La batalla de Vivantière, va tenir lloc el 28 de febrer de 1794 durant la Revolta de La Vendée. Va acabar amb la victòria dels Vendéans que van repel·lir un atac dels republicans, però també va anar acompanyat de la matança dels patriotes de diversos centenars d'habitants.

Preludi El 27 de febrer de 1794, el general republicà Étienne Cordellier es trobava als erms de Boisjarry, prop de Rocheservière i Vieillevigne, on se li va informar de la presència de les tropes de la Vendée del general Charette a Lucs-sur-Boulogne, situada 5 quilòmetres més al sud.Dumarcet 1998, p. 326-328.Savary, t. III, 1825, p. 234.Gérard 2013, p. 397. Aleshores, Cordellier va anunciar al general en cap Turreau i al general Duquesnoy que tenia previst atacar-los l'endemà, «a l'alba».Dumarcet 1998, p. 326-328.Savary, t. III, 1825, p. 234.Gérard 2013, p. 397. Aleshores va escriure que Charette es trobava «en una situació extrema» i «sense recursos», mentre que «els seus germans d'armes es desanimen i fugen de les nostres falanges republicanes, com ovelles davant un gos de pastor».Savary, t. III, 1825, p. 234.Gérard 2013, p. 397.

Forces presents No es coneixen exactament les forces implicades. En la seva carta dirigida el dia abans de la batalla al general Turreau, el general Cordellier afirmava que Charette no tenia 2.000 homes al seu comandament.Savary, t. III, 1825, p. 234. A les seves memòries, el líder reialista Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière enfronta 4.500 republicans a 1.200 vendéens6. Segons Le Bouvier-Desmortiers i Lucas de La Championnière, les forces de Charette van ser reforçades poc abans de l'inici de la lluita per una tropa dirigida per Louis Guérin.Dumarcet 1998, p. 326-328.Lucas de La Championnière 1994, p. 81-82. Es tracta de 600 homes forts per a Le Bouvier-Desmortiers i 300 segons Lucas de La Championnière.Dumarcet 1998, p. 334. Per a l'historiador Lionel Dumarcet, els republicans tenien entre 2.000 i 3.000 homes.Dumarcet 1998, p. 326-328.

Desenvolupament El matí del 28 de febrer, els republicans van abandonar els erms de Boisjarry i van atacar Les Lucs-sur-Boulogne des del nord.Dumarcet 1998, p. 326-328.Gérard 2013, p. 407 Les tropes de Charette bivaquejaven als erms de Vivantière, al sud de Les Lucs.Dumarcet 1998, p. 326-328.Gérard 2013, p. 407

Cordellier divideix les seves tropes en dues columnes: una dirigida per ell mateix i pel general Crouzat i l'altra pel cap de batalló Matincourt, comandant del 4t batalló de les Ardenes, devint-i-vuit anys i originari d'Autrecourt.Dumarcet 1998, p. 326-328.Gérard 2013, p. 397. Aquesta darrera columna està formada pel 29è regiment d'infanteria, el 6è batalló de voluntaris de París, el 4t batalló de voluntaris de les Ardenes i uns quants cavallers.Dumarcet 1998, p. 326-328.Gérard 2013, p. 401. A l'ala dreta, Cordellier i Crouzat s'han de desplaçar després cap al poble de Grand-Luc, mentre que Matincourt s'ha de moure cap al poble de Petit-Luc i tallar la retirada dels Vendéans cap a l'Herbergement.Dumarcet 1998, p. 326-328.Gérard 2013, p. 402.

Cordellier segueix la riba esquerra del Boulogne, però la seva columna marxa en gran confusió i queda enrere.Gérard 2013, p. 397. Matincourt discorre pel marge dret del riu.Gérard 2013, p. 397. Ràpidament, els republicans es van dispersar en grups reduïts i van començar a cremar les granges al seu pas i a afusellar els habitants que trobaven.Dumarcet 1998, p. 326-328.Gérard 2013, p. 397. L'operació militar va degenerar en una massacre general durant la qual van ser assassinats centenars d'homes, dones i nens.Dumarcet 1998, p. 326-328. En tres ocasions, Matincourt va intentar, sense èxit, reformar les files, però tanmateix va acabar apropant-se al Petit Luc.Gérard 2013, p. 398. Els fusellers republicans només es van trobar amb uns quants combatents de la Vendée i van marxar a la seva persecució durant aproximadament una hora.Dumarcet 1998, p. 326-328. Tanmateix, Charette va aparèixer llavors amb el gruix de les seves forces i va sorprendre completament els homes de Matincourt.Dumarcet 1998, p. 326-328. Massa dispersos, aquests darrers van fugir i van conduir els homes de Crouzat a la seva derrota abans que aquests poguessin entrar en combat.Dumarcet 1998, p. 326-328. Cordellier, per la seva banda, quedava molt enrere, una part de la seva columna encara no havia travessat el coll del molí d'Audrenière, tot i estar situat no lluny del seu punt de partida.Gérard 2013, p. 399. Totes les columnes republicanes es van retirar llavors a Legé, al nord-oest de les Lucs.Dumarcet 1998, p. 326-328. Els Vendéans van aturar la seva persecució als afores de la ciutat.Dumarcet 1998, p. 326-328.

Pèrdues El 5 de març, en una carta adreçada al Comitè de Seguretat Ciutadana, els representants en missió Prieur de la Marne i Garrau van esmentar la pèrdua d'uns 25 homes en la batalla lliurada a Lucs.Gérard 2013, p. 399.Gérard 2013, p. 404. No obstant això, l'any 2010, l'historiador Jacques Hussenet estimava després d'una nova investigació que les pèrdues republicanes eren al voltant d'un centenar de morts, és a dir, el 4 per cent de la plantilla.Gérard 2013, p. 398.

Pel costat vendeà, el general Cordellier afirma a les seves memòries, escrites el 1798, que 25 reialistes van ser morts a Lucs.Gérard 2013, p. 399.

Conseqüències Després de la batalla, Charette abandona els Lucs i es dirigeix cap al sud.Dumarcet 1998, p. 326-328. Va passar la nit al Château du Pont-de-Vie, a la comuna de Poiré-sur-Vie, i després va atacar La Roche-sur-Yon, sense èxit.Dumarcet 1998, p. 326-328.

Les forces republicanes es van tornar a moure ràpidament. Present a Machecoul en el moment de la batalla de Lucs, el general Haxo va anunciar l'endemà la seva sortida cap a Palluau amb una columna de 2.000 homes.Dumarcet 1998, p. 326-328.Savary, t. III, 1825, p. 261 Per la seva banda, Cordellier va llançar un contraatac a Les Lucs amb les seves columnes i la de Legé, dirigida per Rouget, el comandant del 4t batalló de voluntaris de Deux-Sèvres, que depenia del general Haxo.Gérard 2013, p. 399.Savary, t. III, 1825, p. 238-239. Els republicans no van trobar rastre de les tropes de Charette i van cometre noves massacres entre Legé i els Lucs.Dumarcet 1998, p. 326-328.Gérard 2013, p. 399.

Matincourt, detingut i tancat a Nantes per ordre del general Cordellier.Gérard 2013, p. 401-403. El 4 de març, aquest el va denunciar davant els representants en missió, acusant-lo d'haver provocat la derrota de les seves tropes al Lucs: «el ciutadà Matincourt es va interferir en fer córrer les seves tropes aquí i allà i sense ordres a la persecució d'alguns bandolers. […] El ciutadà Matincourt és culpable d'un gran crim, i pel qual la República demana venjança.»

Gérard 2013, p. 401-403. Tanmateix, el 8 d'abril, 58 oficials, suboficials i voluntaris van signar una declaració per defensar el seu comandant. Matincourt va ser jutjat a Nantes, davant la comissió militar de Lenoir, però va ser absolt i reincorporat al seu comandament.Gérard 2013, p. 399.Dumarcet 1998, p. 333.

Notes

Referències

Bibliografia Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (). Alain Gérard, Vendée: les archives de l'extermination, La Roche-sur-Yon, Centre vendéen de recherches historiques, 2013, 684 p. () Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p. Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française, t. III, Paris, Baudoin Frères, Libraires-éditeurs, 1825, 588 p. (disponible en línia [arxiu]).

Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée