Els Desposseïts (títol original: The Dispossessed: An Ambiguous Utopia) és una novel·la de ciència-ficció utòpica anarquista del 1974 de l'escriptora nord-americana Ursula K. Le Guin, una de les seves set novel·les Cicle Hainish. És un dels pocs llibres que ha guanyat els tres premis Hugo, Locus i Nebula a la millor novel·la. Va aconseguir un grau de reconeixement literari inusual per a la ciència-ficció a causa de la seva exploració de temes com l'anarquisme i les societats revolucionàries, el capitalisme, la utopia, l'individualisme i col·lectivisme.
Presenta el desenvolupament de la teoria matemàtica subjacent a un ansible fictici, un dispositiu capaç de comunicar-se més ràpid que la llum (pot enviar missatges sense demora, fins i tot entre sistemes estel·lars) que juga un paper crític en el cicle Hainish. La invenció de l'ansible situa la novel·la, en primer lloc, en la cronologia interna del cicle Hainish, encara que va ser la cinquena publicada.In The Word for World is Forest, a newly created ansible is brought to Athshe, a planet being settled by Earth-humans. In other tales in the Hainish Cycle, an ansible already exists. The word "ansible" was coined in Rocannon's World (first in order of publication but third in internal chronology), where it is central to the plot, and became an important concept throughout the realm of science fiction.
Rerefons En la introducció escrita per l'autora en la reimpressió feta per la Library of America el 2017, Le Guin va reflexionar sobre els seus últims quaranta anys escrivint:
Els pares de Le Guin, els antropòlegs acadèmics Alfred i Theodora Kroeber, eren amics de Robert Oppenheimer; Le Guin va afirmar que Oppenheimer va ser el model de Shevek, el protagonista del llibre.
Significat del títol S'ha suggerit que el títol de Le Guin és una referència a la novel·la de Dostoievski sobre els anarquistes, Els dimonis (en ), traduïda amb el títol The Possessed en algunes edicions en anglès."Study Guide for Ursula LeGuin: The Dispossessed (1974)" - Paul Brians Molts dels fonaments filosòfics i dels conceptes ecològics provenien de lanarquisme post-escassetat de Murray Bookchin (1971), segons una carta que Le Guin va enviar a Bookchin.Janet Biehl, Bookchin biographer; letter in UKL archive Els ciutadans d'Anarres estan desposseïts no només per elecció política, sinó per la mateixa manca de recursos reals per posseir. Aquí, de nou, Le Guin contrasta amb la riquesa natural d'Urras i els comportaments competitius que això fomenta.Mathiesen.
Ambientació The Dispossessed és ambientat a Anarres i Urras, els mons habitats bessons de Tau Ceti. Urras està dividit en diversos estats, però és dominat per dues superpotències rivals, A-Io i Thu. Quan és a Urras, el personatge principal passa la major part del temps a A-Io, un estat amb una economia capitalista i un sistema patriarcal. L'estat de Thu no és mai visitat, però es diu que té un sistema autoritari que pretén governar en nom del proletariat. A-Io té dissidència a les seves fronteres, incloent-hi alguns partits opositors d'esquerra diferents, un dels quals és estretament vinculat a la societat rival de Thu. Quan es desencadena una revolució a Benbili, la tercera zona important, encara no desenvolupada, d'Urras, A-Io envaeix l'àrea revolucionària ajudada per Thu, generant una guerra per delegació.
La lluna, Anarres, representa una estructura ideològica més idealista: l'anarcosindicalisme. Els Anarresti, que es diuen odonians per la fundadora de la seva filosofia política, van arribar a Anarres des d'Urras fa uns 200 anys. Per tal d'evitar una rebel·lió anarcosindicalista, els principals estats d'Urrasti van donar als revolucionaris el dret de viure a Anarres, juntament amb una garantia de no-ingerència. Abans d'això, Anarres no havia tingut cap assentament permanent, a part d'algunes instal·lacions mineres.
La colonització d'Anarres es produeix després d'una revolució a Urras pels seguidors d'Odo, el personatge central del conte de Le Guin de 1974 El dia abans de la revolució.La situació econòmica i política d'Anarres i la seva relació amb Urras és ambigua. La gent d'Anarres es considera lliure i independent, després de trencar amb la influència política i social del vell món. Tanmateix, els poders d'Urras consideren que Anarres és essencialment la seva colònia minera, ja que l'enviament anual dels metalls preciosos d'Anarres i la seva distribució a les principals potències d'Urras és un esdeveniment econòmic important del vell món.
Cronologia teòrica En l'últim capítol d'''Els desposseïts, ens assabentem que el poble hainish va arribar a Tau Ceti 60 anys abans, més de 100 anys després de la secessió dels odonians d'Urras i el seu èxode cap a Anarres. Els terrans també hi són, i la novel·la apareix en algun moment en el futur, segons una cronologia elaborada per l'autor de ciència-ficció Ian Watson el 1975: «la data de referència de l'any 2300 dC per a Els Desposseïts és extreta de la descripció de la Terra en aquest llibre (§11) que ha passat per un col·lapse ecològic i social amb un pic de població de 9.000 milions a una economia de recuperació amb poca població però altament centralitzada». En el mateix article, Watson assigna una data del 4870 dC a La mà esquerra de la foscor; ambdues dates són problemàtiques: com diu el mateix Watson, es contradiuen amb «l'afirmació de Genly Ai que els terrans 'eren ignorants fins fa uns tres mil anys dels usos del zero'».
Història Els capítols s'alternen entre els dos planetes i entre el present i el passat. Els capítols parells, ambientats a Anarres, tenen lloc cronològicament primer i els segueixen els capítols senars, que tenen lloc a Urras. Les úniques excepcions són el primer i darrer capítol: el primer té lloc tant a la lluna com al planeta; l'últim té lloc en una nau espacial. Ordre cronològic dels capítols 2, 4, 6, 8, 10, 12, 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13
Anarres (capítols 2, 4, 6, 8, 10, 12) El primer capítol comença in medias res. El protagonista Shevek és un físic anarresti que intenta desenvolupar una teoria temporal general. La física del llibre, Principis de la Simultaneïtat, descriu el temps com una estructura molt més profunda i complexa del que s'entén. Incorpora no només les matemàtiques i la física, sinó també la filosofia i l'ètica. Shevek troba la seva obra bloquejada per un superior gelós, en Sabul, que controla la publicació dels manuscrits a Anarres. Com que les seves teories entren en conflicte amb la filosofia política imperant, Shevek creu que les seves idees són discordants amb la societat d'Anarres. Durant la seva estada a Abbenay, es troba amb vells coneguts de la seva adolescència i amb la seva mare, la Rulag. També recupera la relació amb la Takver, amb qui inicia una relació i tenen una filla junts, la Sadik.
El treball de Shevek es veu encara més interromput per la seva obligació social de fer treballs manuals durant una gran sequera a Anarres. Per garantir la supervivència en un entorn dur, la gent d'Anarres ha de posar les necessitats de la societat per davant dels desitjos personals, de manera que Shevek fa treballs agrícoles durs en un desert polsegós durant quatre anys en comptes de treballar en la seva investigació. Després de la sequera, es disposa a anar a Urras on havia guanyat un premi prestigiós per la seva obra, per acabar i publicar la seva teoria amb l'ajuda del sindicat que va crear per distribuir les seves obres. El seu contacte amb erudits d'Urras i la seva decisió de viatjar es tradueixen en una agitació política a Anarres. En Shevek és acusat per Sabul de ser un traïdor i d'amenaçar amb la separació política entre els dos mons. Creient que la seva teoria beneficiarà els anarrestis i la societat en general, Shevek s'embarca cap a Urras.
Urras (capítols 1, 3, 5, 7, 9, 11) El viatge de Shevek a l'únic port espacial d'Anarres és ple d'esdeveniments. Després d'haver estat considerat un traïdor per alguns grups del planeta, en Shevek gairebé mor mentre una turba enfadada intenta impedir-li pujar a la nau espacial a A-Io. L'arribada a A-Io, Urras, d'en Shevek és celebrada pels habitants d'aquest planeta. Aviat entra en conflicte amb les convencions socials, sexuals i polítiques de la societat capitalista jeràrquica d'Urras. El seu desacord augmenta més amb l'esclat de la guerra a Benbili, en la qual A-Io està involucrada juntament amb la potència rival de Thu. A la Universitat Ieu Eun, Shevek lluita per ensenyar als estudiants Urrasti i és manipulat pels físics d'allà, que esperen que el seu avenç en la teoria general Temporal els permeti construir una nau més ràpida que la llum. Una nota misteriosa que li demana que s'uneixi als seus "germans" espanta Shevek, sabent que altres anarquistes amb idees afins es troben a Urras, a l'ombra. Finalment, en un sopar, un Shevek borratxo denuncia públicament els seus companys urrastis, renyant-los per les seves vides materialistes, abans de provocar una trobada sexual desastrosa que allunya encara més Shevek dels seus companys. S'adona que la teoria que proposa serà capitalitzada pels urrastis per a una possible guerra, no per al benefici de la societat. Shevek s'escapa de la universitat, contacta amb un grup revolucionari clandestí a partir de la nota que va trobar, i s'uneix a una protesta obrera a Nio Esseia que és reprimida violentament. Fuig a l'ambaixada de la Terra, on els demana que transmetin la seva teoria a tots els mons. Els terrans li atorguen un pas segur de tornada a Anarres.
A bord del Davenant (capítol 13) Per viatjar interplanetari al seu món, Anarres, Shevek es mostra al voltant d'una nau espacial Hainish. Es descriu la cultura Hainish. Un home Hainish anomenat Ketho, que simpatitza amb el pensament odonià, vol desembarcar amb en Shevek quan aterren a Anarres. Sense saber si els anarrestis el donaran la benvinguda amb els braços oberts, en Shevek continua content pensant en la seva família mentre la nau espacial comença a aterrar.
Temes Simbolisme L'ambigüitat de la situació econòmica i política d'Anarres en relació amb Urras es manifesta simbòlicament en el mur baix que envolta l'única plataforma d'elairament espacial d'Anarres. Aquest mur és l'únic lloc del planeta anarquista on es poden veure signes de "Prohibit el pas", i és on comença i acaba el llibre. La gent d'Anarres creu que el mur divideix un món lliure de la influència corruptora de les naus d'un opressor. D'altra banda, el mur podria ser un mur de presó mantenint la resta del planeta empresonada i aïllada. La vida d'en Shevek intenta respondre aquesta pregunta.
A més del viatge d'en Shevek per respondre preguntes sobre el veritable nivell de llibertat de la seva societat, el significat de les seves pròpies teories s'integren en la trama; no només descriuen conceptes físics abstractes, sinó que també reflecteixen els alts i baixos de la vida dels personatges i la transformació de la societat Anarres. Una dita sovint citada al llibre és .Said by Shevek near the end of Chapter 13 El significat de les teories de Shevek —que tracten sobre la naturalesa del temps i la simultaneïtat— han estat objecte d'interpretació. Per exemple, hi ha hagut interpretacions que la naturalesa no lineal de la novel·la és una reproducció de la teoria d'en Shevek.Rigsby, Ellen M. (2005), p. 169
Anarquisme i capitalisme Al pròleg de la recopilacio de les novel·les Hainish, Le Guin assenyala la seva "afinitat gran i immediata" amb els pensadors anarquistes Peter Kropotkin i Paul Goodman. També escriu que "l'odonisme és anarquisme" i estableix paral·lelismes amb Emma Goldman, el taoisme i Percy Bysshe Shelley. Per a Le Guin, "l'objectiu principal de l'anarquisme és l'Estat autoritari (capitalista o socialista); el seu principal tema moral-pràctic és la cooperació (solidaritat i ajuda mútua)".