El 142 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com lAny del Consolat de Servilià i Metel o també any 612 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «142 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.

Esdeveniments Antic Egipte Cleòpatra III, filla de Ptolemeu VI Filomètor i de Cleòpatra II, es casa amb Ptolemeu VIII Evèrgeta II, oncle seu i marit de la seva mare.Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 4

Judea Palestina Simó Macabeu, que succeeix al seu germà Jonatan Macabeu mort aquest any, es declara favorable a Demetri II Nicàtor, rei selèucida (147 aC-138 aC) que havia conservat la part oriental del regne. Demetri el confirma com a Summe Sacerdot, l'allibera d'impostos i reconeix la independència dels jueus.

República Romana Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Servilià i Luci Cecili Metel Calvus.Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 70 Del mandat de Metel Calvus només es recorda que fa de testimoni (junt amb el seu germà Quint Cecili Metel Macedònic) contra Quint Pompeu, que és acusat d'extorsió.Ciceró. Epistulae ad Atticum, XII, 5, 3 Els censors d'aquest any són Luci Mummi Acaic i Publi Corneli Escipió Africà Emilià. Escipió Emilià du a terme una censura molt severa, i reprimeix la immoralitat i el luxe, però els seus intents són boicotejats pel seu col·lega, que vivia amb molt de luxe i era en aquest sentit més indulgent. Els dos censors celebren el lustrum, un ritual de purificació que es fa cada cinc anys, on Escipió fa un important discurs.Aulus Gel·li. Les nits àtiques, IV, 20; V, 19Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VI, 4, 2 Es construeix el primer pont de pedra que travessa el Tíber, el Pons Aemilius. Els censors d'aquest any substitueixen l'originària passarel·la de fusta per arcs de maçoneria.

Hispània Màxim Servilià obté Hispània Ulterior com a província. El senat li entrega dues legions, tres cents genets númides i deu elefants per dirigir la guerra contra Viriat. Entra a la Lusitània on s'enfronta amb Viriat, al que derrota i amb qui finalment signa un tractat de pau.Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 67 Quint Cecili Metel Macedònic rep la Hispània Citerior com a procònsol i fa la Guerra de Numància contra els celtibers, fins al 141 aC. Intentar sense èxit prendre Numància, però subjuga totes les altres tribus dels arevacs. Es coneixen diverses anècdotes d'aquesta campanya: la severitat amb que manté la disciplina, la humanitat que mostra en una ocasió cap a l'enemic (una rara virtut en els generals romans) i la prudència i habilitat amb què du a terme la guerra, que són celebrades per Valeri Màxim i Frontí. Al final intenta deixar l'exèrcit sense capacitat operativa per tal que el seu successor, Quint Pompeu Aule al que enveja i odia, trobi dificultats per a aconseguir la glòria.Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 76Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VII, 5, 4

Referències

Categoria:Segle II aC