambientalista encantador i ric amb qui l'Alice té una aventura d'una nit. Va guanyar interès per Alice després de conèixer-la a la discoteca, però va demostrar que no era material de relació. En la seva trobada sexual amb ell, Alice contrau tant gonorrea com herpes. Jennifer Beals com a Nina Moritz: una de les conquestes de Des, que s'enamora del seu acte de "sortida de l'armari" i més tard descobreix que estava mentint per desfer-se d'ella. Matthew Ross com a Dan Powers: un graduat a la Universitat Harvard i company de feina d'Alice i Charlotte. Sovint les critica; l'anomenen "Departamental Dan". Tara Subkoff com a Holly: una dona tranquil·la la intel·ligència de la qual i les opcions de relació són qüestionades per Charlotte i Alice. Es converteix en la seva companya d'habitació quan decideixen viure junts. Burr Steers com a Van: un treballador de la discoteca i una mena de secuaç de Bernie. David Thornton com a Bernie Rafferty: el propietari de la discoteca i el cap de Des. Mark McKinney com a Rex: el propietari del bar de Rex. George Plimpton i Anthony Haden-Guest com a assistents al club. Carolyn Farina apareix en un breu cameo com Audrey Rouget de Metropolitan, igual que els seus companys de Metropolitan Bryan Leder (Fred Neff) i Dylan Hundley (Sally Fowler). Taylor Nichols també apareix en un cameo com Charlie Black de Metropolitan i Ted Boynton de Barcelona, juntament amb la seva xicota Betty (Debbon). Ayer), que inspira un Jimmy a l'atur a buscar feina en una firma internacional a Barcelona.
Producció Desenvolupament i càsting La idea de la pel·lícula va arribar a Stillman després de filmar les escenes de discoteca de la seva pel·lícula anterior, Barcelona. Stillman, que havia freqüentat les discoteques de Nova York als anys 70 i 80, va anunciar el projecte poc després, i l'interès d'un grapat de distribuïdors i actors de cinema va sorgir abans que la pel·lícula s'hagués escrit. Segons Stillman en el comentari d'àudio de 2009 per a la pel·lícula, diversos actors (molts d'ells, segons es diu, "grands noms") estaven interessats en el projecte des de la seva concepció original; Ben Affleck inicialment estava buscant interpretar el paper de Des, però Stillman, que havia treballat amb Chris Eigeman abans, li va donar el paper. Beckinsale, que vivia a Anglaterra en aquell moment, va enviar per correu electrònic una cinta d'audició a Stillman; de seguida va quedar hipnotitzat i la va fer el paper de Charlotte. El paper principal d'Alice Kinnon va trigar a ser seleccionat; originalment anava a parar a una actriu europea sense nom, però segons Stillman, s'assemblava massa a Beckinsale i també tenia un accent no americà que causava complicacions. A Winona Ryder se li va oferir posteriorment el paper a través del seu agent. La trucada la van fer els directius de l'estudi un dilluns. L'editor de la pel·lícula, Chris Tellefsen, que abans havia treballat com a editor de Kids, va recomanar Chloë Sevigny després de veure la seva actuació en aquella pel·lícula. Dos dies després de la trucada telefònica a l'agent de Ryder, Sevigny, que havia rebut el guió a través del seu agent, va fer una audició per al paper i el va obtenir. Quan l'agent de Ryder va tornar la trucada, Sevigny ja havia estat seleccionada.
Rodatge La fotografia principal va començar el 12 d'agost i va acabar el 27 d'octubre de 1997. El rodatge va tenir lloc a diversos llocs de la ciutat de Nova York, i l'estructura utilitzada per a la discoteca va ser Loew's Jersey Theatre a Jersey City (Nova Jersey), que estava sent renovada. Els cineastes havien de compartir la ubicació amb una altra producció cinematogràfica que s'hi va fer abans. L'altra producció va pagar la catifa vermella utilitzada a l'edifici, i la resta de l'interior va ser dissenyat i pagat per la tripulació de Stillman.
El distribuïdor de la pel·lícula també havia empès els cineastes a completar la pel·lícula i a estrenar-la abans de la pel·lícula de discoteca Miramax 54, i així va ser; 54 es va estrenar als cinemes dels Estats Units a finals d'agost de 1998, dos mesos després del debut cinematogràfic de The Last Days of Disco.
Temes Com les altres pel·lícules de Stillman, The Last Days of Disco tracta sobre estructura social, política sexual, i dinàmiques de grup. Les relacions que floreixen des del club sovint s'expressen a través de llargues seqüències de diàlegs, amb l'humor sec característic de Stillman i les "línies agudes" sovint pronunciades, especialment per Charlotte i Josh.
Llançament Taquilla The Last Days of Disco es va estrenar als cinemes el 12 de juny de 1998 als cinemes dels Estats Units, on va recaptar 277.601 dòlars el cap de setmana d'obertura. Va guanyar 3 milions de dòlars a Amèrica del Nord. Amb un pressupost de producció de 8 milions de dòlars, la pel·lícula es va considerar un fracàs financer, tot i que va ser ben rebuda per molts crítics. Va ser rebuda millor que 54, criticat per la crítica, que tractava de la discoteca de Manhattan Studio 54.
Recepció crítica