miniatura|323px|Projecte de façana (1793) miniatura|323px|Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)

LHostal de la Bona Sort és un antic palau situat al carrer dels Carders, 12-12 bis de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local, tot i que la finca actual inclou l'edifici del carrer dels Assaonadors, 13. L'hostal que li dona nom va funcionar als segles  i com a punt de sortida de diligències i transportistes a l'antiga Strata Francisca i, segons la llegenda, hi hauria treballat com a minyona la Marieta «de l'ull viu», protagonista de la cançó Baixant de la Font del Gat.

Descripció L'edifici s'articula com una sola crugia de planta baixa i tres pisos —quatre a la banda septentrional— al voltant d'un pati central gairebé quadrat, ocupat en part per afegits posteriors. La façana, austera i amb prou feines ornamentada, està construïda amb un aparell isòdom de carreus de pedra, la uniformitat del qual només és interrompuda per dues motllures horitzontals que la ressegueixen al nivell de la planta noble, com a la casa Cervelló-Giudice del núm. 25 del carrer de Montcada. Els baixos presenten vuit obertures: cinc portals d'arc carpanell —el principal, adovellat, i quatre de botigues— i dues portes d'escala, de les quals la de l'esquerra té a sobre una finestra ampitada. A cada pis es disposen quatre balcons, a excepció del principal, on n'hi ha tres seguits d'una finestra enreixada. Tots tenen baranes de ferro forjat i llosanes amb rajoles de ceràmica vidrada.

Fins fa poc, el pati —al qual s'accedia a través del portal principal— conservava la rusticitat anacrònica de l'hostal, però actualment acull la terrassa del restaurant La Bona Sort, que ocupa bona part dels baixos. També ha desaparegut l'escala descoberta que conduïa fins a la planta noble, on, a la banda nord, s'estén una galeria d'arcs de mig punt, ara tapiats. Al mur de llevant del mateix nivell es conserva un finestral enreixat amb una llinda esculpida (), com les pietre parlanti dels palaus renaixentistes de Gènova.

miniatura|900px|centre|L'escut d'armes del propietari, ovalat i encartutxat, conté una vila emmurallada amb el mar als peus (Viladomar) i dos verns (Bernat). El sostenen dos tritons alats amb una gran fulla de figuera a la cintura, que al·ludeixen al comerç marítim i la seva riquesa

Història El primer propietari documentat fou el mercader i ciutadà honrat de Barcelona Pere Joan Serra (),AHPB, notari Rafael Albià, manual 818/56, f. 518v-520v, 29-10-1688. Confessió de domini de Joan Perarnau, doctor en medicina, al prevere Josep Codina, obtentor del benefici segon de Sant Bartomeu a l'església de Santa Maria del Mar. membre del partit de la Busca. Casat amb Caterina de Gualbes, filla del cavaller Ferrer de Gualbes, va ser succeït pel seu fill Jaume Serra i de Gualbes, també mercader i ciutadà honrat. La seva neta Caterina Calaf i Serra es va casar amb l'escultor Bartolomé Ordóñez i tingueren un fill, Jordi Benet Bartomeu, que en morir els pares el 1520 va quedar sota la tutela del seu oncle Pere, germà de la mare i un dels marmessors del pare. A la mort d'aquest, va anar a viure amb el seu besavi, però morí de pesta el 1530.

Aquell mateix any, Jaume Serra va fer testament a favor del seu nebot, el donzell Miquel Berenguer de Barutell (†1566),AHCB, Arxiu notarial, I-35, 21-01-1566. Inventari post mortem de Miquel Berenguer de Barutell, fet pel seu fill Lluís de Barutell. fill de Pere Berenguer de Barutell i d'una germana seva. El 1570, el seu fill Lluís de Barutell vengué la propietat —descrita com unes cases grans amb un portal principal davant el carrer d'en Tarrós i quatre de botigues, un hort o eixida al darrere i una botiga al carrer major dels Assaonadors— al mercader Bernat Viladomar per 2.700 lliures.AHPB, notari Pere Fitor «major», manual 385/67, 12-01-1570. Fill d'un paraire de Bagà amb el mateix nom i de Marquesa,AHPB, notari Onofre Bou, manual 399/46, 24-10-1564. Testament nuncupatiu del mercader Bernat Joan Viladomat. va formar part d'una companyia de comerç marítim que operava a Palerm, juntament amb Damià Sarri i altres mercaders com el seu germà Onofre i el seu gendre Pere Moreig.

Va morir el 1581, essent succeït per la seva filla Marquesa, que es va casar amb Antoni Ferrer, burgès de Perpinyà, i tindrien un litigi contra Sarri, administrador de l'herència i tutor de l'hereva durant la seva minoria d'edat. El 1632, Jacint Sala i Cervera, gendre i procurador de Marquesa, ja vídua, vengué la propietat a carta de gràcia a Vicenç Requesens, de Santa Coloma de Queralt, per 3.600 lliures. El 1663, Maria Sala i Fontanelles, filla de Jacint i casada amb Joan Baptista de Planella-Cruïlles i Vila, senyor de Castellcir, vengué la finca a Josep Barrera i Rovira, negociant de Moià i ciutadà honrat de Barcelona, per 3.368 lliures, de les que 3.204 servirien per a liquidar diversos censals morts.AHPB, notari Pere Pau Vives, manual 641/76, f. 1-14, 27-12-1663.

Al Cadastre del 1716, el seu fill Baltasar Barrera i Bofarull, ciutadà honrat i conseller tercer de la ciutat el 1708, ocupava un dels tres habitatges que hi figuraven. Va ser succeït pel seu fill Josep Barrera i Teixidor, casat amb Josepa Pratsenjulià, i el 1744, la pubilla Josepa Barrera i Pratsenjulià (†1782)AHPB, notari Francesc Comelles, manual 1.051/52, f. 74-85, 12-03-1782. Publicació del testament de Josepa Barrera i Pratsenjulià; f. 87-87v, 15-02-1782. Obertura del testament; f. 88-05, 17-02-1782. Transcripció del testament; f. 97-97v, 14-02-1782. Publicació del codicil; f. 99-99v, 24-02-1782. Inventari post mortem; f, 99v-102, 04-03-1782. Continuació de l'inventari. es va casar amb Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila (1723-1792),AHPB, notari Francesc Comelles (substituït apud mortem per Antoni Comelles), manual 1.051/53, f. 1-2v, 21-02-1792. Obertura del testament de Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila; f. 2v-6, 24-02-1792. Transcripció del testament; f. 7-11v, 24-06-1782. Publicació del testament; f. 16-28, 20-03-1792. Inventari post mortem. fill i hereu de Josep Francesc d'Alòs i de Rius (1687-1757), primer marquès de Puertonuevo. El matrimoni viuria al palau d'aquest darrer al carrer de Sant Pere Més Baix.

El 1779, el segon marquès de Puertonuevo va demanar permís per a obrir-hi una finestra i reparar unes esquerdes a la façana, probablement arran de la instal·lació de la fàbrica d'indianes de Josep Capelino (†1788) i del perxer Francesc Tomàs sota la raó social Capelino i Tomàs. A partir del 1785, seria dirigida pel veler Ignasi Tastàs (o Testàs) i Vilomara, casat amb Anna Maria Capelino, i a partir del 1793, funcionaria sota la raó social Capelino i Tastàs. Aquell mateix any, Josep Ignasi d'Alòs i Barrera (1768-1823), tercer marquès de Puertonuevo, va establir en emfiteusi la finca a Tastàs amb la imposició d'un cens de 1.200 lliures anuals i l'aprovació de la seva germana Lliberata d'Alòs i Barrera, casada amb Ignasi Ramon de Sallés i Sanou, regidor perpetu i degà de l'Ajuntament de Vic.AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/30, f. 153-161v, 27-06-1793.Registre de la Propietat núm. 1 de Barcelona, finca 1.573, secció 3a. Tot seguit, el nou propietari va demanar permís per a fer-hi noves obertures —incloent-hi una porta d'escala als baixos— i remuntar-hi un tercer i quart pis. Tanmateix, la reforma no s'arribaria a completar, i el 1806 Tastàs va demanar permís per a reformar la part meridional del frontis, obrint-hi una porta d'escala i modificant les obertures existents, segons el projecte del mestre de cases Bartomeu Gravolosa.

El 1814, un cop acabada la Guerra del Francès, s'hi establí l'hostal de la Bona Sort, i l'any següent, Ermengol Dalmau i de Cubells, alcalde major i tinent de corregidor de la ciutat, va retornar la propietat al marquès de Puertonuevo. Aquest va morir sense descendència i fou succeït pel seu nebot Ignasi Miquel de Sallés i d'Alòs (1780-1834). El 1826, el seu procurador va demanar permís per a engrandir el portal principal i modificar el guardarrodes per a que hi poguessis entrar millor els carros, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch i Camps, que el 1832 es va encarregar de reformar novament la part meridional del frontis, construint-hi un tercer pis en lloc de les golfes.

El va succeir la seva neboda Maria de Montcorb Juliana de Manresa i de Sallés, filla de la seva germana Maria Josepa i de Ramon de Manresa i d'Asprer. El 1848, ella i el seu marit Baltasar de Ferrer i de Parrella van adquirir la casa veïna del carrer dels Assaonadors, 13 als descendents del fuster Deodat Casanovas.AHPB, notari Baldiri Xammar, manual 1.230/30, f. 11-15v, 07-01-1848.Registre de la Propietat núm. 1 de Barcelona, finca 1.915, secció 3a. L'hereu Manuel de Ferrer i de Manresa (1824-1856) es va casar amb Josepa Pujol de Senillosa i de Vedruna, que el 1872, com a tutora del seu fill Baltasar de Ferrer i Pujol de Senillosa (1857-1932), va treure la finca a subhasta pública, però finalment, la venda no es va realitzar.

Baltasar de Ferrer va ser succeït per les seves filles Mercè (que heretaria el títol), Concepció, i Pilar de Ferrer i de Sarriera, casada amb Lluís de Casanova i de Vallès, amb qui va tenir Baltasar de Casanovas i de Ferrer (1918-2006), casat amb María Dolores Barón y Osorio de Moscoso (1917-2002), duquesa de Maqueda. El 1998, el seu fill Lluís Gonzaga de Casanovas i Barón va iniciar els tràmits per a rehabilitar la finca i fer-hi apartaments per a estudiants,AMDCV, expedient 01-2000LM03768. un projecte que no s'arribaria a materialitzar.

A la dècada del 1920, el pis principal o planta noble era ocupat per la Societat Coral Euterpe, que després de la Guerra Civil fou succeïda per la Germanor Barcelonina. Actualment, aquesta entitat està agermanada amb la RAI (Recursos d'Animació Intercultural), que el 2025 fou amenaçada de tancament per incompliments de la normativa de seguretat.

Notes

Referències

Vegeu també Francesc de Moner i de Barutell Batalla de Lepant (1571) La Ginebreda (Castellterçol) Palau Llar Casa dels Requesens (Santa Coloma de Queralt) Torre Roja de Viladecans Castellnou de la Plana Casa Taxonera Palau Alòs Can Marcet (Barcelona) Torre Albertí Can Senillosa Cases Manuel Pujol de Senillosa i Ignasi López

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis renaixentistes de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Capelino-Tastàs Germanor Barcelonina Categoria:Carrer dels Carders